Avui som a 14 de novembre del 2013. Fa un any de la darrera Vaga General, vaga social del 99% en la qual vam intentar aturar-ho tot i vam sortir al carrer per retrobar-nos massivament i deixar ben clar que ens oposàvem -i ens oposem- a les retallades de drets i a les mesures ultraliberals i antidemocràtiques estan aplicant contra nosaltres, les precàries, les desnonades, les treballadores, les de sempre, les de baix, les classes populars.

Aquell dia la nostra força al carrer era molt gran i les mesures represssives del Govern de Mas no es van fer esperar: van practicar detencions i van repartir pals brutalment, sense escrúpols, per tot el territori. Tan se val que siguis un nen de 13 anys com que estiguis manifestant-te tranquil·lament: quan els antiavalatos tenen ordre de carregar, carreguen amb tot, no pregunten, no vacil·len, no miren, tan sols colpegen i disparen psicòpatament.

Aquell 14 de novembre vam tornar a confirmar que tenim un greu problema amb la BRIMO, però també amb els caps policials i polítiques els que els encobreixen i fan el possible perquè els agents repressors surtin sempre impunes de les seves brutalitats, una màfia que va des de les comissaries dels nostres barris als més alts despatxos d’Interior.

Però també aquell dia és, malauradament, recordat perquè l’Ester Quintana va perdre un ull per una bala de goma disparada per un escopeter de la BRIMO. La gran mobilització ciutadana, començant per l’Ester i les altres víctimes de les bales de guerra, autoorganizades en els col·lectius Stop Bales De Goma i Ojo Con Tu Ojo, ha aconseguit finalment que es prohibeixi la ruleta russa de les bales de goma.

Però durant tot aquest any no hem deixat de veure com s’han anat canviant les versions en el cas d’Ester, com Interior ha seguit encobrint sempre les atrocitats comeses per alguns Mossos d’Esquara, fent l’impossible per mantenir en el càrrer a Manel Prat i que els Mossos continuen sent un cos el més immune i impune possible. La seva actuació en la mort de Juan Andrés a mans dels Mossos és la gota que fa vessar el got i ens reafirma en una deriva repressiva i d’impunitat que no anem a tolerar.

Per tot això exigim:

Que La prohibició de les bales de goma es faci efectiva ara mateix, no el 30 d’abril! És inhumà prorogar 6 mesos més aquesta arma letal que deixa entre nosaltres ferides de guerra, com va deixar clar la Doctora Fernández en la Comissió del Parlament.

Justícia i rescabalament de les víctimes, no només en termes econòmis i penals, sinó també politics: prou impunitat, prou brutalitat i prou màfia policial!

Que les bales de goma no siguin substituïdes per bales viscolàstiques (de foam): seria una presa de pèl a les víctimes de les bales de goma i a totes nosaltres. No volem que ens disparin! També ens oposem a la utilització de canons d’aigua o de so, com estan estudiant els Mossos: exigim el dret a manifestar-nos i protestar sense ser reprimits per armes tan letals que poden mutiliar-nos o matar-nos pel simple fet de sortir al carrer com avui.

La dimissió immediata de Ramon Espadaler i Manel Prat per les reiterades i contínues mentides expressades en l’exercici d’un càrrec públic, no només en aquest cas, sinó també en el cas d’Ester Quintana.

La dimissió de Josep Lluis Trapero per mentir des de l’exercici d’un càrrec públic i el seu processament judicial per l’encobriment dels seus subordinats en l’homicidi de Juan Andrés.

La depuració de responsabilitats de tots els comandaments de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Ciutat Vella per encobrir l’actuació delictiva dels seus subordinats, així com una investigació profunda a tots els agents adscrits a l’esmentada comissaria.