En pocs dies sorgeixen tres propostes per la porta gran per afrontar l’emergència al Raval i Ciutat Vella, amb diferents maneres i objectius i sobre les quals, les entitats, col·lectius i organitzacions de barri, ens hem de posicionar.

Des del principi la resposta de les organitzacions de barri va ser immediata, diferents xarxes i comunitats es van autoorganitzar i es van coordinar per afrontar, des de la base i amb una eficàcia reconeguda, les necessitats no cobertes per administracions i institucions, ja sigui per falta de voluntat, de mitjans, per exigències burocràtiques que deixen a molta gent fora. Les xarxes van anar solucionant des de la imaginació, la generositat i el suport mutu.

És significatiu que uns mesos després sorgeixin noves iniciatives, no des de les mateixes xarxes que les han sostingut, almenys no en la seva majoria, sinó que vinguin de propostes i organitzacions no directament lligades a aquests processos.

Ja sabem que sempre són presents les mateixes dinàmiques que ja es donen en el mateix barri. Dinàmiques polítiques, socials, culturals que quan la situació es normalitza, apareixen amb la seva força, els seus mitjans, els seus objectius. És per això que nosaltres des del Lokal, una part mínima de tot això, també volem manifestar la nostra, i insistir en el de sempre.

La gent, organitzacions i col·lectius, són autònoms i responsables per decidir com es posicionen, on busquen els suports i amb qui s’organitzen i treballen. Nosaltres prioritzem les organitzacions de base. No és presentable col·locar al mateix nivell d’organització veïnal al MACBA, col·legi de Notaris, Fundació Liceu, és a dir institucions, empreses i administracions que a moltes altres que sí que ho són.

És lògic agrupar per afinitats polítiques i / o socials o culturals mentre es presentin de forma transparent i s’assumeixin com una part. No és bo entrar en competència per veure qui és més enfront dels altres. L’experiència ens ho ha demostrat sobradament, cal deixar que els processos es desenvolupin des de l’autonomia i la independència, sumar-se a qüestions pràctiques respectant l’autoorganització veïnal, garantia de continuïtat i de resoldre el que les altres maneres sempre deixen fora i no entrar en competències polítiques, organitzatives o econòmiques. Encara que sembli impossible, ja que els processos electorals van un darrere l’altre i les competències polítiques i partidàries van en augment, és imprescindible tenir dinàmiques pròpies, a la mida de qui les desenvolupa, amb els seus temps i les seves maneres i no haver de córrer en propostes fetes des d’altres llocs, amb altres temps i possiblement altres interessos.

L’emergència volem que s’afronti des de l’organització pròpia i no des del paternalisme, la subvenció o l’assistencialisme. No és fàcil, no està exempta d’errors i problemes però confiem més en ella.

Sobre #sumapelraval, Plataforma Emergencia Ciutat Vella i Projecte Alimenta

En pocos días surgen tres propuestas a lo grande para afrontar la emergencia en el Raval y en Ciutat Vella, con diferentes maneras y objetivos y sobre las que, las entidades, colectivos y organizaciones del barrio, nos tenemos que posicionar.

Desde el principio la respuesta de las organizaciones del barrio fue inmediata, diferentes redes y comunidades se autoorganizaron y se fueron coordinando para afrontar, desde la base y con una eficacia reconocida, las necesidades no cubiertas por administraciones e instituciones, ya sea por falta de voluntad, de medios, por exigencias burocráticas que dejan a mucha gente fuera. Las redes fueron solucionando desde la imaginación, la generosidad y el apoyo mutuo.

Es significativo que unos meses después surjan nuevas iniciativas, no desde las propias redes que las han sostenido, por lo menos no en su mayoría, sino que vengan de propuestas y organizaciones no directamente ligadas a estos procesos.

Ya sabemos que siempre están presentes las mismas dinámicas que ya se dan en el propio barrio. Dinámicas políticas, sociales, culturales que cuando la situación se normaliza, aparecen con su fuerza, sus medios, sus objetivos. Es por eso que nosotros desde el Lokal, una parte mínima de todo esto, también queremos manifestar la nuestra, e insistir en lo de siempre.

La gente, organizaciones y colectivos, son autónomos y responsables para decidir cómo se posicionan, dónde buscan los apoyos y con quién se organizan y trabajan. Nosotras priorizamos las organizaciones de base. No es de recibo colocar al mismo nivel de organización vecinal al MACBA, col·legi de Notaris, Fundació Liceu, es decir instituciones, empresas y administraciones que a muchas otras que sí lo son.

Es lógico agruparse por afinidades políticas y/o sociales o culturales mientras se presenten de forma transparente y se asuman como una parte. No es bueno entrar en competencia por ver quién es más frente a los otros. La experiencia nos lo ha demostrado sobradamente, hay que dejar que los procesos se desarrollen desde la autonomía y la independencia, sumarse en cuestiones prácticas respetando la autoorganización vecinal, garantía de continuidad y de resolver lo que las otras maneras siempre dejan fuera y no entrar en competencias políticas, organizativas o económicas. Aunque parezca imposible, pues los procesos electorales van uno detrás de otro y las competencias políticas y partidarias van en aumento, es imprescindible tener dinámicas propias, a la medida de quien las desarrolla, con sus tiempos y sus maneras y no tener que correr en propuestas hechas desde otros lugares, con otros tiempos y posiblemente otros intereses.

La emergencia queremos que se afronte desde la organización propia y no desde el paternalismo, la subvención o el asistencialismo. No es fácil, no está exenta de errores y problemas pero confiamos más en ella.