Discurs del penques del Carnestoltes al meu poble (Toni Alvaro)

Dones i desnonaments: una realitat oculta! Roda de premsa 21/02 ales 11 al Gat del Raval
19 febrer, 2020
Vermút-presentació del llibre: La vieja Cárcel de la calle Amalia
21 febrer, 2020

Discurs del penques del Carnestoltes al meu poble (Toni Alvaro)

Ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola, ja sóc aquí.
Sóc el senyor Carnestoltes i vull ser el vostre amic,
així que no em digueu Majestat,
no vull ser rei ni primer ministre,
només vull ser protagonista
de l’alegria popular.
Visquin les vinyes que ens van parir,
visca el nostre sant patró,
el borratxo de Togores
i que ens agafi confessats
Nostra Senyora dels abocadors
que ens empara a totes hores.
Visca la Cerdanyola modernista,
ben amarada d’absenta,
visquin poetes i anarquistes
i els xarnegos defensors de la terra.
I ara, si em permeteu,
entre rodolins i rodolons,
a peu dret i de viva veu
proclamo les meves disposicions.
Disposició primera:
Queda abolida tota autoritat,
l’única llei és la igualtat,
homes i dones, tots despullats
de veritats absolutes i arrogàncies,
amor a la vida, mort a la ignorància,
i qui pateixi restrenyiment moral
que es planti pel darrera
un llapis de thermosan.
Disposició segona:
Escolta, ciutat, les persones
no seran persones
si no poden riure,
que sàpiga tothom que no podrem ser mai
si no sabem riure.
i cridi la veu de tot el poble:
De puta mare i a viure!
Disposició tercera:
Que res no sigui mesquí,
no sigueu mai un plor,
sinó un somriure fi
que es dispersa con grills de mandarina
que exploten plens de sol.
Disposició quarta:
A veure, mascles de Cerdanyola,
potser cal tornar a l’escola
per a que quedi ben clar
allò que no caldria explicar,
que NO és NO,
i si tant costa d’entendre,
apa, dues pedres.
Que l’amor sigui lliure cada dia
i el desig compartit,
i els nostres cossos, ara t’ho dic,
reductes inviolables de sobirania.
Disposició cinquena:
viure és urgent,
si la vida és curta,
que els petons siguin lents,
ningú és de ningú
i les cases per la gent,
els bancs que siguin públics,
a places i carrers,
llocs per estimar-se
sense preses, anant fent.
I fora les fronteres,
germanes lletges de l’horitzó
i per úniques banderes
pengem als terrats
els llençols que emboliquen
els cossos dels amants.
Cerdanyolencs i cerdanyolenques,
a gaudir de la vida,
jo, com sóc un penques,
començo a fer via,
no sigui que per una o altra cosa
encara acabi a fiscalia.
Ciutat de Cerdanyola! Jo piro,
a passar-ho bé,
Salut i Visca la República dels Carajillos!

Comments are closed.