Hi ha gestos que donen vida i trenquen protocols. Salut Miquel!!! (cat/cas)

El teixit social i de lluita del Raval amb els seus serveis públics
24 gener, 2023
Comunicat en relació al cas #EspionatgedEstat que acaba de publicar @La_Directa
30 gener, 2023

Hi ha gestos que donen vida i trenquen protocols. Salut Miquel!!! (cat/cas)

27 gener, 2023
 

 

El 26 de gener, aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, la Universitat de Barcelona va fer un homenatge als acadèmics represaliats pel franquisme. Un és Miquel Izard, que a la foto, puny enlaire, trenca amb la fredor de l’acte i de l’edifici. Ens fa il·lusió aquest gest espontani i rebel davant de la normalització dels homenatges. Ja sabem que Miquel Izard com molts altres van ser represaliats per les seves idees i pels seus actes, no només per antifranquistes i demòcrates, sinó també per rebels, antifeixistes, anticapitalistes i antiautoritaris. Davant de la normalització democràtica cal reivindicar les diferències, els compromisos perquè no quedin en l’oblit, perquè siguin memòria viva.

Aquest somriure i aquest gest, denoten vida i rebel·lia davant de burocràcies. Aquesta actitud que mai no es perd i que no demana res. a canvi Salut Miquel i tants d’altres com tu que s’hauran alegrat i compartit el teu gest.

 

Hay gestos que dan vida y rompen protocolos. Salud Miquel!!!

El día 26 de enero, aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Barcelona, la Universitat de Barcelona hizo un homenaje a los académicos represaliados por el franquismo. Uno de ellos es Miquel Izard, que en la foto, puño en alto, rompe con la frialdad del acto y del edificio. Nos hace ilusión ese gesto espontáneo y rebelde frente a la normalización de los homenajes. Ya sabemos que Miquel Izard como muchos otros fueron represaliados por sus ideas y por sus actos, no solo por antifranquistas y democráticos, sino también por rebeldes, anticapitalistas y antiautoritarios. Frente a la normalización democrática hay que reivindicar las diferencias, los compromisos para que no queden en el olvido, para que sean memoria viva.

Esa sonrisa y ese gesto, denotan vida y rebeldía frente a burocracias, esa actitud que nunca se pierde y que nada pide a cambio. Salut Miquel y tantos otros y otras como tú que se habrán alegrado y compartido tu gesto.

 

Comments are closed.