Cuando algunas personas mayores, sometidas a la condición de confinadas, tomamos la decisión de volver a las calles este 15-M, éramos conscientes del riesgo que contraíamos. En lo personal y en lo social. Suponía enfrentarnos a la represión de la ley mordaza con que hoy se blinda el estado de alarma, y a la incomprensión de una parte de la gente que podía interpretar nuestra convocatoria como gratuita, alocada y extemporánea. Pero los dramáticos efectos provocados por la emergencia sanitaria entre los ciudadanos, desde nuestra perspectiva, convertía dicho acto en una exigencia moral.

La inaudita masacre de mayores y ancianos, hombres y mujeres, víctimas propiciatorias de la pandemia (unos 18.000 muertos en residencias) ; el doloso desbordamiento de los servicios sanitarios favorecido por el saqueo a que fueron sometidos por el duopolio dinástico hegemónico; la negligencia del gobierno de coalición a la hora de gestionar la crisis; el abnegado trabajo de miles de profesionales de la medicina pública, inmolados por el covid-19 y la cleptocracia dirigente (más de 45.000 infectados, el 75% mujeres); y, en último y no menor término, la creciente resignación con que buena parte de la población estaba aceptando una <<nueva normalidad>> que nos devolvía al papel de súbditos, nos convencieron de la urgente necesidad de dar un aldabonazo para alertar conciencias. La sociedad civil, verdadera titular de la democracia, estaba viendo comprometida su existencia autónoma por la embestida de un paternalismo y un autoritarismo de nefasta memoria.

En ese aspecto, hoy ese objetivo lo sentimos satisfecho. Nos hubiera gustado ir más lejos, pero DESCONVOCAMOS LA CITA. Ante todo y por encima de todo está la protección de la vida y la salud de las personas, y a día de hoy Madrid y Barcelona siguen siendo los principales focos del covid-19, lo que impide a ambas ciudades pasar a la fase 1 de desescalada. Otra razón que nos conmina a reprogramar la cita tiene que ver con la prohibición de manifestarse el 1º de Mayo hecha recientemente por el Tribunal Constitucional. No somos kamikazes ni nos camuflamos de Capitán Araña. Tan solo buscábamos estimular la autoestima y la resiliencia en torno al manifiesto <<Cambiar el mundo, recuperar la vida>>, para alcanzar una suerte de óptima <<inmunidad de grupo>> entre la comunidad. Sin aspirar a pastorear nada. Desde la espontaneidad orgullosa, sin los consabidos fulanismos de líderes, personalidades, partidos o sindicatos.

La responsabilidad y la solidaridad eran los ideales que nos animaban. Nada más, ni nada menos. Con el anuncio <<Este 15-M volvemos a las calles>> pretendíamos denunciar la amenaza de un horizonte distópico y aberrante que nos presentan como radiante porvenir. Y de paso evitar que, a rebufo del canibalismo político imperante, el acuartelamiento social inducido desde el poder dejara nuestras calles y plazas en manos de ultras, populistas y oportunistas.

Por eso, y dado que el gobierno (contrariamente a lo que está haciendo otras democracias más maduras) persiste en prolongar sine die la excepcionalidad de este estado de alarma que cercena derechos fundamentales, y que al limitar de forma drástica la movilidad imposibilita el acceso a las plazas del Sol y Catalunya de parte de la población, hemos optado por SUSPENDER LA CONVOCATORIA. Además, el hecho de que la última prórroga solo haya concitado la oposición de un popurrí partidista formado por grupos catalanistas y los ultras de Vox y Foro Asturias podría confundir nuestra protesta y hacer que se interpretara en las antípodas de su motivación original.

Gracias a tod@s aquell@s que compartieron nuestra reflexión, desde la discrepancia y el reproche o desde la confianza y la afinidad, y nos ayudaron a difundirlo y mejorarlo. A tod@s l@s que, sin poner palos en las ruedas, personas y colectivos, transmitieron el manifiesto <<Cambiar al mundo, recuperar la vida>> por redes y medios alternativos, favoreciendo su polinización general. Mereció la pena. Hemos constatado que existe y resiste en pie un espíritu rebelde que, más allá de las adversidades y cantos de sirena de los múltiples poderes, nunca declina. También, es cierto, que a menudo escalar a las instituciones fomenta el mal de altura: distanciamiento social, entropía empática y ensimismamiento político e ideológico.

Honestamente, seguimos creyendo que a menudo las grandes historias se empiezan a escribir sobre una hoja en blanco.

