A totes aquelles persones que col·laboren en què el lokal sigui possible, sobretot a les que menys es veuen. Sense aquesta comunitat no existiríem ni resistiríem.

A totes aquelles persones i col·lectius que produeixen i distribueixen materials crítics, alternatius, anticapitalistes, antifeixistes, anarquistes, feministes. Elles donen sentit a una part de la nostra vida, provoquen debats, donen exemples contra el mercat, l’estat i el capital. Ajuden a l’autogestió i suport mutu per a les causes i obren / obrim esquerdes en aquest món per poder viure d’una altra manera.

A totes aquelles persones i col·lectius que s’organitzen per lluitar i defensenr els nostres drets i alhora construeixen un nou món sense voler dirigir, ni representar, ni suplantar als moviments. La raó de ser és que creixin de forma autònoma, que tinguin més força i intel·ligència gràcies a allól col·lectiu. Que mitjançant el treball diari, humil i generós fan un món millor diàriament.

A la gent lluitadora de Raval, a la xarxa Veïnal, a l’Àgora Juan Andrés, a la Plataforma CAP Raval Nord, a Raval Rebel, a l’Sindicat d’habitatge, a la Casa de la Soli, a l’Ateneu de Raval, a Sindicat de Manteros , a la Bartola, al Casal independentista la Galera, al CDR Gòtic Raval, Acció Raval, Acció Riera Baixa, Acció Reina Amàlia, Tancada Migrant, Espai de l’Immigrant, la Caracola, les Putes llibertàries, CNT i la llibreria Rosa de Foc, Raval No Resignat, les Guerreras… Amb algunes tenim més afinitat que amb d’altres però amb totes compartim territori i lluites.

A la gent que ha format part de la nostra història, com lokal en aquests 32 anys: al CAMPI (Col·lectiu Antimilitarista pro insubmissió) que encara que no aparegui gairebé mai en els textos, va formar part activa de el moviment juntament amb el MOC i el Mili KK, a l’ANA (Agència Alternativa de Notícies) al KAP (Col·lectiu anti presons) a l’Enemic ni aigua (Col·lectiu Antifeixista) a Editorial Virus, al Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona que va omplir 15 anys de vida política i social de Barcelona. Al moviment punk que des del principi està fent soroll i desobeint a la nostra existència. A les Festes Alternatives de Raval, a la Coordinadora contra l’especulació, a xenofilia. A la Campanya Justícia Juan Andrés, a l’Assemblea de Raval … .. a les treballadorest de salut, educació a la Biblioteca de barri, a la gent de serveis socials, a la qual treballa a les institucions, que a més de guanyar-se la vida, fa una mica més que el que li manen i intenten millorar la vida de la gent i donar suport a la que es mobilitza

I així sense arribar a nomenar-les totes. No ha estat fàcil però si enriquidor, ens han fet créixer i gaudir de la vida i de la lluita i sentir-nos feliços de seguir sent útils, en la nostra petita mesura per aprendre que hi ha més raons que els diners, el poder i el domini per organitzar- i donar-li sentit a la vida. Sense receptes, sense dirigents, amb justícia, en llibertat, construint.

La dificultat per entendre’ns, reconèixer-nos i respectar-nos i així poder sumar-nos és la nostra prioritat. Sense deixar de ser cadascú com és, sense obligar ni que ens obliguin a fer el que no decidim, juntes quan es pot i cadascú a la seva manera. Autonomia i responsabilitat, exemples i pràctiques enfront de discursos i proclames. I com més lluny de poder, més autònoms i més lliures per equivocar-nos.

Mals temps contra els que cal lluitar. Sabem com no hem de fer-ho i ens queda la passió per anar aprenent la millor manera. Salut i bon any.

Salut i llibertat (castellano)

A todas aquellas personas que colaboran en que el lokal sea posible, sobre todo a las que menos se ven. Sin esa comunidad no existiríamos ni resistiríamos.

A todas aquellas personas y colectivos que producen y distribuyen materiales críticos, alternativos, anticapitalistas, antifascistas, anarquistas, feministas. Ellas dan sentido a una parte de nuestra vida, provocan debates, dan ejemplos contra el mercado, el estado y el capital. Ayudan a la autogestión y apoyo mutuo para las causas y abren/abrimos grietas en este mundo para poder vivir de otra manera.

A todas aquellas personas y colectivos que se organizan para luchar y defender nuestros derechos a la vez que construyen un nuevo mundo sin querer dirigir, ni representar, ni suplantar a los movimientos. Cuya razón de ser es que crezcan de forma autónoma, que tengan más fuerza e inteligencia gracias a lo colectivo. Que mediante el trabajo diario, humilde y generoso hacen un mundo mejor diariamente.

A la gente luchadora del Raval, a la xarxa veïnal, al Agora Juan Andrés,a la Plataforma CAP Raval Nord, a Raval Rebel, al Sindicat d’habitatge, a la Casa de la Soli, al Ateneu del Raval, al Sindicat de Manteros, a la Bartola, al Casal independentista la Galera, al CDR Gòtic Raval, Acció Raval, Acció Riera Baixa, Acció Reina Amàlia, Tancada Migrant, Espacio del Inmigrante, la Caracola, las Putas libertarias,CNT i la llibreria Rosa de Foc, Raval No Resignat, las Guerreras… .Con algunas tenemos más afinidad que con otras pero con todas compartimos territorio y luchas.

A la gente que ha formado parte de nuestra historia, como lokal en estos 32 años: al CAMPI (Col·lectiu Antimilitarista pro insubmissió) que aunque no aparezca casi nunca en los textos, formó parte activa del movimiento junto con el MOC y el Mili KK, a la ANAQ (Agéncia Alternativa de Notícies) al KAP (Col·lectiu anti presons) al Enemigo ni agua (Col·lectiu Antifeixista) a Editorial Virus, al Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona que llenó 15 años de vida política y social de Barcelona. Al movimiento punk que desde el principio está haciendo ruido y desobedeciendo en nuestra existencia. A las Festes Alternatives del Raval, a la Coordinadora contra l’especulació, a Xenofilia. A la Campanya Justicia Juan Andrés, a l’Assemblea del Raval….. a la gente de salud, de educación a la Biblioteca de barrio, a la gente de serveis socials, a la que trabaja en las instituciones, que además de ganarse la vida, hace algo más que lo que le mandan e intentan mejorar la vida de la gente y apoyar a la gente que se moviliza

Y así sin llegar a nombrarlas todas. No ha sido fácil pero si enriquecedor, nos han hecho crecer y disfrutar de la vida y de la lucha y sentirnos felices de seguir siendo útiles, en nuestra pequeña medida para aprender que hay más razones que el dinero, el poder y el dominio para organizarse y darle sentido a la vida. Sin recetas, sin dirigentes, con justicia, en libertad, construyendo cada día.

La dificultad para entendernos, reconocernos y respetarnos y así poder sumarnos es nuestra prioridad. Sin dejar de ser cada cual como es, sin obligar ni que nos obliguen a hacer lo que no decidamos, juntas cuando se puede y cada cual a su manera. Autonomía y responsabilidad, ejemplos y prácticas frente a discursos y proclamas. Y cuanto más lejos del poder, más autónomos y más libres para equivocarnos.

Malos tiempos contra los que hay que luchar. Sabemos como no debemos hacerlo y nos queda la pasión para ir aprendiendo la mejor manera. Salut i bon any.