Ja és un clàssic que els col·lectius facin calendaris per finançar-se alhora que les lluites en què participen: antirepressius, anticarcelaris, solidaris. Que hi hagi espais com el local serveix perquè es donin a conèixer, es distribueixin i es venguin. En molts casos sense marge, per solidaritat i paga la pena l’esforç. I més quan és sense factura, cobrat per datàfon. Amb les comissions, les dificultats per justificar. Una sèrie de controls burocràtics que dificulten quan no impedeixen que aquestes expressions contraculturals puguin desenvolupar-se.

Són les dificultats, els reptes i els encerts de l’autogestió. Espais com el nostre, només són possibles amb la col·laboració sense sou de molta gent, col·laboració puntual alhora que constant, de cadascú segons les seves possibilitats, al seu espai, en s horari, atenint-nos a l’emergència quan és necessari. Aportant als seus sabers. Des de la comptabilitat, arranjament d’aparells, informàtiques. Muntar xiringos, permanències, maquetar llibres. Qualsevol cosa que us passi.

No és possible donar forma de salari a tot, si en alguns casos imprescindibles. I són molts col·lectius, editorials, centres socials, locals que ho fan de manera semblant. Un sector que ens enquadra bé en cap altre. Que assumeix les seves contradiccions en precarietat, sostenibilitat, però que l’experiència demostra que no és el mateix que una cooperativa formalitzada o treballar per altres.

La cosa és sumar, demostrar que és possible i que és útil, desenvolupar-se i ampliar perquè tinguin veu els que mai no la tenen: fanzins, revistes, fulletons…

Aquesta contracultura irreverent, lliure, cada cop més qüestionada, apartada i necessària per entendre el món i donar-li altres formes.

Comunitats especials, que cal cuidar, mantenir i desenvolupar, en què els diners no siguin la mesura principal. Espais que permeten viure i crear nous espais i més. La llista seria llarguíssima, de persones, i col·lectius. Per a totes elles i per a tots ells. Gràcies per l’esforç, per l’afecte i per l’esforç que posen allò que fan. Per trencar les barreres entre compradors i venedors, entre els qui saben i els qui consumeixen. Per fer preguntes constantment perquè entre tots les pensem.

I per jugar-se la llibertat, la vida i els diners perquè aquest món sigui millor i més bonic. Salut i autogestió.

en castellano

Ya es un clásico que los colectivos hagan calendarios para financiarse a la vez que las luchas en que participan: antirepresivos, anticarcelarios, solidarios. Que haya espacios como el lokal sirve para que se den a conocer, se distribuyan y se vendan. En muchos casos sin margen, por solidaridad y vale la pena el esfuerzo. Y más cuando es sin factura, cobrado por datáfono. Con sus comisiones, sus dificultades para justificar. Una serie de controles burocráticos que dificultan,m cuando no impiden que estas expresiones contraculturales puedan desarrollarse.

Son las dificultades, los retos y los aciertos de la autogestión. Espacios como el nuestro, solo son posibles con la colaboración sin sueldo de mucha gente, colaboración puntual a la vez que constante, de cada cual según sus posibilidades, en su espacio, en s horario, atendiendo a la emergencia cuando es necesario. Aportando en sus saberes . Desde la contabilidad, arreglo de aparatos, informáticas. Montar xiringos, permanencias, maquetar libros. Cualquier cosa que se os ocurra.

No es posible darle forma de salario a todo, si en algunos casos imprescindibles. Y son muchos colectivos, editoriales, centros sociales, locales que lo hacen de forma parecida. Un sector que nos e encuadra bien en ningún otro. Que asume sus contradicciones en precariedad, sostenibilidad pero que la experiencia demuestra que no es lo mismo que una cooperativa formalizada o trabajar para otrxs.

La cosa es sumar, demostrar que es posible y que es útil, desarrollarse y ampliar para que tengan voz los que nunca la tienen: fanzines, revistas, folletos….

Esa contracultura irreverente, libre, cada vez más cuestionada, apartada y necesaria para entender el mundo y darle otras formas.

Comunidades especiales, que hay que cuidar, mantener y desarrollar, en las que el dinero no sea la medida principal. Espacios que permiten vivir y crear nuevos y más espacios. La lista sería larguísima, de personas, y colectivos. Para todas ellas y para todos ellos. Gracias por el esfuerzo, por el cariño y por el buen hacer que ponen en lo que hacen. Por romper las barreras entre compradores y vendedores, entre quienes saben y quienes consumen. Por hacer preguntas constantemente para que entre todos las pensemos.

Y por jugarse la libertad, la vida y los dineros para que este mundo sea mejor y más bonito. Salud y autogestión.