Les campanyes dels mitjans en la societat de l’espectacle defineixen el marc de la realitat. La foto de la furgoneta de la Guàrdia Urbana i dels contenidors cremant, son un exemple. Els disturbis com a voluntat gairebé criminal dels manifestants, amaguen altres realitats. En primer lloc la violència policial com a font d’inici dels disturbis, les agressions a manifestants pacífics són constants i es fan de forma totalment il·legal, cops, trets, carrusels amb els vehicles. El nivell de violència policial creix exponencialment al nivell de conflicte i de presència de la gent al carrer. La “violència legítima” de l’estat, exercida de forma brutal i impune provoca l’autodefensa, sempre menor dels manifestants.

La suma dels malestars incontrolats de molts sectors de la població que pateix directament la violència sistèmica sumada a la impunitat de la ultradreta, de les grans empreses, dels poders judicial i polític fa que s’expressi irrompent al carrer quan té possibilitat de fer-ho.

Sempre ha estat així i seguirà sent així. A l’augment de la resposta enfront dels atropellaments del sistema, manifestat de forma diferent i sense interlocutors que la representin, espanta el poder i respon amb operacions quirúrgiques.

La reunió de les autoritats davant “l’emergència violenta, vandàlica i ferotge” (així presentada pels mitjans) tapa tota la resta. En una ciutat com Barcelona no es pot permetre que aixó passi, que el carrer posi en qüestió l’ordre. Cal escarmentar i reconduir la situació perquè tot segueixi més o menys igual.

Cadascú té les seves maneres de fer, en les revoltes totes es manifesten i el poder no distingeix, aprofita per colpejar a tot el que s’oposa. Tindrem grups organitzats, muntatges. Tornaran a sortir anarquistes violents i les policies tindran més marge per actuar amb impunitat. La por farà la resta i així esperen dominar la situació.

L’altra possibilitat és que a més repressió hi hagi més resposta, més organitzada i rebel a les brutalitats i la debilitat del poder, i siguem capaços d’atacar les violències del sistema, les que ens fan la vida impossible. En els dies propers veurem que passa.

Administraciones, políticos y empresarios cierran filas «contra la violencia», avalan la impunidad policial y preparan operativos

Las campañas de los medios en la sociedad del espectáculo definen el marco de la realidad. La foto de la furgoneta de la Guardia Urbana, los contenedores quemados. Los disturbios como voluntad casi criminal de los manifestantes esconden otras realidades. En primer lugar, la violencia policial como fuente de inicio de los disturbios, las agresiones a manifestantes pacíficos, son constantes y se hacen de forma totalmente ilegal, golpes, disparos, carruseles con los vehículos. El nivel de violencia policial crece exponencialmente al nivel de conflicto y de presencia de la gente en la calle. La “violencia legítima” del estado, ejercida de forma brutal e impune provoca la autodefensa, siempre menor de los manifestantes.

La suma de los malestares incontroladas de muchos sectores de la población que sufre directamente la violencia sistémica sumada a la impunidad de la ultraderecha, de las grandes empresas, de los poderes judicial y políticos hace que se exprese irrumpiendo en la calle a la que tiene posibilidad de hacerlo.

Siempre ha sido así y seguirá siendo así. Al aumento de la respuesta frente a los atropellos del sistema, manifestado de forma diferente y sin interlocutores que la representen, asusta al poder y responde con operaciones quirúrgicas.

La reunión de las autoridades ante la “emergencia violenta, vandálica y feroz” (así presentada por los medios) tapa todo lo demás. En una ciudad como Barcelona no se puede permitir que esto ocurra, que la calle se desmane. Que se ponga en cuestión el orden. Hay que escarmentar y reconducir la situación para que todo siga más o menos igual.

Cada cual tiene sus maneras de hacer, en las revueltas todas se manifiestan y el poder no distingue, aprovecha para golpear a todo el que se opone. Tendremos grupos organizados, montajes. Volverán a salir anarquistas violentos y las policías tendrán más margen para actuar con impunidad. El miedo hará el resto y así esperan dominar la situación.

La otra posibilidad es que a más represión haya más respuesta, más organizada que desvele las brutalidades y la debilidad del poder, y seamos capaces de atacar las violencias del sistema, las que nos hacen la vida imposible. En los días próximos veremos que pasa.