A 30 anys de la Mentida del 92: Matar el Xino, Expo, Olimpíades, Vè Centenari. Tot val pel negoci, presentat com a bé comú (cat/cas)

Victoria para las 48 familias de San Isidro (Tenerife)
25 maig, 2022
Acte per una Ronda pel veïnat (per a tothom)
27 maig, 2022

A 30 anys de la Mentida del 92: Matar el Xino, Expo, Olimpíades, Vè Centenari. Tot val pel negoci, presentat com a bé comú (cat/cas)

26 maig, 2022
 

Les que ho vam patir encara ho recordem, va marcar les nostres vides i les de la ciutat per sempre. Va actualitzar per al mercat comú europeu la nostra realitat, ens va fer competitius. La marca Barcelona va entrar al mercat mundial, Barcelona posa’t maca contra la Rosa de Foc. Un altre intent molt seriós de matar el xino, a costa d’expulsar gent, d’especular i canviar el barri per mitjà de la «famosa i reeixida» col·laboració pública privada, mitjançant la creació de Procivesa, empresa encarregada d’executar les expropiacions, enganyant, amenaçant , i per la força. Des de l’administració perquè després l’empresa privada fes el negoci. Amb la col·laboració de l’Associació de Veïns, vetllant pels interessos dels «seus» presentats com els veïns, que si van aconseguir reallotjar-se i l’expulsió dels ningú, majoria al barri. Vam aprendre la paraula esponjar. Vam aprendre com es poden utilitzar i crear escàndols per fer por, exemplaritzant i atacar els qui s’oposen de les pitjors maneres possibles. La pel·lícula «De nens» de Joaquim Jordà, ho expressa molt bé.

El consens va ser tan generalitzat que els fastos del 92 van caure com una llosa, es van vendre com l’única manera d’atreure inversió i arreglar la ciutat. Es va actualitzar el capitalisme i es van asseure les bases per fer de Barcelona una ciutat atractiva per al capital internacional, pagant un alt preu, com sempre passa, la gent comú i corrent.

Per si quedaven dubtes la repressió es va encarregar de frenar les resistències a sang i foc com va passar a la manifestació a Sevilla contra la inauguració de l’Expo, en què la policia va disparar bales, ferint manifestants, detenint i expulsant gran part dels que participaven d’una manifestació pacífica.

A Barcelona la festa va ser tan gran que va comptar amb la col·laboració de la majoria de forces polítiques, sindicals i de la cultura. La detenció d’independentistes, acusats de terrorisme, la massiva presència policial van fer de la dissidència una qüestió criminal.

Malgrat tot, les veus de baix es van fer sentir. Al raval cal reconèixer l’Ateneu del Xino, al mateix carrer Robador com a espai d’acció contra l’especulació. L’edició del NO 92, casset de grups punks contra els fastos del 92, la campanya Desemmascarem el 92, el llibre El descobriment del 92. I tantes altres iniciatives.

Van ser tan grans les mentides del 92 i tan ben venudes que van funcionar. Van establir les bases de la modernització capitalista de la ciutat, capitanejades per l’esquerra política i amb el consens de les majories. Van estigmatitzar les rebels com a contraris al progrés i van fer pagar la factura a tots els habitants de la ciutat.

Aquí seguim, posant les necessitats de la gent, especialment dels que menys tenen, per davant dels negocis. La lluita per Barcelona continua oberta.

 

A 30 años de la Mentira del 92: Matar al Chino, Expo, Olimpiadas, V Centenario. Todo vale por el negocio, presentado como bien común

Las que lo sufrimos aún lo recordamos, marcó nuestras vidas y las de la ciudad para siempre. Actualizó para el mercado común europeo nuestra realidad, nos hizo competitivos. La marca Barcelona entró en el mercado mundial, Barcelona posa’t guapa contra la Rosa de Foc. Otro intento muy serio de matar al chino, a costa de expulsar gente, de especular y cambiar el barrio por medio de la «famosa y exitosa» colaboración público privada, mediante la creación de Procivesa, empresa encargada de ejecutar las expropiaciones, engañando, amenazando, y por la fuerza. Desde la administración para que después la empresa privada hiciera el negocio. Con la colaboración de la Asociación de Vecinos, velando por los intereses de los «suyos» presentados como los vecinos, que si consiguieron realojarse y la expulsión de los nadie, mayoría en el barrio. Aprendimos la palabra esponjar. Aprendimos como se pueden utilizar y crear escándalos para dar miedo, ejemplarizar y atacar a quienes se oponen de las peores maneras possibles. La pel·lícula «De nens» de Joaquím Jordà, lo expresa muy bien.

El consenso fue tan generalizado que los fastos del 92 cayeron como una losa, se vendieron como la única manera de atraer inversión y arreglar la ciudad. Se actualizó el capitalismo y se sentaron las bases para hacer de Barcelona una ciudad atractiva para el capital internacional, pagando un alto precio, como siempre ocurre, la gente común y corriente.

Por si quedaban dudas la represión se encargó de frenar las resistencias a sangre y fuego como ocurrió en la manifestación en Sevilla contra la inauguración de la Expo, en la que la policía disparó balas, hiriendo a manifestantes, deteniendo y expulsando a quienes participaban de una manifestación pacífica.

En Barcelona la fiesta fue tan grande que contó con la colaboración de la mayoría de fuerzas políticas, sindicales y de la cultura. La detención de independentistas, acusados de terrorismo, la masiva presencia pòlicial hicieron de la disidencia una cuestión criminal.

A pesar de todo las voces de abajo se hicieron sentir. En el raval hay que reconocer a l’Ateneu del Xino, en la misma calle Robador como espacio de acción contra la especulación. La edición del NO 92, cassete de grupos punks contra los fastos del 92, la campaña Desenmascaremos el 92, el libro El descubrimiento del 92. Y tantas otras iniciativas.

Fueron tan grandes las mentiras del 92 y tan bien vendidas que funcionaron. Sentaron las bases de la modernización capitalista de la ciudad, capitaneadas por la izquierda política y con el consenso de las mayorías. Estigmatizaron a las rebeldes como contrarios al progreso e hicieron pagar la factura a todxs los habitantes de la ciudad.

Ahí seguimos, poniendo las necesidades de la gente, especialmente de los que menos tienen, por delante de los negocios. La lucha por Barcelona sigue abierta.

Comments are closed.