@VICTORYUS3 | 05/02/2014 La Directa. Els Mossos desallotgen des del migdia el CSO La Carboneria, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Okupat el 2008 per un col·lectiu de joves, el centre està arrelat al barri i al seu teixit veïnal i social. Agents de la Brigada Mòbil i la Divisió d’Informació es troben a l’interior de l’edifici, a la façana del qual s’hi han penjat dos dels habitants de l’edifici.

Després que se suspengués el desallotjament previst pel 6 de febrer, el jutge va marcar una data entre el 15 i el 28 de febrer perquè es fes efectiva l’orde. A l’encreuament dels carrers Floriblanca i Comte Urgell, a tocar de les estacions de metro Sant Antoni (L2) i Urgell (L1) ja s’hi concentren desenes de persones en rebuig a l’acció policial.

Un projecte en construcció

La Carboneria (o, com moltes l’anomenen familiarment, La Carbo) es va okupar el 28 de novembre del 2008, després d’una manifestació anticapitalista al barri de Sant Antoni. El grup de persones que van entrar al principi, bastant heterogeni, va donar forma a un projecte basat en l’autogestió i en la vida en comunitat. Des d’un inici, la idea era obrir un espai al barri i bastir-lo d’idees, activitats o tallers. No va néixer amb una ideologia política o una estratègia definida. És, per tant, un projecte en constant construcció.

Des del 2008, per La Carboneria han passat projectes de tota mena, com ara grups de costura, de yoga, de hackers, una xarxa d’aliments reciclats, una ludoteca, la “botiga gratis” o els sopadors vegans, l’activitat setmanal més veterana. La Carboneria ha estat també la llavor de projectes com la Rimaia i d’altres activitats més artístiques. “Per aquí ha passat molta gent vinculada al món de les belles arts, i hem intentat unir la lluita amb la creativitat”, afirma Paloma, que forma part de l’assemblea del CSO des del principi, “per això vam decidir pintar la façana el 2010 i renovar el disseny el darrer any, com a creació col·lectiva”. L’enorme mural característic de La Carboneria, amb el dibuix d’unes arrels que creixien cap amunt, va ser substituït el 2013 per un més colorit amb uns globus, símbol de la campanya contra el desallotjament titulada “No encadenaran el nostre vol”.

La situació geogràfica privilegiada de La Carbo, a la cantonada del carrer Urgell amb Floridablanca, en ple centre de Barcelona, l’ha convertit en un aparador inigualable per a moltes lluites. Xerrades Anti-MAT, cafetes en recolzament de presos polítics, paelles antirrepressives… Diversos projectes s’han pogut finançar gràcies a l’ajuda del centre social i a la seva localització, la qual cosa l’ha convertit en un punt de referència per a les lluites anticapitalistes.

A més d’oferir un espai per al veïnat i una sèrie d’activitats basades en un oci no consumista, La Carboneria s’ha implicat a fons al teixit associatiu del seu barri. Formen part de l’organització de les festes majors de Sant Antoni i mantenen bones relacions amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni, que sempre han defensat el CSO com un col·lectiu més davant les pressions de l’Ajuntament per arraconar-lo. “El simple fet de que existim ja els molesta”, afirma en Marcel, membre de l’Assemblea de Joves de Sant Antoni, col·lectiu que forma part de La Carboneria, “però hem aconseguit arrelar al barri i visibilitzar que hi ha altres alternatives”.

Un edifici històric

L’edifici de la Carboneria és centenari. Aquí hi van viure els treballadors murcians que van venir a Barcelona a construir les línies de metro i, durant els anys 1940-50, l’edifici era la carboneria del barri. Aquest és l’origen del nom del centre social, i això explica que els ocupants s’hagin trobat autèntiques relíquies, com ara una manxa gegant.

Quan es va okupar a finals del 2008, l’immoble estava buit feia quatre anys. Són molts també els locals que han anat tancat als baixos de l’edifici en els darrers deu anys: una botiga de skate, un bar irlandès, un dojo d’aikido… Només el senyor Garriga, amb la seva botiga de mobles, continua obert a la cantonada del carrer Urgell de l’edifici, amb un contracte de lloguer signat amb una immobiliària que ja no existeix.

De FBEX a Barclays

Tot i que els okupants inicials van ser identificats pels mossos la primera nit i creien que serien expulsats en poc temps, el cas es va arxivar en menys d’una setmana. A partir d’aquest moment, La Carboneria va viure un període de pau judicial de dos anys. És al 2010 quan FBEX Promo Immobiliària, aleshores l’empresa propietària de l’edifici, obre un procés per la via civil per demanar el desallotjament. Alhora, però, es trobava enfonsada econòmicament i enmig d’un concurs de creditors. Aquesta situació va fer guanyar temps als membres del centre social, que van interposar recursos per allargar el procés. Finalment, la sentència de desallotjament es va fer pública, però es va suspendre temporalment la seva execució: FBEX va declarar-se en bancarrota.

L’edifici va passar a ser propietat de Barclays, un dels bancs més poderosos a escala internacional. El banc, que es va convertir en legítim propietari des de finals del 2011, va reprendre el procés de FBEX contra els “ignorants ocupants” de La Carboneria i va demanar l’execució

de la sentència el juliol del 2013. Aquesta es farà efectiva entre el 15 i el 28 de febrer de 2014. La batalla judicial està ja perduda, però els membres de La Carboneria tenen de la seva banda el teixit associatiu de Sant Antoni i el recolzament d’altres centres socials okupats en perill de desallotjament. La campanya de resistència encara segueix en marxa.

Article amb informacions publicades originalment a La Intervia.