Crònica de desnonaments, enduriment repressiu i necessitat de organitzar-nos més i millor. Reconeixement de tot el que hem aconseguit i reflexió sobre el que cal canviar (cat/cas)

A las mujeres de Atenco. A propósito de la actualidad, del pasado reciente y de la defensa de los ddhh y de la autonomía de las luchas sociales
26 novembre, 2017
Presentació del llibre de M. Aisa sobre Aurelio Fernández a l’Espai Contrabandos
1 desembre, 2017

Crònica de desnonaments, enduriment repressiu i necessitat de organitzar-nos més i millor. Reconeixement de tot el que hem aconseguit i reflexió sobre el que cal canviar (cat/cas)

27 novembre, 2017
 

Després d’una setmanes duríssimes en què s’han recuperat, entre altres coses, tres espais (1 pis i dos locals), després de rebre amenaces., Activar alertes, crida a mossos i Guàrdia Urbana, connectar amb el districtey denunciar per la via d’ els fets la lentitud, falta de voluntat, incompetència de les administracions, estem en l’aposta veïnal per aportar solucions a l’expulsió de veïnes i l’especulació immobiliària.

Avui gairebé al mateix temps la propietat juntament amb operaris i Mossos d’esquadra ocupaven, sembla que de signatura il·legal, l’Hort del Xino. Poc després la comitiva judicial i propietat intentava executar el desnonament d’una família al c / de la Lluna 10. L’actuació ha estat dura, negant-se a negociar un ajornament d’un mes, oferint només una setmana, temps impossible. Després d’intentar parlar no va quedar mes remei que activar la resistència per impedir-ho davant el reforç de l’operatiu dels Mossos d’esquadra. Tant sense sentit va quedar finalment en la retirada de l’operatiu i un ajornament de dues setmanes, més que fer justícia es tractava de demostrar qui mana aquí.

Una cosa similar ocorria en C / Assaonadors on una gran presència de la PAH i veïnes de Ciutat Vella impedia també el desnonament per pressió de la propietat Blackstone i l’actitud intransigent de la comitiva.

Ja estem avisats, van endurir els desnonaments i els desallotjaments per impedir ajornaments.

Cal reconèixer que l’autoorganització veïnal funciona, aprèn sobre la marxa i confronta amb intel·ligència i bon fer situacions diverses, difícils i arriscades però no hi ha d’una altra davant de la possibilitat de deixar al carrer impunement i per la força a famílies necessitades.

Ara el repte és organitzar-nos millor, ampliar la resistència cuidar els mecanismes d’informació i d’alerta perquè siguin eficaços i no es cremin per un abús per al qual no estan creats.

Entendre que el llenguatge i les maneres no poden ser només per a militants disposats a aguantar-ho tot sinó que necessitem, i ja està passant implicar més gent i cal adaptar-se a és anueva situació en les formes i llenguatges. Aprendre i escoltar abandonant la idea paternalista i dirigista de dir-com s’han de fer les coses, cal acompanyar les lluites i la gent amb respecte i paciència.

Assumir les diferències (això és el Raval) sense pretendre homogeneïtzar o representar l’irrepresentable i comprendre que es tracta d’una emergència sobre el barri i la ciutat que exigeix ​​sumar forces contra enemics molt poderosos.

Que cadascú es trobi còmode i respectat i faci el que millor sàpiga fer, Cal ser generosos i respondre a la solidaritat amb la mateixa actitud, no pot ser només trucar a que em donin suport en allò meu i no respondre a les trucades d’altres .

Ja s’està practicant, ja va donant resultats però si no ho polim reconeixent que som fràgils, no serà possible mantenir i ampliar la resistència. Salut i llibertat.

(Castellano)

Crónica de desahucios, endurecimiento represivo y necesidad de organizarnos más y mejor. Reconocimiento de lo mucho que hemos conseguido y reflexión sobre lo que hay que cambiar.

Después de una semanas durísimas en las que se han recuperado, entre otras cosas, tres espacios (1 piso y dos locales), tras recibir amenazas., activar alertas, llama a mosos y Guardia Urbana, conectar con el districtey denunciar por la via de los hechos la lentitud, falta de voluntad, incompetencia de las administraciones, estamos en la apuesta vecinal por aportar soluciones a la expulsión de vecinas y la especulación inmobiliaria.

Hoy casi al mismo tiempo la propiedad junto con operarios y mossos d’escuadra ocupaban, parece que de forma ilegal, l’Hort del Xino. Poco después la comitiva judicial y propiedad intentaba ejecutar el desahucio de una familia en C/ de la Lluna 10. La actuación ha sido dura, negándose a negociar un aplazamiento de un mes, ofreciendo solo una semana, tiempo imposible. Tras intentar hablar no quedó mas remedio que activar la resistencia para impedirlo ante el refuerzo del operativo de los mossos d’escuadra. Tanto sinsentido quedó finalmente en la retirada del operativo y un aplazamiento de dos semanas. Más que hacer justicia parecía que se trataba de demostrar quien manda aquí.

Algo similar ocurria en C/ Assaonadors donde una gran presencia de la PAH y vecinas de Ciutat Vella impedia también el desahucio por presión de la propiedad Blackstone y la actitud intransigente de la comitiva.

Ya estamos avisados, van a endurecer los desahucios y los desalojos para impedir aplazamientos.

Hay que reconocer que la autoorganización vecinal funciona, aprende sobre la marcha y confronta con inteligencia y buen hacer situaciones diversas, difíciles y arriesgadas pero no hay de otra frente a la posibilidad de dejar en la calle impunemente y por la fuerza a familias necesitadas.

Ahora el reto es organizarnos mejor, ampliar la resistencia cuidar los mecanismos de información y de alerta para que sean eficaces y no se quemen por un abuso para el que no están creados.

Entender que el lenguaje y las maneras no pueden ser solo para militantes dispuestos a aguantarlo todo sino que necesitamos, y ya está pasando implicar a más gente y hay que adaptarse a esa nueva situación en las formas y lenguajes. Aprender y escuchar abandonando la idea paternalista dirigista de decirles como se han de hacer las cosas, hay que acompañar las luchas y a la gente con respeto y paciencia.

Asumir las diferencias (esto es el Raval) sin pretender homogeneizar o representar lo irrepresentable y comprender que se trata de una emergencia sobre el barrio y la ciudad que exige sumar fuerzas contra enemigos muy poderosos.

Que cada cual se encuentre cómodo y respetado y haga lo que mejor sepa hacer, Hay que ser generosos y responder a la solidaridad con la misma actitud, no puede ser solamente llamar a que me apoyen en lo mio y no responder a las llamadas de otros.

Ya se está practicando, ya va dando resultados pero si no lo pulimos reconociendo que somos frágiles, no será posible mantener y ampliar la resistencia. Salud y libertad.

Comments are closed.