Resistir amb el suport de la gent, la solidaritat i l’esforç comú (cat/cas)

El Lokal, on som i serem. Xiringo online, físic i a la Fira de Plaça Catalunya
13 desembre, 2020
Sobre els talls de llum al Raval. Endesa responsable: eliminar costos i augmentar beneficis a costa del servei i de la salut de la gent (cat/cas)
31 desembre, 2020

Resistir amb el suport de la gent, la solidaritat i l’esforç comú (cat/cas)

23 desembre, 2020
 

Ens ha caigut un any dur, difícil, mortal. Un any amb molt de patiment, pors i dificultats que ens posa a prova. A molta gent l’ha trencat, l’ha posat al límit, li ha canviat la vida, li ha despullat del poc que tenia. El sistema, aquest monstre que tot ho aprofita, que tot ho digereix, ha posat totes les seves maquinàries en funcionament per fer negoci, per situar-se bé i pagar el menor cost possible. L’estat, les grans corporacions, bancs i empreses s’enriqueixen encara més, mentre la majoria de la població s’empobreix. Mals temps que ens fan més cecs i més dolents.

La maquinària repressiva es greixa i es fa més gran: jutjats, cossos de seguretat, exèrcits públics i privats actuen per mantenir la gent en ordre. Condemnes, multes, més control i més repressió sobre qui es mobilitza i lluita, sobre la gent pobra.

Malgrat tot, la força de la vida ens fa reaccionar. Ens fa resistir, ens obliga a buscar-nos, a trobar-nos a canviar, a ser millors, més generosos enfront de les consignes que ens volen més sols, més distants, més separats, més competitius.

El confinament va parar el món, ens va agafar desprevinguts, sense saber com reaccionar, espantats. Va tancar la vida i l’activitat a moltes persones, col·lectius, desesperats davant el que es venia a sobre. Al seu torn les reaccions no es van fer esperar, l’esperit comunitari, es va vestir amb diferents noms i les robes de sempre per afrontar l’emergència entre els iguals.

Ens va passar també al lokal, sòcies que posaven una quota altres que col·laboraven com podien, llibres i materials per a enriquir els sentits i donar suport a l’autogestió. I així hem aguantat el xàfec, sense necessitat de subvencions, patrocinis, amb la generositat de la gent.

I estem contentes, ho hem aconseguit fins avui. Molt cansats, però contents i ho volem agrair. Sempre és així i davant el que ve no hi ha d’una altra més de perseverar, no creure en contes ni futurs per venir sinó en cuidar-se i cuidar, en lluitar cada moment i en tots els llocs per la justícia, la llibertat per a totes, especialment els més fotuts.

En això estem, amb ganes i l’alegria que dóna comprovar-cada dia. Tot i tant i de tants i a favor de cada vegada més i amb millor sentit. Aquí estem.

Resistir con el apoyo de la gente, la solidaridad y el esfuerzo común

Nos ha caído una año duro, difícil, mortal. Un año con mucho sufrimiento, miedos y dificultades que nos pone a prueba. A mucha gente la ha roto, la ha puesto al límite, le ha cambiado la vida, le ha despojado de lo poco que tenía. El sistema, ese monstruo que todo lo aprovecha, que todo lo digiere, ha puesto todas sus maquinarias en funcionamiento para hacer negocio, para situarse bien y pagar el menor coste possible. El estado, las grandes corporaciones, bancos y empresas se enriquecen aún más, mientras la mayoría de la población se empobrece. Malos tiempos que nos hacen más ciegos y más malos.

La maquinaria represiva se engrasa y se hace más grande:, juzgados, cuerpos de seguridad, ejércitos públicos y privados actúan para mantener a la gente en orden. Condenas, multas, más control y más represión sobre quien se moviliza y lucha, sobre la gente pobre.

A pesar de todo la fuerza de la vida nos hace reaccionar. Nos hace resistir, nos obliga a buscarnos, a encontrarnos a cambiar, a ser mejores, más generosos frente a las consigans que nos quieren más solos, más distantes, más separados, más competitivos.

El confinamiento paró el mundo, nos cogió desprevenidos, sin saber como reaccionar, asustados. Cerró la vida y la actividad a muchas personas, colectivos, desesperados ante lo que se venía encima. A su vez las reacciones no se hicieron esperar, el espíritu comunitario, se vistió con diferentes nombres y las ropas de siempre para afrontar la emergencia entre los iguales.

Nos pasó también en el lokal, socias que ponían una cuota otras que colaboraban como podían, libros y materiales para enriquecer los sentidos y apoyar la autogestión. Y así hemos aguantado el chaparrón, sin necesidad de subvenciones, patrocinios, con la generosidad de la gente.

Y estamos contentas de haberlo coneguido hasta hoy. Muy cansados però contentos y lo queremos agradecer. Siempre es así y ante lo que viene no hay de otra más que perseverar, no creer en cuentos ni futuros por venir sino en cuidarse y cuidar, en luchar cada momento y en todos los lugares por la justicia, la libertad para todas, especialmente los más jodidos.

En eso estamos, con ganas y la alegría que da comprobarlo cada día. A pesar de tanto y de tantos y a favor de cada vez más y con mejor sentido. Ahí estamos.

Comments are closed.