Una mobilització veïnal posa en qüestió l’ampliació del MACBA, ja de per si considerada abusiva per part del museu, que es menja prop de mil metres quadrats de plaça, amb diners de les institucions, restant espai públic al barri, ja de per si sota mínims.

Aquesta ampliació, ja se sap, va ser la que va possibilitar que el MACBA cedís la capella de la Misericòrdia per a la construcció del CAP Raval Nord, únic espai possible per fer-ho i que el museu en cap cas no va estar disposat a cedir. Va ser gràcies, no oblidar-ho, a la mobilització de les treballadores i veïnes del Raval que amb la seva lluita, especialment l’ocupació de l’antiga capella i les activitats que s’hi van fer més les aliances generades, que es va guanyar un espai. La força del MACBA i la seva fundació van fer que molts callessin i molts altres li donessin suport. La tossuderia, voluntat i valentia van fer que per una vegada, guanyés la gent davant d’interessos econòmics i polítics i així ha quedat gravat a la memòria del barri. L’arrogància i la prepotència de la Fundació MACBA més els seus aliats es va posar en evidència davant de la justícia i humilitat del moviment.

La història del MACBA, des de la seva creació, està moguda pel conflicte i els pactes d’interessos entre els partits polítics, les institucions i l’elit de la indústria cultural i artística. Tampoc oblidem els moments d’esplendor donant espai als moviments crítics artístics i socials. Mentrestant, acomiadaments, pactes i negocis el museu es va menjant espais que d’altres institucions reclamaven, potser més públiques i necessàries com la Biblioteca Sant Pau, els Serveis socials del Raval, les directores al seu moment van fer públiques les cartes enviades per reclamar aquests espais.

I torna un capítol més d’aquest conflicte constant. Ara als tribunals, ja veurem que passa doncs molta confiança en la justícia no n’hi ha, però s’intenta. I sobretot a la mobilització, constant, pas a pas per discutir en comú, sempre hem tingut relació i afinitat amb treballadores del MACBA, trobar les maneres de defensar l’interès de la gent davant dels interessos dels diners. Sabem distingir els qui manen dels qui es guanyen la vida amb la seva feina.

El conflicte amb el MACBA és el mateix que gran part dels conflictes del Raval i de tants altres barris populars, fer les coses sense la gent, acordar en funció del moment polític, econòmic, mai del social. I en aquesta lluita llarga, seguirem aprenent, mobilitzant, defensant, sent majories o minories el que creiem que és just i decidit de forma democràtica, no delegada, discutida, argumentada i decidida pel barri.

La propera oportunitat de parlar-ho és el Consell de barri sobre el tema, aquest dimarts.

Som conscients que a més de les crisis i les guerres en què ens han ficat, estem ja en campanya electoral i per guanyar poder, tot serveix, així que a preparar-se per a temps convulsos, mentiders en allò que serem part important del mercat electoral i caldrà imposar els nostres calendaris i lluitar per mantenir els nostres espais de dignitat, llibertat i comunitaris.

Sobre el MACBA y el Raval

Una movilización vecinal pone en cuestión la ampliación del MACBA, ya de por si considerada abusiva por parte del museo, que se come cerca de mil metros cuadrados de plaza, con dinero de las instituciones, restando espacio público al barrio, ya de por sí bajo mínimos.

Esta ampliación, ya se sabe, fue la que posibilitó que el MACBA cediera la capella de la Misericòrdia para la construcción del CAP Raval Nord, único espacio possible para hacerlo y que el museo en ningún caso estuvo dispuesto a ceder. Fue gracias, no olvidarlo, a la movilización de las trabajadoras y vecinas del Raval que con su lucha, especialmente la ocupación de la antiga capilla y la actividades que allí se hicieron más las alianzas generadas, que se ganó un espacio. La fuerza del Macba y su fundación hicieron que muchos callaran y muchos otros apoyaran. La tozudez, voluntad y valentía hicieron que por una vez, ganara la gente frente a intereses económicos y políticos y así ha quedado grabado en la memoria del barrio. La arrogancia y la prepotencia de la Fundación MACBA más sus aliados se puso en evidencia frente a la justicia y humildad del movimiento.

La historia del MACBA, desde su creación está movida por el conflicto y los pactos de intereses entre los partidos políticos, instituciones y la élite de la industria cultural y artística. Tampoco olvidamos los momentos de explendor dando espacio a los movimientos críticos artísticos y sociales. Mientras tanto, despidos, reacomodos y negocios el museo se va comiendo espacios de otras instituciones, quizás más públicas y necesarias como la Biblioteca Sant Pau, Serveis socials del Raval, las directoras en su momento hicieron públicas las cartas enviadas para reclamar esos espacios.

Y vuelve un capítulo más de ese conflicto constante. Ahora en los tribunales, ya veremos que ocurre pues mucha confianza en la justicia no hay, pero se intenta. Y sobre todo en la movilización, constante, paso a paso para discutir en común, siempre hemos tenido relación y afinidad con trabajadoras del Macba, encontrar las maneras de defender el interés de la gente frente a los intereses del dinero. Sabemos distinguir a los que mandan de quienes se ganan la vida con su trabajo.

El conflicto con el Macba, es el mismo que gran parte de los conflictos del Raval y de tantas otros barrios populares, hacer las cosas sin la gente, acordar en función del momento político, económico, nunca del social. Y en esa pelea larga, seguiremos aprendiendo, movilizando, defendiendo, siendo mayorías o minorías lo que creemos que es justo y decidido de forma democrática, no delegada, discutida, argumentada y decidida por el barrio.

La próxima oportunidad de hablarlo es el Consell de barri sobre el tema, este martes.

Somos conscientes que además de las crisis y las guerras en las que nos han metido, estamos ya en camapaña electoral y por ganar poder, todo sirve, así que a prepararse para tiempos convulsos, mentirosos en lo que seremos parte importante del mercado electoral y habrá que imponer nuestro calendarios y luchar por mantener nuestros espacios de dignidad, libertad y comunitarios.