dimecres 5 d’octubre estrena de l’òpera: la Gata perduda al Liceu i 9è aniversari de l’homicidi de Juan Andrés Benítez. Dues cares del Raval (cat/cas)

Presentació Silencio Tóxico #12 al Lokal
29 setembre, 2022
Manifest i Jornada de lluita #NoATheDistrict
5 octubre, 2022

dimecres 5 d’octubre estrena de l’òpera: la Gata perduda al Liceu i 9è aniversari de l’homicidi de Juan Andrés Benítez. Dues cares del Raval (cat/cas)

2 octubre, 2022
 

La casualitat ha fet que s’estreni l’obra de teatre del Liceu el mateix dia que es commemora la mort de Juan Andrés Benítez a les mans dels mossos d’esquadra, la casualitat o la memòria, qui sap. Uns dies abans es va desfermar la polèmica sobre la instal·lació d’unes portes de l’artista Jaume Plensa, tancant el pas als que viuen al carrer al paradís, segons l’expressió d’una autoritat del teatre. A la promoció que fa el Liceu de l’estrena apareix a l’inici una cançó dedicada a Juan Andrés Benítez i al Raval rebel que es defensa dels abusos policials i de l’especulació.

La voluntat del Liceu en crear i estrenar l’obra és acostar el Raval a la institució, ho fa amb un dispendi de mitjans aportats per la Unió Europea a més de les institucions públiques privades que el financen regularment i generosament. També fa una crida a la participació de persones, col·lectius i entitats del barri en la seva creació i actuant a l’escenari, moltes han acceptat de bon grau aquesta participació i moltes altres no.

Les moltes cares del barri es fan visibles, pretendre reduir-les i representar-les en una, és un error greu. Sempre hem pensat que el Raval és irrepresentable, tot i cada vegada més esforços per intentar fer-ho des de fundacions, oneges, institucions, partits polítics i administracions. La diversitat de comunitats, col·lectius, que conformen el barri des de sempre fan que aquesta lluita per la supervivència, per la llibertat, pels seus drets de forma autònoma, rebel formi part comuna de la memòria col·lectiva, i una part important d’aquesta memòria és dels anarquistes.

Per això ens fa mal aquesta foto dels que manen juntament amb la gent del barri en aparent germanor. Ens dol i no volem formar-ne part. Als que manen i el Liceu és un dels seus millors símbols, els fem responsables de gran part dels mals del barri, són els representants del capitalisme i els tenim al costat. Modelen i conformen les nostres vides fent-les difícils i nosaltres volem viure en condicions, justícia i llibertat.

El dia de l’estrena, estarem al carrer Aurora recordant a Juan Andrés Benítez i encara exigirem justícia, celebrarem l’ocupació de l’Agora per gaudir d’un espai lliure per a l’ús i de les veïnes, sense subvencions ni patrocinis excepte el suport mutu i la solidaritat i celebrarem els trenta-cinc anys del lokal com un petit racó llibertari al Raval.

 

miércoles 5 de octubre estreno de la ópera: la Gata perduda al Liceu i 9 aniversario del homicidio de Juan Andrés Benítez. Dues cares del Raval

La casualidad ha hecho que se estrene la obra de teatro del Liceu el mismo día que se conmemora la muerte de Juan Andrés Benítez a manos de los mossos d’esquadra, la casualidad o la memoria, quién sabe. Unos días antes se desató la polémica sobre la instalación de unas (no) puertas del artista Jaume Plensa, cerrando el paso a quienes viven en la calle al paraíso, según expresión de una autoridad del teatro. En la promoción que hace el Liceu del estreno aparece al inicio una canción dedicada a Juan Andrés Benítez y al Raval rebel que se defiende de los abusos policiales y de la especulación.

La voluntad del Liceu al crear y estrenar la obra es acercar al Raval a la institución, lo hace con un dispendio de medios aportados por la Unión europea además de las instituciones público privadas que lo financian regular y generosamente. También llama a la participación de personas, colectivos y entidades del barrio en su creación y actuando en el escenario, muchas han aceptado de buen grado esta participación y muchas otras no.

Las muchas caras del barrio se hacen visibles, pretender reducirlas y representarlas en una, es un error grave, siempre hemos pensado que el Raval es irrepresentable. A pesar de cada vez más esfuerzos por intentar hacerlo desde fundaciones, onegés, instituciones, partidos políticos y administraciones. La diversidad de comunidades, colectivos, que conforman el barrio desde siempre hacen que esa lucha por la supervivencia, por la libertad, por sus derechos de forma autónoma, rebelde forme parte común de la memoria colectiva, y una parte importante de esta memoria es de los anarquistas.

Por eso nos duele esa foto de los que mandan junto con la gente del barrio en aparente hermandad. Nos duele y no queremos formar parte de ella. A los que mandan y el Liceu es uno de sus mejores símbolos, los hacemos responsables de gran parte de los males del barrio, son los representantes del capitalismo y los tenemos al lado. Modelan y conforman nuestra vidas haciéndolas difíciles y nosotros queremos vivir en condiciones, en justicia y libertad.

El día del estreno, estaremos en la calle Aurora recordando a Juan Andrés Benítez y seguiremos exigiendo justicia, celebraremos la ocupación del Agora para disfrutar de un espacio libre para el uso de las vecinas, sin subvenciones ni patrocinios salvo el apoyo mutuo y la solidaridad y celebraremos los 35 años del lokal como un pequeño rincón libertario en el Raval.

Comments are closed.