Sobre els botellons, simplificar la realitat, culpar a qui convingui i tot en ordre (cat/cas)

8 anys sense #JusticiaJuanAndres porta la teva espelma
25 setembre, 2021
Ajornades les activitats pel 34è aniversari del lokal (cat/cas)
29 setembre, 2021

Sobre els botellons, simplificar la realitat, culpar a qui convingui i tot en ordre (cat/cas)

28 setembre, 2021
 

Cal fer memòria per veure que ens diu sobre el que es presenta com a nou, quan ha passat sempre. Per descomptat que amb matisos i diferències que el fan diferent.

La història de les raves, de les festes populars no normalitzades. Les campanyes de denúncia «Ser jove no és delicte». La normativa cívica. Són estratègies per intentar posar ordre en el desordre. Per fer entrar al mercat i treure del carrer, les expressions festives, autoorganitzades de la gent.

No se sap molt bé com ho fan, com s’organitzen, però és evident que milers de persones durant diversos dies, s’ajuntin i facin les festes, no és qualsevol cosa i cal intentar veure i entendre.

Els mitjans, tertulians, experts i polítics es llancen a pensar, jutjar com si tot fos simple. Són vàndals, drogoaddictes, violents, incívics. La majoria es porta bé, però una minoria els manipula i s’aprofita per al seu lucre personal.

Finalment és l’esperpent. Administracions es donen la culpa de forma patètica, torna a sortir l’ADN anarquista català com a responsable de la violència.

El cas és que milers de persones són capaços d’organitzar-se i muntar festes en poques hores. Cadascú amb el seu altaveu, la seva música. Ho diuen cridant que no aniran a les discoteques, que el volen fer al carrer i de forma lliure. Utilitzen les platges i grans espais com a alternativa a les no festes populars.

S’enfronten a la policia quan fa acte de presència per dissoldre la festa, sembla que han perdut la por i el respecte a l’autoritat. Són molt joves i no han tingut possibilitat de gaudir a la pandèmia.

Són molt diversos, sembla també, que hi ha els de sempre, antisistema, joves de l’extraradi, pijos, gent del carrer més les joves generacions. Multituds ingovernables i això és el que espanta.

No cal mitificar, no cal menysprear. Són producte de la seva època i de les lluites de sempre pel carrer i la festa.

Caldrà intentar escoltar, entendre, conèixer i veure que passa. És molt important. La preocupació de les autoritats és un símptoma que no ho poden controlar. Caldrà saber distingir i aprendre perquè seguiran donant-se.

Salut i ànims.

Sobre los botellones, simplificar la realidad, culpar a quien convenga y todo en orden

Hay que rebuscar en la memoria para ver que nos dice sobre lo que se presenta como nuevo, cuando ha ocurrido siempre. Por supuesto que con matices y diferencias que lo hacen diferente.

La historia de la raves, de las fiestas populares no normalizadas. Las campañas de denuncia «Ser joven no es delito». La normativa cívica. Son estrategias para intentar poner orden en el desorden. Para hacer entrar en el mercado y sacar de la calle, las expresiones festivas, autoorganizadas de la gente.

No se sabe muy bien como lo hacen, como se organizan pero es evidente que miles de personas durante varios días, se junten y hagan las fiestas, no es cualquier cosa y hay que intentar ver y entender.

Los medios, tertulianos, expertos y políticos se lanzan a opinar, juzgar como si todo fuera simple. Son vándalos, drogadictos, violentos, incivicos. La mayoría se porta bien pero una minoría los manipula y se aprovecha para su lucro personal.

Finalmente es el esperpento. Administraciones se echan la culpa de forma patética, vuelve a salir el adn anarquista catalán como responsable de la violencia.

El caso es que miles de personas son capaces de organizarse y montar fiestas en pocas horas. Cada cual con su altavoz, su música. Lo dicen gritando que no irán a las discotecas, que lo quieren hacer en la calle y de forma libre. Utilizan las playas y grandes espacios como alternativa a las no fiestas populares.

Se enfrentan a la policía cuando hace acto de presencia para disolver la fiesta, parece que han perdido el miedo y el respeto a la autoridad. Son muy jóvenes y no han tenido posibilidad de disfrutar en la pandemia.

Son muy diversos, parece también, que están los de siempre, antisistema, jóvenes del extraradio, pijos, gente de la calle más las jóvenes generaciones. Multitudes ingobernables y eso es lo que asusta.

No hay que mitificarlos, no hay que despreciarlos. Son producto de su época y de las luchas de siempre por la calle y la fiesta.

Habrá que intentar escuchar, entender, conocer y ver que ocurre. Es muy importante. La preocupación de las autoridades es un síntoma de que no lo pueden controlar. Habrá que saber distinguir y aprender pues seguirán dándose.

Salud y ánimos.

Comments are closed.