Aquest dimarts hem dit un adeu emocionat a en Jordi Marín. La família i les amistats hem convertit l’oratori en un espai de llibertat presidit pel fèretre cobert amb la bandera negra i una A. La sala ha quedat petita i una pila de gent que l’estimava ha hagut de repartir-se pels voltants i les escales exteriors.

En els parlaments s’han recordat moments de la vida d’en Jordi i el seu caràcter inconformista, entusiasta, generós, responsable, auster… S’ha mostrat el dolor que provoca una mort que encara no tocava…

En Jordi seguirà viu als nostres cors com a lluitador convençut, conscient que naixem per ser lliures, conscient que cal combatre el capitalisme sense descans, sense cedir cap àmbit de la nostra existència, si volem una societat fonamentada en la dignitat humana. “Activisme de vint-i-quatre hores al dia”, deia en Jordi al llibre que vam escriure fa set anys per celebrar el vint-i-cinquè aniversari del Lokal.

L’acte s’ha acabat amb la lectura del text que vam penjar dilluns. Hem rebut un munt de mostres de suport que us agraïm i que hem traslladat a la Mercè i els seus fills, la Maria i en Guillem.

Com que l’impacte de la mort d’en Jordi ha estat gran, hem pensat de fer-li un homenatge a Barcelona d’aquí unes setmanes.

Jordi, company, no t’oblidem, el teu somriure és i serà amb nosaltres. Gràcies!

«Uneix-te a la lluita on ningú fracassa, perquè els seus actes prevaldran encara que desaparegui o mori.» William Morris

Salut i Anarquia!