Sobre els fets del Carrer Sant Bartomeu i tants altres conflictes. Una possible mediació comunitària? (cat/cas)

Sobre los hechos del pasado 1 de octubre en Sant Bartomeu 6 (Assemblea Agora Juan Andrés)
23 octubre, 2020
Aturats tres desnonaments al Raval
26 octubre, 2020

Sobre els fets del Carrer Sant Bartomeu i tants altres conflictes. Una possible mediació comunitària? (cat/cas)

24 octubre, 2020
 

Sobre els fets del Carrer Sant Bartomeu i tants altres conflictes. Una possible mediació comunitària?

De moment han fet pública la seva postura, de les parts afectades pel conflicte els habitants dels baixos, i per part de col·lectius i organitzacions del barri: el Lokal i l’Assemblea de l’Àgora Juan Andrés. Hi han els textos perquè cadascú tregui les seves conclusions. No pretenen tenir la raó o donar-la, sinó assenyalar el que es considera denunciable i apel·lar al fet que es donin explicacions públiques i s’assumeixin responsabilitats.

No ens agrada que els conflictes acabin en que sigui l’estat qui faci «justícia», per mitjà de tribunals o denúncies davant la policia. Tampoc ens agrada que s’imposi la llei del més fort per la violència amb raó o sense.

Ens agradaria que s’intentés una mediació, que sigui la comunitat la que intervingui per demostrar que hi han altres maneres d’afrontar els conflictes entre nosaltres. Sabem que pot semblar ingenu, que pot semblar impossible, que hi ha qui considera que s’ha d’estar amb uns o amb d’altres i ens agradaria pensar que cal estar per la justícia i el suport mutu.

Potser podria ser una oportunitat per a intentar-ho, si més no per a contemplar-la. El camí de l’adhesió incondicional, el descrèdit de l’altre o la denúncia judicial són camins que cal rebutjar.

Sobre los hechos del Carrer Sant Bartomeu y tantos otros conflictos. ¿Una posible mediación comunitaria?

Por el momento han hecho pública su postura, de las partes afectadas por el conflicto los habitantes de lps bajos, y de colectivos y organizaciones del barrio: el Lokal y la Assemblea del Agora Juan Andrés. Están los textos para que cada cual saque sus conclusiones. No pretenden tener la razón o darla, sino señalar lo que se considera denunciable y apelar a que se den explicaciones públicas y se asuman responsabilidades.

No nos gusta que los conflictos terminen en que sea el estado quien haga «justicia», por medio de tribunales o denuncias ante la polícia. Tampoco nos gusta que se imponga la ley del más fuerte por la violencia con o sin razón.

Nos gustaría que se intentara una mediación, que sea la comunidad la que intervenga para demostrar que hay otras maneras de afrontar los conflictos entre nosotras. Sabemos que puede parecer ingenuo, que puede parecer imposible, que hay quien considera que hay estar con unos o con otros y nos gustaría pensar que hay que estar por la justicia y el apoyo mutuo.

Quizás podría ser una oportunidad para intentarlo, por lo menos para contemplarla. El camino de la adhesión incondicional, el descrédito del otro o la denuncia judicial son caminos que hay que rechazar.

Comments are closed.