Avui que ens toca de prop, com quasi bé sempre, tornem a l’ocupació i als desnonaments. Des que existim hem estat envoltats d’okupes. Quan a mitjans dels setanta van venir els primers krakers holandesos que vam conèixer i ens van passar els vídeos sobre ocupació i els conflictes amb la policia i l’ajuntament (Hannecke i Jan, els dos ja morts). Ens portaven la seva experiència i els interessaven les col·lectivitzacions del 36 i les lluites als barris. Ens va tocar l’ocupació de Cotxeres de Sants, autogestionades durant una bona època per les entitats de barri. Lloc d’actes, xerrades, festes de les entitats de Sants i de la ciutat fins que l’Ajuntament es va fer càrrec i va acabar amb l’experiència passant a ser un centre cívic.

Així va ser passant a molts barris de Barcelona i l’àrea metropolitana En portada dels diaris la primera ocupació a Gràcia, els nostres estimats companys i companyes, anarco punk i ja una infinitat d’ocupacions de centres socials, habitatges … Cros 10, la Kasa de la Muntanya, l’Hamsa, Blokes, Can Titella, la Vakeria … Assemblees d’okupes en què milers de persones van créixer, van aprendre i es van fer millors persones gràcies a ocupar, treballar, lluitar i viure col·lectivament.

Donar vida a espais morts i bruts. Jugar-se la llibertat, la salut i els diners per alguna cosa col·lectiva. Manifestacions, accions, assemblees, alegries i dolors d’una aposta col·lectiva, comunitària i compartida amb molts costos personals i col·lectius alhora que moltes victòries.

I així com una taca d’oli es va estendre per tots els llocs: ocupacions, insubmissió, lluita per la defensa del territori (Aiguamolls de l’Empordà, Formentera, Gallecs …) música i concerts, Mensakas. La segona trobada per la humanitat i contra el neoliberalisme i les seves taules a l’Hamsa, Sant Andreu, Vallbona i 9 barris, Terrassa, Hospitalet …

El cinema Princesa i la batalla campal entre policies, administracions i els ocupes. I així contínuament. Després la PAH, els sindicats d’habitatge, Stop desnonaments. La lluita pel dret a l’habitatge, per espais lliures per a la gent jove i no tan jove. L’autogestió i la llibertat per viure per als pobres i per als que volen / volem altres formes de vida, finalment per a tothom. Milers de persones, milers de famílies han lluitat i lluiten, posant  en joc la seva salut i la seva llibertat per defensar mitjançant l’acció directa el dret a l’habitatge, el dret a la vida. Per això els desitgem el millor, perquè s’ho mereixen, i perquè ens defensen a tots i totes, especialment als que menys tenim.

Larga vida la ocupación, larga vida a las okupas

Hoy que nos toca de cerca, como casi siempre, volvemos a la ocupación y a los desahucios. Desde que existimos hemos estado rodeados de okupas. Cuando a mediados de los 70 vinieron los primeros krakers holandeses que conocimos y nos pasaron los videos sobre ocupación y los conflictos con la policia y el ayuntamiento (Hannecke y Jan, ya los dos fallecidos). Nos traían su experiencia y les interesaban las colectivizaciones del 36 y las luchas en los barriros.Nos tocó la ocupación de Cotxeres de Sants, autogestionadas durante una buena época por las entidades del barrio. Lugar de actos, charlas, fiestas de las entidades de Sants y de la ciudad hasta que l’Ajuntament se hizo cargo y terminó con la experiencia pasando a ser un centre cívic.

Así fue ocurriendo en muchos barrios de Barcelona y el área metropolitana En portada de los diarios la primera ocupación en Gràcia, nuestros queridos compañeros y compañeras, anarco punks y ya un sinfin de ocupaciones de centros sociales, viviendas….. Cros 10, La Kasa de la Muntanya, la Hamsa, Blokes, Can Titella, La Vakeria…… Asambleas de okupas en las que miles de personas crecieron, aprendieron y se hicieron mejores personas gracias a ocupar, trabajar, luchar y vivir colectivamente.

Dar vida a espacios muertos y sucios. Jugarse la libertad, la salud y el dinero por algo colectivo. Manifestaciones, acciones, asambleas, alegrías y dolores de una apuesta colectiva, comunitaria y compartida con muchos costes personales y colectivos a la vez que muchas victorias.

Y así como una mancha de aceite se extendió por todos los lugares: ocupaciones, insumisión, lucha por la defensa del territorio (Aiguamolls de l’Empordà, Formentera, Gàllecs…) música y conciertos, mensakas. El segundo encuentro por la humanidad y contra el neoliberalismo y sus mesas en la Hamsa, Sant Andreu, Vallbona y 9 barris, Terrasa, Hospitalet…..

El cine Princesa y la batalla campal entre policías, administraciones y los ocupas. Y así continuamente. Después la PAH, los sindicatos de vivienda, Stop desahucios. Can Vies…La lucha por el derecho a la vivienda, por espacios libres para la gente joven y no tan joven. La autogestión y la libertad para vivir para los pobres y para quienes quieren/queremos otras formas de vida. Miles de personas, miles de familias han luchado y luchan, poniendo ne juego su salud y su libertad por defender mediante la acción directa el derecho a la vivienda, el derecho a la vida. Por eso les deseamos lo mejor, porque se lo merecen, y porque nos defienden a todxs, especialmente a los que menos tenemos.