Escoltar critiques, posar-te en qüestió, diferir, formen part de l’exercici de la llibertat i encara que de vegades no agradi, cal acostumar-se a rebre-les. Si és possible amb respecte i afecte s’agraeix i funciona millor. Reconèixer errors, demanar disculpes, personalment i col·lectivament encara que no es donin sovint també ajuden a aprendre i avançar.

Res més lluny que la cridòria, els insults, els comentaris pel baix i les acusacions sense fonament. Creen mal ambient, es giren contra qui els fa, treuen l’ànim i van en contra d’aquests espais que volem lliures, incloents i creïbles. I aconsegueixen que molta gent abandoni.

Sempre ha passat i no per això cal intentar que facin el menor dany possible. En moments com l’actual de molt malestar, acostumar a donar-se més.

Ens arriben comentaris de gent sorpresa pel que senten de viva veu. No és el més important qui els diu, sinó que es cronifiquin com a forma de fer. No són majoritaris però si significatius i creen dubtes i decepcions.

Per donar llum i aclarir dubtes. El lokal se sosté per la seva pròpia economia i la de la comunitat que el comparteix, de manera autogestionària, costa creure-ho però és així no sense moltes dificultats i esforços, és una cosa del que estem orgulloses els centenars de persones que l’han fet possible. Mai s’ha beneficiat de les Festes Alternatives, des de fer disset anys estan els comptes per a qui vulgui explicacions ni de cap altra activitat col·lectiva. Sempre s’ha intentat fer comptes clars de qualsevol activitat realitzada conjuntament.

Som autònoms i ens reivindiquem llibertaris o anarquistes en minúscules, responem dels nostres errors. No depenem de ningú. Aspirem a una societat lliure i organitzada, no donem suport a cap partit polític i ens defensem quan volen fer-nos seguir la seva estratègia o aprofitar-se dels esforços comuns per rendibilitzar-electoralment o políticament.

El lokal no és de ningú en particular. Ningú decideix per la resta, vam assumir el paper de cadascú i és lliure de donar de si el que considera. No som tant com de vegades s’imagina, som poques persones que fa molt temps que compartim auqesta experiència col·lectiva, que hem après de tantes altres persones. No aspirem a ser més grans sinó a permetre que experiències d’autoorganització creixin i siguin autònomes.

Sobre el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatistes de Barcelona que forma part de la nostra història, ja que va funcionar durant quinze anys al lokal, per descomptat que de forma autònoma. Es va autodissoldre públicament perquè va considerar que la responsabilitat que l’autoritat zapatista assenyalava sobre un membre del col·lectiu, era assumida pel seu conjunt i que per tant havíem perdut la confiança i no tenia sentit seguir. Així ho vam fer saber en unes cartes públiques l’abril de 2009.

Les coses no són fàcils i té sentit, quan algú ho creu necessari, preguntar, interpel·lar, qüestionar, directament a la persona o al col·lectiu afectat perquè cadascú exposi lliurement i totes construïm en comú la lluita i les formes de fer-la. No hi ha misteri ni engany, i després cadascú treu les seves pròpies conclusions. Salut.

Hay que criticar, pedir cuentas de forma abierta y responsable, entre la gente de abajo, entre compañer@s es mejor hacerlo así

Escuchar criticas, ponerte en cuestión, diferir, forman parte del ejercicio de la libertad y aunque a veces no guste, hay que acostumbrarse a recibirlas. Si es posible con respeto y afecto se agradece y funciona mejor. Reconocer errores, pedir disculpas , personal y colectivamente aunque no se den a menudo también ayudan a aprender y avanzar.

Nada más lejos que el griterio, los insultos, los comentarios por lo bajo y las acusaciones sin fundamento. Crean mal ambiente, se vuelven contra quien los hace , quitan el ánimo y van en contra de esos espacios que queremos libres, incluyentes y creíbles. Y consiguen que mucha gente abandone.

Siempre ha pasado y no por ello hay que intentar que hagan el menor daño posible. En momentos como el actual de mucho malestar, acostumbrar a darse más.

Nos llegan comentarios de gente sorprendida por lo que oyen de viva voz. No es lo más importante quien los dice, sino que se cronifiquen como forma de hacer. No son mayoritarios pero si significativos y crean dudas y decepciones.

Por dar luz y aclarar dudas. El lokal se sostiene por su propia economía y la de la comunidad que lo comparte, de forma autogestionaria, cuesta creerlo pero es así no sin muchas dificultades y esfuerzos, es algo de lo que estamos orgullosas las cientos de personas que lo han hecho posible. Nunca se ha beneficiado de las Festes Alternatives, desde hacer 17 años están las cuentas para quien quiera explicaciones ni de ninguna otra actividad colectiva. Siempre se ha intentado hacer cuentas claras de cualquier actividad realizada conjuntamente.

Somos autónomos y nos reivindicamos libertarios o anarquistas en minúsculas, respondemos de nuestros errores. No dependemos de nadie. Aspiramos a una sociedad libre y organizada, no damos apoyo a ningún partido político y nos defendemos cuando quieren hacernos seguir su estrategias o aprovecharse de los esfuerzos comunes para rentabilizarlo electoral o políticamente.

El lokal no es de nadie en particular. Nadie decide por el resto, asumimos el papel de cada cual y es libre de dar de si lo que considera. No somos tanto como a veces se imagina, somos pocas personas que llevamos mucho tiempo de experiencia colectiva, que hemos aprendido de tantas otras personas. No aspiramos a ser más grandes sino a permitir que experiencias de autoorganización crezcan y sean autónomas.

Sobre el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatistas de Barcelona que forma parte de nuestra historia ya que funcionó durante 15 años en el lokal, por supuesto que de forma autónoma. Se autodisolvió públicamente porque consideró que la responsabilidad que la autoridad zapatista señalaba, sobre un miembro del colectivo, era asumida por su conjunto y que por lo tanto habíamos perdido la confianza y no tenía sentido seguir. Así lo hicimos saber en unas cartas públicas en abril de 2009.

Las cosas no son fáciles y tiene sentido, cuando alguien lo cree necesario, preguntar, interpelar,, cuestionar, directamente a la persona o al colectivo afectado para que cada cual exponga libremente y todas construyamos en común la lucha y las formas de hacerla. No hay misterio ni engaño, y después cada cual saca sus propias conclusiones. Salud.