La força de l’estat, dels que saben / la força des de baix (cat/cas)

Antic Teatre en Perill: Gentry en viu
11 febrer, 2020
Dos citaciones judiciales por luchar contra los narcopisos
13 febrer, 2020

La força de l’estat, dels que saben / la força des de baix (cat/cas)

12 febrer, 2020
 

A primera hora del matí, operatiu policial per la porta gran per desallotjar el local de Riereta 1 ter, narcopís desallotjat ja un parell de vegades i recuperat per al barri, defensant-del fons voltor (màfies de dalt) i de les màfies d’abaix. Identificacions, citacions per aplicar la llei i impedir així un bon ús de l’espai i provocar o bé l’especulació i l’expulsió de veïnes o que s’instal·li una altra vegada un narco pis. Des de fa tres anys l’única possibilitat de posar ordre i sentit comú d’una manera justa al carrer Riereta, ha estat a partir de l’acció directa veïnal, jugant-se el físic i la llibertat perquè hi hagi pau enfront del desordre institucional. I a sobre cal pagar per això, perquè s’està fent una cosa il·legal segons les autoritats competents.

El mateix passa cada vegada que hi ha operació policial i judicial contra “narcopisos”, un cop fet l’operatiu queda el pis buit perquè tornin a entrar qui arribi abans a fer negoci o alguna família en situació d’emergència, recolzada per les xarxes veïnals i poder tenir una alternativa habitacional que no garanteix ni el mercat ni l’estat.

Des de les opcions d’aplicar l’ordre i la llei per resoldre els problemes socials en situacions de crisi i desigualtat social, no hi ha molt més a experimentar per saber el seu fracàs o en el millor dels casos les seves limitacions. En contra de les possibilitats de prendre en les nostres mans els problemes, obrir debats, donar-li la volta i experimentar més opcions, anem aprenent. Davant l’assistencialisme, l’activisme, enfront de les solucions abolicionistes, prohibicionistes, punitivistes, repressives, paternalistes que mantenen el domini i sotmeten als desposseïts estan les alternatives que es van practicant amb pocs mitjans, molta voluntat i saviesa de conèixer i voler el barri i la seva gent.

Les Metzineres, les putes llibertàries, les treballadores del CAP Raval Nord, les professionals que fan alguna cosa més que guanyar-se la vida (moltes vegades no dignament), escolten i es relacionen amb les activistes per millorar la vida de la gent afectada, per organitzar-nos en comú, desmuntar mentides i, fugint de receptes anar trobant la manera d’afrontar els conflictes i d’anar creant comunitat com a forma de viure, organitzar-nos i lluitar contra enemics tan forts.

Cal fer-nos forts i cal fer-ho sent més i fent-ho millor, aprenent de la memòria i escoltant als que busquen altres maneres. De prohibicions, de les justícies, de la presó, de la repressió i de la caritat com a manera de resoldre les desigualtats i els conflictes personals i polítics (que ja vam aprendre que són la mateixa cosa) ja esperem molt poc. De la solidaritat, de suport mutu, del respecte, de l’escolta i de l’experimentació, esperem possibilitats de fer.

Les alternatives institucionals, de dalt a baix, per afrontar els problemes de l’habitatge, de les drogues, de la dificultat per viure dignament i no trencar-se en el camí així com les alternatives des de baix, basades en la possessió de la veritat, dels salva pàtria i salva poble, poc podem esperar. De les alternatives que neixen de les preguntes, de dubtes i de la recerca comuna de les possibilitats de canvi, neixen les que posant-se en comú obrin bretxes en aquesta barbàrie. Cada dia tenim mostres dels dos camins, cal aprofundir en el que ens ajuda i lluitar contra els qui ens ho impedeixen.

La fuerza del estado, de los que saben / la fuerza desde abajo

A primera hora de la mañana, operativo policial a lo grande para desalojar el local de Riereta 1 ter, narcopiso desalojado ya un par de veces y recuperado para el barrio, defendiéndolo del fondo buitre (mafias de arriba) y de las mafias de abajo. Identificaciones, citaciones para aplicar la ley a rajatabla e impedir así un buen uso del espacio y provocar o bien la especulación y la expulsión de vecinas o que se instale otra vez un narco piso. Desde hace tres años la única posibilidad de poner orden y sentido común de una manera justa en la calle Riereta, ha sido a partir de la acción directa vecinal, jugándose el físico y la libertad para que haya paz frente al desorden institucional. Y encima hay que pagar por ello, porque se está haciendo algo ilegal según las autoridades competentes.

Lo mismo pasa cada vez que hay operación policial y judicial contra “narcopisos”, una vez hecho el operativo se termina, queda el piso vacío para que vuelvan a entrar quien llegue antes a hacer negocio o alguna familia en situación de emergencia, apoyada por las redes vecinales y poder tener una alternativa habitacional que no garantiza ni el mercado ni el estado.

Desde las opciones de aplicar el orden y la ley para resolver los problemas sociales en situaciones de crisis y desigualdad social, no hay mucho más que experimentar para saber su fracaso o en el mejor de los casos sus limitaciones. Por el contrario de las posibilidades de tomar en nuestras manos los problemas, abrir debates, darle la vuelta y experimentar más opciones, vamos aprendiendo. Frente al asistencialismo, el activismo, frente a las soluciones abolicionistas, prohibicionistas, punitivistas, represivas, paternalistas que mantienen el dominio y someten a los desposeídos están las alternativas que se van practicando con pocos medios, mucha voluntad y sabiduría de conocer y querer el barrio y su gente.

Las Metzineres, las putas libertarias, las trabajadoras del CAP Raval Nord, profesionales que hacen algo más que ganarse la vida (muchas veces no dignamente), escuchan y se relacionan con las activistas para mejorar la vida de la gente afectada, para organizarnos en común, desmontar mentiras y, huyendo de recetas ir encontrando la manera de afrontar los conflictos y de ir creando comunidad como forma de vivir, organizarnos y luchar contra enemigos tan grandes.

Hay que hacernos fuertes y hay que hacerlo siendo más y haciéndolo mejor, aprendiendo de la memoria y escuchando a quienes buscan otras maneras. De prohibiciones, de las justicias,, de la cárcel, de la represión y de la caridad como manera de resolver las desigualdades y los conflictos personales y políticos (que ya aprendimos que son la misma cosa) ya esperamos muy poco. De la solidaridad, del apoyo mutuo, del respeto, de la escucha y de la experimentación, esperamos posibilidades de hacer.

Las alternativas institucionales, de arriba hacia abajo, para afrontar los problemas de la vivienda, de las drogas, de la dificultad para vivir dignamente y no romperse en el camino así como las alternativas desde abajo, basadas en la posesión de la verdad, de los salvapatria y salva pueblo, poco podemos esperar. De las alternativas que nacen de las preguntas, de las dudas y de la búsqueda común de las posibilidades de cambio, nacen las que poniéndose en común abran brechas en esta barbarie. Cada día tenemos muestras de los dos caminos, hay que profundizar en el nos ayuda y pelear contra el que nos lo impide.

Comments are closed.