Perquè fem el que fem i com ho fem, abans i ara. (Sobre la vaga, suport mutu, Plataformes, Sindicats …) (cat/cas)

+ Accés lliure + Grups Autònoms. Una crònica armada de la transacció democràtica + suport mutu lokal
1 abril, 2020
Davant la Vaga de Lloguers: Crida a fer col·lectivament un Comitè de vaga entre la gent que dóna suport
2 abril, 2020

Perquè fem el que fem i com ho fem, abans i ara. (Sobre la vaga, suport mutu, Plataformes, Sindicats …) (cat/cas)

1 abril, 2020
 

Perquè hi ha diferents maneres d’organitzar-se, de fer i de veure el món. L’assumpte és que sigui obvi, que es faci de forma oberta i clara i cadascú esculli la seva i això no impedeixi posar-se d’acord quan sigui necessari.

Sempre ha estat així. Quan la lluita per la insubmissió van existir el MOC,  el Mili KK i el CAMPI, obeïen a diferents maneres i es van posar d’acord en molts casos i en altres no. Sempre hi ha una lluita per veure qui era més (ara es diu pel relat) però en realitat tenia sentit que fos així i seguim pensant que gran part de l’èxit de la insubmissió va obeir a aquesta diversitat.
I sempre ha tingut a veure amb el paper dels partits i el paper del moviment. I ara passa el mateix.

Cadascú s’explica pels fets, per com fa les coses i per com ho veuen. Nosaltres entenem que cada vegada més gent és conscient d’això i alhora li molesta que l’obliguin a triar, que l’obliguin a discutir quan el que vol és fer i entendre’s. Això no treu tornar al principi, hi ha diferents maneres, obeeixen a la memòria i a la realitat actual i es projecten en diferents campanyes, col·lectius.

Quan l’1 d’octubre es va crear el CDR Gòtic Raval (ja existia) i el CDB de Raval, cada un va fer el seu camí i quan es va poder es va intentar actuar en comú. Quan va començar l’Alerta Stop desnonaments Raval, posteriorment es va crear el Sindicat d’habitatge de Raval i Raval Rebel. Ara a iniciativa d’un sector es va crear la Xarxa suport mutu raval i poc després Vecines en Xarxa Ciutat Vella. Es pot discutir perquè passa això i com s’han fet les coses però la realitat és que obeeixen  al de sempre, hi ha diferents maneres i s’organitzen de manera diferent. El problema és quan es vol passar una pel tot o plantejar una batalla per veure qui guanya a l’altre. L’altra possibilitat és veure com és posa en comú partint de reconèixer la diferència, sense ignorar i respectant-. Buscar culpables no ajuda al fet que així sigui.

Nosaltres hem optat i hem triat, com creiem que fa tothom, amb qui i com organitzar-nos, quan no ens agraden les coses, donem la nostra opinió. Ni som millors, ni pitjors, som com som i intentem actuar de manera responsable, ens sabem exposats a les crítiques i les desqualificacions, qualsevol que fa està exposat a això.

En l’emergència, calma i determinació, cadascú que faci el millor que pugui i el que consideri i esperem que l’objectiu sigui que el barri i la societat s’organitzin millor, amb més força, de forma autònoma, al marge del poder i de les institucions i puguem defensar-nos i construir un altre món. Salut.

Porqué hacemos lo que hacemos y cómo lo hacemos. Antes y ahora.  (Sobre la huelga, suport mutu, Plataformas, sindicats…).

Porque hay diferentes maneras de organizarse, de hacer y de ver el mundo. El asunto es que sea obvio, que se haga de forma abierta y clara y cada cual escoja la suya y eso no impida ponerse de acuerdo cuando sea necesario.

Siempre ha sido así. Cuando la lucha por la insumisión existieron el MOC, el Mili KK y el CAMPI, obedecían a diferentes maneras y se pusieron de acuerdo en muchos casos y en otros no.  Siempre hay una lucha por ver quién era más (ahora se dice por el relato) pero en realidad tenía sentido que fuera así y seguimos pensando que gran parte del éxito de la insumisión obedeció a esa diversidad.

Y siempre ha tenido que ver con el papel de los partidos y el papel del movimiento. Y ahora ocurre lo mismo.

Cada cual se explica por los hechos por como hace las cosas y por como lo ven. Nosotros entendemos que cada vez más gente es consciente de ello y a la vez le molesta que le obliguen a elegir, que le obliguen a discutir cuando lo que quiere es hacer y entenderse. Eso no quita volver al principio, hay diferentes maneras, obedecen a la memoria y al realidad actual y se proyectan en diferentes campañas, colectivos y demás.

Cuando el 1 de octubre se creó el CDR Gòtic Raval (ya existía) y el CDB del Raval, cada uno hizo su camino y cuando se pudo se intentó actuar en común. Cuando empezó la Alerta Stop desahucios Raval, posteriormente se creó el Sindicat d’habitatge del Raval y Raval Rebel. Ahora a iniciativa de un sector se creó la Xarxa suport mutu raval y poco después Vecines en Red Ciutat Vella. Se puede discutir porque pasa esto y como se han hecho las cosas pero la realidad es que obedece a lo de siempre, hay diferentes maneras y se organizan de manera diferente. El problema es cuando se quiere pasar una por el todo o plantear una batalla por ver quién gana al otro.

La otra posibilidad es ver como se poner en común partiendo de reconocer  la diferencia, sin ignorarse y respetándose. Buscar culpables no ayuda a que así sea.

Nosotros optamos y elegimos con quién y cómo organizarnos, cuando no nos gustan las cosas, damos nuestra opinión. Ni somos mejores, ni peores, somos como somos e intentamos actuar de forma responsable, nos sabemos expuestos a las críticas y las descalificaciones, cualquiera que hace está expuesto a ello.

En la emergencia, calma y determinación, cada cual que de lo mejor que pueda y haga lo que considere y esperemos que el objetivo sea que el barrio y la sociedad se organice mejor, de forma autónoma, al margen del poder y de las instituciones y podamos defendernos y construir otro mundo. Salud.

Comments are closed.