Fer balanç de què s’ha fet per veure com seguim. Invitació a fer-la cadascú i posar-ho en comú (cat/cas)

Manifest 15J 2021. Sobren raons per tancar els CIE i revertir la violència institucional (cat/cas)
12 juny, 2021
No són suïcidis, són assassinats. Convocatòries d’urgència
15 juny, 2021

Fer balanç de què s’ha fet per veure com seguim. Invitació a fer-la cadascú i posar-ho en comú (cat/cas)

12 juny, 2021
 

Fer balanç de què s’ha fet per veure com seguim. Invitació a fer-la cadascú i posar-ho en comú. Des de l’autonomia, des del Raval que és el que ens toca (encara que ens temem que sigui compartit) (cat/cas)

Els esdeveniments, les urgències i els malestars s’acumulen, no ens deixen temps per pensar, per reflexionar ni tan sols respirar. Els conflictes creixen sense resoldre i es converteixen en bucles que ens ofeguen, ens debiliten. S’agreugen fins a fer-nos la vida insuportable. No trobem la manera de resoldre’ls i ens sentim cada vegada més sols i amb menys alegria i força per seguir.

Potser simplifiquem situacions complicades que cadascú les viu a la seva manera, entenem que és un sentiment comú i que hem d’afrontar amb urgència.

És possible que cada col·lectiu pel seu compte siguem incapaços de seguir si no rebem o trobem la manera de practicar el suport mutu i la solidaritat des del comú i des que és diferent.

Haurem de valorar que ha passat i com podem aprendre i corregir des d’espais autònoms de partits polítics, ONG i institucions, espais que existim al barri, des de sempre i que ara estem passant la nostra pròpia crisi que sentim com a particular tot i que creiem que és col·lectiva.

No estem en competència per guanyar res sinó per experimentar i practicar formes de fer des de l’autonomia, la llibertat i la responsabilitat. Per demostrar que encara que costós i difícil és en la que millor i més lliures ens sentim. Des de l’autogestió i l’autoorganització.

Les nostres prioritats van des de les nostres limitacions i les nostres possibilitats a donar suport als espais afins per construir xarxes, assemblees i campanyes que generin confiança, transparents i en les formes i en els continguts prefiguren el barri i el món que volem.

No volem desgastar-nos en baralles interminables entre nosaltres per veure qui és més, des de la tossuderia, el dogmatisme i la prepotència. Volem veure que hem fet bé, que hem fet malament i com podem fer-ho millor i amb qui ens podem donar suport.

Primer ho farem en el nostre col·lectiu, després amb els més propers i després ja veurem.

No volem repetir el que no ha funcionat i si escoltar i aprendre del que ens pugui ajudar. Possiblement no és el millor, però volem que sigui el nostre. Aquest espai que al Raval sempre ha existit en la memòria de les lluites passades, presents i futures des de la cultura llibertària d’acció i democràcia directa. De la construcció política des dels mateixos moviments, amb generositat, determinació, de peus a terra. Construint nous mons que portem en els nostres cors.

Salut i abraçades.

Hacer balance de lo hecho para ver como seguir. Invitación a hacerla cada cual y ponerlo en común. Desde la autonomía , desde el Raval que es lo que nos toca (aunque nos tememos que sea compartido)

Los acontecimientos, las urgencias y los malestares se acumulan, no nos dejan tiempo para pensar, para reflexionar ni tan siquiera respirar. Los conflictos crecen sin resolverse y se convierten en bucles que nos ahogan , nos debilitan. Se agravan hasta hacernos la vida insoportable. No encontramos la manera de resolverlos y nos sentimos cada vez más solos y con menos alegría y fuerza para seguir.

Quizás simplifiquemos situaciones complicadas que cada cual las vive a su manera , entendemos que es un sentimiento común y que hemos de afrontar con urgencia.

Es posible que cada colectivo por su cuenta seamos incapaces de seguir si no recibimos o encontramos la manera de practicar el apoyo mutuo y la solidaridad desde lo común y desde lo diferente.

Tendremos que valorar que ha pasado y como podemos aprender y corregir desde espacios autónomos de partidos políticos, ongs e instituciones, espacios que existimos en el barrio, desde siempre y que ahora estamos pasando nuestra propia crisis que sentimos como particular aunque creemos que es colectiva.

No estamos en competencia para ganar nada sino para experimentar y practicar formas de hacer desde la autonomía, la libertad y la responsabilidad. Para demostrar que aunque costoso y difícil es en la que mejor y más libres nos sentimos. Desde la autogestión y la autoorganización.

Nuestras prioridades van desde nuestras limitaciones y nuestras posibilidades a apoyar los espacios afines para construir redes, asambleas y campañas que generen confianza, transparentes y en las formas y en los contenidos prefiguren el barrio y el mundo que queremos.

No queremos desgastarnos en peleas interminables entre nosotras por ver quiens es más, desde la tozudez, el dogmatismo y la prepotencia. Queremos ver que hemos hecho bien, que hemos hecho mal y como podemos hacerlo mejor y con quienes nos podemos apoyar.

Primero lo haremos en nuestro colectivo, después con los más cercanos y después ya veremos.

No queremos repetir lo que no ha funcionado y si escuchar y aprender de lo que nos pueda ayudar. Posiblemente no sea el mejor però queremos que sea el nuestro. Ese espacio que en el Raval siempre ha existido en la memoria de las luchas pasadas, presentes y futuras desde la cultura libertaria de acción y democracia directa. De la construcción política desde los propios movimientos, con generosidad, determinación, los pies en la tierra. Construyendo nuevos mundos que llevamos en nuestros corazones.

Salud y abrazos.

Comments are closed.