Sobre Pedro Alvarez, el 4F, Juan Andrés Benítez, Ester Quintana…, i la brutalitat i impunitat dels diferents cossos policials

El 2020 és l’últim any perquè no quedi impune l’assassinat de Pedro Álvarez a mans d’un policia, segons totes les evidències menys per la justícia. Apareixen Juanjo i Carmen en els mitjans amb tota la seva dignitat, dient la veritat, el que han fet des de sempre a la Plataforma Pedro Álvarez, impressionant a periodistes i la gent i donant veu a tots els casos d’abusos policials, ja que saben que es tracta d’el mateix i són generosos en la seva denúncia.

Coincideix amb l’aniversari de l’4F, vergonya policial, mediàtica i judicial que va provocar condemnes i el suïcidi de Patricia Heras. I de cop i volta apareixen a TV3 una nova sèrie sobre crims, un documental sobre els mossos i entrevistes i tertulians parlant al voltant del judici a la cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional.

I cal denunciar la rentada de cara, els silencis i ocultacions dels casos continus de brutalitat i impunitat policial que afecten tant a la Guàrdia Urbana com a la policia nacional, guàrdia civil i mossos d’esquadra.

Estan a la banqueta els responsables d’haver assegut a tantes persones de manera injusta en el mateix lloc, comprovant la injustícia i l’abús de què han estat responsables tantes vegades. No justifica la injustícia comesa però si explica que els conflictes de poder entre ostentadors i de vegades competència es resolen a la manera de l’estat quan cal, sense contemplacions i aplicant tot el pes de la llei a qui molesta o interromp encara que siguin persones d’ordre o responsables de l’ordre. Fa por saber que si es fa amb els seus, quina serà la mesura amb els que sense tenir poder ho pateixen diàriament. Ho explica els casos de Pere, Joan Andreu, Ester ….. i tants d’altres.

En el documental sobre els mossos, ni tan sols es parla de Juan Andrés Benítez, que va suposar una llarga campanya de denúncia i el judici i condemna de 8 mossos per homicidi encara que no complissin presó per un pacte als despatxos. En la sèrie televisiva es justifica sense cap rubor, abusos i maltractaments a detinguts, es prea de fer el que és norma a les comissaries dels diferents cossos així com a les presons. El denuncien les famílies, les organitzacions de ddhh, els que no tenen veu i el blanquegen periodistes, tertulians i polítics còmplices d’aquestes barbaritats. Sempre hi ha qui no ho fa, qui dóna veu a qui no la té, veu ampliada per moviments de denúncia i defensa insistint  per les famílies, i organitzacions, com més autònomes i fan de manera independent més vives, actives i impossibles de captar per les institucions.

Gràcies a aquestes persones i col·lectius valentes i a les bretxes que s’obren, és que hi ha una mica de justícia entre tanta impunitat i brutalitat.

Sobre Pedro Alvarez, el 4F, Juan Andrés Benítez, Ester Quintana…, y la brutalidad e impunidad de los diferentes cuerpos policiales

El 2020 es el último año para que no quede impune el asesinato de Pedro Àlvarez a manos de un policía, según todas las evidencias menos para la justicia. Aparecen Juanjo y Carmen en los medios con toda su dignidad, diciendo la verdad, lo que han hecho desde siempre en la Plataforma Pedro Alvarez, impresionando a periodistas y a la gente y dando voz a todos los casos de abusos policiales pues saben que se trata de lo mismo y son generosos en su denuncia.

Coincide con el aniversario del 4F, vergüenza policial, mediática y judicial que provocó condenas y el suicidio de Patricia Heras. Y de repente aparecen en TV3 una nueva serie sobre crímenes, un documental sobre los mossos y entrevistas y tertulianos hablando en torno al juicio a la cúpula de los mossos en la Audiencia Nacional.

Y hay que denunciar el lavado de cara, los silencios y ocultamientos de los casos continuos de brutalidad e impunidad pòlicial que afectan tanto a la Guardia Urbana como a la policía nacional, guardia civil y mossos d’esquadra.

Están en el banquillo los responsables de haber sentado a tantas personas de manera injusta en el mismo lugar, comprobando la injusticia y el abuso del que han sido responsables tantas veces. No justifica la injusticia cometida pero si explica que los conflictos de poder entre ostentadores y a veces competencia se resuelven a la manera del estado cuando es necesario, sin contemplaciones y aplicando todo el peso de la ley a quien molesta o interrumpe aunque sean personas de orden o responsables del orden. Da miedo saber que si así se hace con los suyos, cual será la medida con los que sin tener poder lo sufren diariamente. Lo explica los casos de Pedro, Juan Andrés, Ester….. y tantos otros.

En el documental sobre los mossos, ni tan siquiera se habla de Juan Andrés Benítez, que supuso una larga campaña de denuncia y el juicio y condena de 8 mossos por homicidio aunque no cumplieran cárcel por un pacto en los despachos. En la serie televisiva se justifica sin ningún rubor, abusos y maltratos a detenidos, se precia de hacer lo que es norma en las comisarías de los diferentes cuerpos así como en las cárceles. Lo denuncian las familias, las organizaciones de ddhh, los que no tienen voz y lo blanquean periodistas, tertulianos y políticos cómplices de estas barbaridades. Siempre hay quien no lo hace, quien da voz a quien no la tiene, voz ampliada por movimientos de denuncia y defensa insistintes, por las familias, y organizaciones, cuanto más autónomas e independendientes más vivas, activas e imposibles de coptar por las instituciones.

Gracias a esas personas y colectivos valientes y a las brechas que abren, es que hay un poco de justicia entre tanta impunidad y brutalidad.