El equipo promotor en Madrid y Barcelona (7/05/2020)

DESCONVOCADA LA PROTESTA PER AL 15-M

Quan algunes persones grans, sotmeses a la condició de confinades, vam prendre la decisió de tornar als carrers aquest 15-M, érem conscients del risc que contraiem. En el personal i en el social. Suposava enfrontar-nos a la repressió de la llei mordassa amb la que avui es blinda l’estat d’alarma i a la incomprensió d’una part de la gent, que podia interpretar la nostra convocatòria com a gratuïta, esbojarrada i extemporània. Però els dramàtics efectes provocats per l’emergència sanitària entre els ciutadans, des de la nostra perspectiva, convertia aquest acte en una exigència moral.

La inaudita massacre de gent gran i gent gran, homes i dones, víctimes propiciatòries de la pandèmia (uns 18.000 morts en residències); el dolós desbordament dels serveis sanitaris afavorit pel saqueig a què van ser sotmesos pel duopoli dinàstic hegemònic; la negligència del govern de coalició a l’hora de gestionar la crisi; l’abnegat treball de milers de professionals de la medicina pública, immolats per la covid-19 i la cleptocràcia dirigent (més de 45.000 infectats, el 75% dones); i, en últim i no menys important, la creixent resignació amb què bona part de la població estava acceptant una «nova normalitat» que ens retornava al paper de súbdits, ens van convèncer de la urgent necessitat de fer un toc d’alerta per a les consciències. La societat civil, veritable titular de la democràcia, estava veient compromesa la seva existència autònoma per l’envestida d’un paternalisme i un autoritarisme de nefasta memòria.

En aquest aspecte, avui aquest objectiu el donem per acomplert. Ens hauria agradat anar més lluny, però DESCONVOQUEM LA CITA. Abans de res i per sobre de tot està la protecció de la vida i la salut de les persones i, a dia d’avui, Madrid i Barcelona segueixen sent els principals focus de la COVID-19, el que impedeix a les dues ciutats passar a la fase 1 de la desescalada. Una altra raó que ens commina a reprogramar la cita té a veure amb la prohibició de manifestar-se el 1r de Maig feta recentment pel Tribunal Constitucional. No som kamikazes ni ens camuflem de «Capità Aranya». Tan sols buscàvem estimular l’autoestima i la resiliència al voltant del manifest «Canviar el món, recuperar la vida», per arribar a una mena d’òptima «immunitat de grup» entre la comunitat. Sense aspirar a pasturar ningú. Des de la espontaneïtat orgullosa, sense els coneguts fulanismes de líders, personalitats, partits o sindicats.

La responsabilitat i la solidaritat eren els ideals que ens animaven. Res més, ni menys. Amb l’anunci «Aquest 15-M tornem als carrers» preteníem denunciar l’amenaça d’un horitzó distòpic i aberrant que ens presenten com radiant avenir. I de pas evitar que, a rebuf del canibalisme polític imperant, l’aquarterament social induït des del poder deixés els nostres carrers i places en mans d’ultres, populistes i oportunistes.

Per això, i atès que el govern (contràriament al que estan fent altres democràcies més madures) persisteix en perllongar sine die l’excepcionalitat d’aquest estat d’alarma que retalla drets fonamentals i que, al limitar de forma dràstica la mobilitat, impossibilita l’accés de la població a les places del Sol i Catalunya, hem optat per SUSPENDRE LA CONVOCATÒRIA. A més, el fet que l’última pròrroga només hagi concitat l’oposició d’un popurri partidista format per grups catalanistes i els ultres de Vox i Fòrum Astúries podria confondre la nostra protesta i fer que s’interpretés en els antípodes de la seva motivació original.

Gràcies a tots i totes aquells i aquelles que van compartir la nostra reflexió, des de la discrepància i el retret o des de la confiança i l’afinitat, i ens van ajudar a difondre-ho i a millorar-lo. A tots i totes els i les que, sense posar pals a les rodes, persones i col·lectius, van transmetre el manifest «Canviar el món, recuperar la vida» per xarxes i mitjans alternatius, afavorint la seva pol·linització general. Ha valgut la pena. Hem constatat que existeix, i resisteix en peu, un esperit rebel que, més enllà de les adversitats i cants de sirena dels múltiples poders, mai declina. També, és cert, que sovint escalar a les institucions fomenta el mal d’altura: distanciament social, entropia empàtica i abstracció política i ideològica.

Honestament, seguim creient que sovint les grans històries es comencen a escriure sobre un full en blanc.

L’equip promotor a Madrid i Barcelona (07/05/2020)