Després d’haver viscut la pandèmia dels aplaudiments, sembla que allò que anomenen «tornada a la normalitat», no ha estat altra cosa que abundar en el menysteniment de l’atenció primària i en la sobrecàrrega de les treballadores, sobre les espatlles de les quals es quadren els comptes. De la mateixa manera, al camp educatiu, la suposada revalorització dels serveis públics sembla que s’ha traduït en el manteniment de la precarietat, les retallades i la privatització encoberta a través de la privada concertada. Encara que cada administració aprovi cada any «els pressupostos més socials de la història», les mobilitzacions previstes entre el 25 i el 28 de gener per part del personal sanitari i educatiu, demostren que per sota de les estadístiques i els relats institucionals, el que hi ha és una misèria estructural que creix any rere any i que pateixen tant treballadores com usuàries.
Per això, des del teixit social i de lluita del Raval volem sortir a fer costat a la gent que cada dia te cura de nosaltres, de la nostra gent gran, filles, germanes, cosines, veïnes; no sols personal mèdic, d’ infermeria o professorat, sinó també dones de la neteja, conserges, personal de manteniment… i tota la gent que fa el treball invisible i reproductiu d’uns serveis públics fragilitzats per la pròpia administració. Perquè ara és el moment de posar-nos al seu costat, i de que la solidaritat es posi en pràctica, una vegada que la propaganda ha demostrat que no són més que paraules i consens en favor del poder. Volem donar suport a la mobilització dels que lluiten contra els processos d’externalització i privatització, les polítiques hospitalocèntriques, la desatenció dels centres educatius dels nostres barris, la precarietat laboral estructural… Perquè cadascuna d’aquestes polítiques ens afecta de manera directa i quotidiana, empitjora les nostres vides i degrada drets fonamentals.
Al Raval en sabem molt d’aquest abandonament, amb centres educatius els recursos dels quals no responen a les complexes necessitats del nostre barri, i després de dècades amb dos CAPs que no
compleixen els mínims estàndards per realitzar la seva funció. Després de que hagi costat anys de lluita aconseguir un CAP Raval Nord que encara haurà d’esperar massa temps en estar operatiu, i mentre el Raval Sud no te cap perspectiva de disposar algun dia d’un edifici que no estigui obsolet per les seves necessitats.
Les lluites contra la degradació i la precarietat dels serveis públics són una lluita en defensa del comú, en aquest cas una lluita en defensa d’una atenció primària i una educació on unes condicions de treball dignes per qui ho ha de fer possible es corresponguin amb una distribució de recursos que no abandoni les necessitats de barris com el nostre, de gent treballadora i travessat per la pobresa estructural.
Per això els col·lectius socials del Raval fem una passa endavant en fer costat als equips sanitaris del nostre barri, i cridem a la mobilització, no sols per solidaritat amb les plantilles de sanitat i educació, sinó com un exercici d’autodefensa dels nostres drets, de les nostres vides.
Acció Raval • Anem per Feina • Ateneu del Raval• El Lokal • Casa de la Soli •
Habitem les Drassanes • Putas Libertarias del Raval • Virus editorial • Xarxa Veïnal del Raval •
Sindicat d’Habitatge del Raval • Raval Rebel
