Espectacle en hora punta perquè res o molt poc canviï: Un altre macrooperatiu al Raval (cat/cas)

Samarreta Raval Against The Machine (ja les tenim)
20 Juny, 2019
Samarretes Raval against the machine. XVII Festes Alternatives
28 Juny, 2019

Espectacle en hora punta perquè res o molt poc canviï: Un altre macrooperatiu al Raval (cat/cas)

La diferència abismal entre els mitjans emprats i els resultats aconseguits en base els objectius plantejats, donen idees sobre el que està per sota d’aquestes macrointervenciones, sobre objectius no visibles però potser més importants que la lluita contra el narcotràfic o el desmantellament dels narco pisos .

Gairebé mil policies amb tot luxe de mitjans: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia nacional, vehicles, elements i helicòpter inclòs des de primera hora de la tarda inicien l’operatiu, més gran encara que l’anterior, aquell contra la “màfia dominicana” i aquest contra la “màfia pakistanesa” per anunciar una vegada més que s’ha acabat amb l’heroïna al Raval. Afirmació que manifesta més un desig que una realitat i mostra la voluntat de les policies, en primer lloc, i les administracions de l’estat darrere que fan alguna cosa i una cosa molt gran, espectacular davant d’unes crítiques diàries i constants de falta d’intervenció, competències i deixar fer per treure rendibilitats partidàries i institucionals atacant-les unes a les altres. Aquesta vegada si, aquesta vegada totes les policies d’acord i juntes per carregar contra tot.

I en aquest tot entra una ocupació del barri desmesurada, que espanta i incomoda a una gran part del veïnat, que no es justifica pel material confiscat, la perillositat manifestada i que comporta detenció d’indocumentats, registres, posar ordre i demostrar qui mana aquí . Fa l’efecte una vegada més que es fa per a la galeria per a ser retransmesa (un munt de càmeres seguien els elements policlaes) i convertint-la en primera notícia. S’alimenta d’aquesta manera l’estigma del Raval com a barri perillós que necessita d’aquest tipus d’intervencions per demostrar força i donar exemple a la vegada que es carrega contra la seva població generalitzant el que no és la majoria.

La realitat demostra i ha demostrat tret que les dades posteriors la contradiguin que aquest tipus d’intervencions són poc eficaços contra els fenòmens que es pretenen combatre i que amaguen un altre tipus de resultats que es justifiquen en els primers i que no són tan presentables ni legítims si es fan d’una altra manera.

Els aplaudiments i reconeixements insittucionales i mediàtics (excepte honroses excepcions) a l’uníson, i també d’una part del barri, no amaguen el malestar que creen en sectors importants del veïnat i de la ciutat que pateixen les conseqüències d’aquests macrooperativos sense justificació. Augmenta l’autonomia de la intervenció policial i es posen en qüestió drets i llibertats amb una volta de rosca més a aplicar mesures punitives i repressives en lloc d’actuar davant els problemes d’arrel. L’endemà d’aquestes accions, un cop desapareixen les càmeres i les diferents policies, torna “la normalitat”, les màfies es readapten a la nova situació i els veïns a patir una altra vegada. La Màquina, amb majúscules, la Màquina del capital, de les màfies legals i il·legals, fent negoci de les nostres vides, les força l’Estat perquè tot segueixi igual o pitjor.

A primera hora de la nit, a l’Àgora Juan Andrés Benítez es passava la pel·lícula documental de Metromuster: ‘Idrissa crònica d’una mort qualsevol’, l’espai ple a vessar per veure el documental sobre la denúncia de la mort d’Idrissa, la denúncia contra els CIEs, com abans la de Juan Andrés Benítez, les morts al Mediterrani, totes morts d’Estat, evitables i impunes.

Apareixien també pel barri els cartells de Les XVII Festes Alternatives del Raval. Raval against the machine. Accions premonitòries sobre com defensem el barri, com intentem solucionar les nostres vides i crear mons nous, des de la comunitat, des de la complexitat, des de la humilitat i l’autoorganització. Fora de l’espectacle i de la desmesura arrogant i punitiva.

