Dos cartells, dos missatges, dos relats, dues realitats confrontades (cat/cas)

Cap de setmana al Raval 10-11/08/2019. Infraestructures compartides.
11 Agost, 2019
Crónica de la II Fiesta vecinal intercultural en Reina Amalia. Ella tiene poder (XVII Festes Alternatives del Raval)
14 Agost, 2019

Dos cartells, dos missatges, dos relats, dues realitats confrontades (cat/cas)

Una que subsisteix i resisteix lluitant, amb molt en contra i una altra que es va imposant que normalitza la desigualtat i la injustícia i ens vol fer partícips i còmplices del domini. El volen simple, senzill i cal donar-li la volta. Volen un món en blanc i negre, un món uniforme i fan tot el possible per aconseguir-ho, des de conquerir els cors i les ments, els afectes i les pors de la gent fins a reprimir amb violència el que és estrany, el rar, el diferent, el que no s’adapta al paper de dominat, consumidor, opinador perquè tot segueixi igual.

Cal ser conscients de les trampes que ens posen, no s’ha de subestimar al poder. Ens fa pagar els costos de tot, som els que no podem dormir pels abusos de la indústria turística, som els que vivim amb por davant els abusos de les màfies legals i il·legals que l’única ètica que tenen és el benefici propi sobre el patiment aliè i que ens roben la vida. Ens divideixen entre la gent que demana ordre, mà dura contra els “extranys”, els pobres, els que viuen al carrer i no tenen res, escudant-se en allò que ells mateixos creen, pobresa, explotació, delinqüència per presentar-se com a garantia de solució d’alguna cosa que ells mateixos han creat. És el mon a l’inrevés, és la normalitat diària.

I ens barallem entre nosaltres per veure qui té raó, qui crida més, a qui es delega perquè ens representi. I no és això. Cal alliberar-se de les trampes i cal actuar. Cal donar suport a qui ho necessiti, cal responsabilitzar a qui és responsable, cal denunciar i respondre a les nostres maneres (aquestes que cal anar provant).

Hem de fer-nos responsables, i no és fàcil. Cal organitzar-se entre persones lliures o que aspiren a ser-ho, sense paternalismes, sense dirigismes, sense sectarismes. Sent autònoms i responsables dels nostres actes, tenim dret i credibilitat per responsabilitzar polítics, partits i institucions siguin del signe que siguin alhora que construir una altra forma de convivència, de comunitat des de la solidaritat i el suport mutu i defensar-nos de qui ens fa mal des de la desobediència i l’acció directa no violenta.

Només es veu públicament el que volen que es vegi però són moltes (cada dia més) les accions, a vegades invisibles que construeixen aquestes altres Barcelones, aquests altres mons en el qual caben molts mons, per fer altres barris més justos i més segurs, en els que la seguretat estigui basada en la justícia i en la llibertat i no en la repressió i el domini. Salut.

Dos carteles, dos mensajes, dos relatos, dos realidades confrontadas

Una que subsiste y resiste luchando, con mucho en contra y otra que se va imponiendo que normaliza la desigualdad y la injusticia y nos quiere hacer partícipes y cómplices del dominio. Lo quieren simple, sencillo y hay que darle la vuelta. Quieren un mundo en blanco y negro, un mundo uniforme y hacen todo lo posible para conseguirlo, desde conquistar los corazones y las mentes, los afectos y los miedos de la gente hasta reprimir con violencia lo extraño, lo raro, lo diferentes, lo que no se adapta al papel de dominado, consumidor, opinador para que todo siga igual.

Hay que ser conscientes de las trampas que nos ponen, no hay que subestimar al poder. Nos hace pagar los costes de todo, somos los que no podemos dormir por los abusos de la industria turística, somos los que vivimos con miedo ante los abusos de las mafias legales e ilegales cuya única ética es el beneficio propio sobre el padecimiento ajeno y que nos roban la vida. Nos dividen entre la gente que pide orden, mano dura contra los raros, los pobres, los que viven en la calle y no tienen nada, escudándose en aquello que ellos mismos crean, pobreza, explotación, delincuencia para presentarse como garantía de solución de algo que ellos mimos han creado. Es el mudo al revés, es la normalidad diaria.

Y nos peleamos entre nosotros para ver quien tiene razón, quien grita más, a quien se delega para que nos represente. Y no es eso. Hay que librarse de las trampas y hay que actuar. Hay que apoyar a quien lo necesite, hay que responsabilizar a quien es responsable, hay que denunciar y responder a nuestras maneras (esas que hay que ir probando). Hemos de hacernos responsables, y no es fácil. Hay que organizarse entre personas libres o que aspiran a serlo, sin paternalismos, sin dirigismos, sin sectarismos. Siendo autónomos y responsables de nuestros actos, tenemos derecho y credibilidad para responsabilizar a políticos, partidos e instituciones sean del signo que sean a la vez que construir otra forma de convivencia, de comunidad desde la solidaridad y el apoyo mutuo y defendernos de quien nos hace daño desde la desobediencia y la acción directa no violenta.

Solo se ve públicamente lo que quieren que se vea pero son muchas (cada día más) las acciones, muchas invisibles que construyen esas otras Barcelonas, esos otros mundos en el que caben muchos mundos, para hacer otros barrios más justos y más seguros, en los que la seguridad esté basada en la justicia y en la libertad y no en la represión y el dominio. Salud.

Comments are closed.