Dijous a les 20,30h entren per la porta del lokal, una família amb dos menors, una nena de 5 anys i 1 nen de 2, una maleta gran amb rodes i un carret. Dimecres els van desnonar del Carrer Lluna per un judici penal per usurpació d’un pis que ocupaven per no tenir un ingrés fix i no poder pagar i que algú els va llogar il·legalment per una quantitat de diners. Després de la intervenció dels CUES l’únic que van aconseguir va ser una nit en un hotel, treure una maleta amb les seves coses i deixar altres pertinences que no els van poder recollir. L’endemà els serveis social els van dir, després d’anar amb tot i amb tots d’un lloc a un altre, que no hi havia alternativa que millor marxesin al seu país. Així van arribar cansats i desesperats al lokal, algú proper (sembla que des de la mesquita) els va dir que aquí trobarien alguna oportunitat. Vam trucar per telèfon a la gent que l’hi treballa a qualsevol hora i s’aconsegueix una altra nit en un hotel i l’endemà una altra cita a serveis socials.
Deixen la nena a l’escola i van a la cita, els acompanya Ana d’Raval Rebel, des de les 9,30 a l’espera i cap a les 13,30h tornen amb quatre dies de pensió completa per a les quatre persones però han de tornar a Poble Nou perquè els diguin quina és la pensió, guardem la maleta, recullen a la nena i torna a carregar amb tot per fer una gestió que es podria resoldre amb una trucada telefònica. Quatre dies més d’hotel i una cita dimarts a la qual Ana els tornarà a acompanyar per veure si hi ha alguna possibilitat més encara que tot indica que les portes se’ls tancaran
Ens donen les gràcies i se’n van cap Poble Nou una altra vegada. Mai ens havíem trobat en una situació així però intuïm que aquestes coses passen i no són visibles. I entenem que no funcionen bé, que protocols i maneres s’han d’actualitzar davant l’emergència que creix. Que no totes les persones en serveis socials reaccionen igual però és lamentable que famílies en situació extrema se’ls tracti de mala manera i no es trobi una mínima solució que no les deixi al carrer.
Ho expliquem per compartir-ho, per aprendre i per fer-ho millor. Tenim les nostres permanències, les nostres assemblees però l’emergència creix i es presenta qualsevol dia a qualsevol hora i cal tenir-ho en compte. No és fàcil però anem fent.
Familia con dos menores desahuciada y en la calle. Protocolos y servicios que no funcionan bien. El apoyo mutuo aprende y reacciona.
Jueves a las 20,30h entran por la puerta del lokal, una familia con dos menores, una niña de 5 años y 1 niño de 2, una maleta grande con ruedas y un carrito. El miércoles los desahuciaron de la Calle Lluna por un juicio penal por usurpación de un piso que ocupaban por no tener un ingreso fijo y no poder pagar un alquiler y que alguien les ofreció ilegalmente por una cantidad de dinero. Tras la intervención de los CUES lo único que consiguieron fue una noche en un hotel, sacar una maleta con sus cosas y dejar otras pertenencias que no les dejaron recoger. Al día siguiente en serveis social les dijeron, después de ir con todo y con todos de un sitio para otro, que no había alternativa que mejor se fueran a su país. Así llegaron cansados y desesperados al lokal, alguien cercano (parece que desde la mezquita) les dijo que aquí encontrarían alguna oportunidad. Llamamos por teléfono a la gente que se lo trabaja a cualquier hora y se consigue otra noche en un hotel y al día siguiente otra cita en serveis socials.
Dejan la niña en la escuela y van a la cita, les acompaña Ana de
Raval Rebel, desde las 9,30 a la espera y hacia las 13,30h vuelven con
cuatro días de pensión completa para las cuatro personas pero tienen que
volver a Poble Nou para que les digan cual es la pensión, guardamos la
maleta, recogen a la niña y vuelve a cargar con todo para hacer una
gestión que se podría resolver con una llamada telefónica. Cuatro días
más de hotel y una cita el martes a la que Ana les volverá a acompañar
para ver si hay alguna posibilidad más aunque todo indica que las
puertas se les cerrarán
Nos dan las gracias y se van hacia Poble Nou otra vez. Nunca nos
habíamos encontrado en una situación así pero intuimos que estas cosas
pasan y no son visibles. Y entendemos que no funcionan bien, que
protocolos, maneras y modos se han de actualizar ante la emergencia que
crece. Que no todas las personas en serveis socials reaccionan igual
pero es lamentable que familias en situación extrema se les trate de
mala manera y no se encuentre una mínima solución que no las deje en la
calle.
Lo contamos para compartirlo, para aprender y para hacerlo mejor. Tenemos nuestras permanencias, nuestras asambleas pero la emergencia crece y se presenta cualquier dia a cualquier hora y hay que tenerlo en cuenta. No es fácil pero estamos en ello.