Seguim com sempre, pas a pas existint perquè resistim. Salut i sort.

Espectáculo en hora punta para que nada o muy poco cambie: Otro macrooperativo en el Raval.

La diferencia abismal entre los medios empleados y los resultados conseguidos en base los objetivos planteados, dan ideas sobre lo que está por debajo de estas macrointervenciones, sobre objetivos no visibles pero quizás más importantes que la lucha contra el narcotráfico o el desmantelamiento de los narco pisos.

Casi mil policías con todo lujo de medios. Guardia Urbana, Mossos d’esquadra y Policía nacional, vehículos, elementos y helicóptero incluido desde primera hora de la tarde inician el operativo, mayor aún que el anterior, aquél contra la “mafia dominicana” y este contra la “mafia paquistaní” para anunciar una vez más que se acabó la heroína en el Raval. Afirmación que manifiesta más un deseo que una realidad y muestra la voluntad de las polícias, en primer lugar, y las administraciones del estado detrás de que hacen algo y algo muy grande, espectacular frente a unas críticas diarias y constantes de falta de intervención, competencias y dejar hacer para sacar rentabilidades partidarias e institucionales atacándose unas a otras. Esta vez si, esta vez todas las policías de acuerdo y juntas para arremeter contra todo.

Y en ese todo entra una ocupación del barrio desmesurada, que asusta e incomoda a una gran parte del vecindario, que no se justifica por el material incautado, la peligrosidad manifestada y que conlleva detención de indocumentados, registros, poner orden y demostrar quien manda aquí. Da la impresión una vez más que se hace para la galería para ser retransmitida (un montón de cámaras seguían a los elementos policlaes) y convertirla en primera noticia. Se alimenta de esa manera el estigma del Raval como barrio peligroso que necesita de este tipo de intervenciones para demostrar fuerza y dar ejemplo a la vez que se carga contra su población generalizando lo que no es la mayoría.

La realidad demuestra y ha demostrado a no ser que los datos posteriores la contradigan que este tipo de intervenciones son poco eficaces contra los fenómenos que se pretenden combatir y que esconden otro tipo de resultados que se justifican en los primeros y que no son tan presentables ni legítimos si se hacen de otra manera.

Los aplausos y reconocimientos insittucionales y mediáticos (salvo honrosas excepciones) al unísono, y también de una parte del barrio, no esconden el malestar que crean en sectores importantes del vecindario y de la ciudad que sufren las consecuencias de estos macrooperativos sin justificación ninguna. Aumenta la autonomía de la intervención policial y se ponen en cuestión derechos y libertades con una vuelta de tuerca más en aplicar medidas punitivas y represivas en lugar de actuar ante los problemas de raíz. Al día siguiente de estas acciones, una vez desaparecen las cámaras y las diferentes polícias, vuelve “la normalidad”, las mafias se readaptan a  la nueva situación y lxs vecinxs a sufrir otra vez. La Máquina, con mayúsculas, la Máquina del capital, de las mafias legales e ilegales, haciendo negocio de nuestras vidas, las fuerza del Estado para que todo siga igual o peor.

A primera hora de la noche, en el Àgora Juan Andrés Benítez se pasaba la película documental de Metromuster: ‘Idrissa crònica d’una mort qualsevol’, el espacio lleno a rebosar para ver el documental sobre la denuncia de la muerte de Idrissa, la denuncia contra los CIEs, como antes la de Juan Andrés, actualmente las muertes en el Mediterràneo, todas muertes de Estado, evitables e impunes.

Aparecían también por el barrio los carteles de Les XVII Festes Alternatives del Raval. Raval against the machine. Acciones premonitorias sobre como defendemos el barrio, como intentamos solucionar nuestras vidas y crear mundos nuevos, desde la comunidad, desde la complejidad, desde la humildad y la autoorganización. Fuera del espectáculo y de la desmesura arrogante y punitiva.

Seguimos como siempre, paso a paso existiendo porque resistimos. Salut i sort.

Comments are closed.