L’opinió del carrer i l’opinió publicada en relació al cas de la mort de Juan Andrés Benítez Álvarez es van apropar una mica més. L’allau de testimonis que desmenteixen la versió oficial i que ja són a disposició del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona ha anat incrementant-se al mateix ritme que el nombre de gent del barri del Raval disposada a sortir al carrer per protestar davant “la brutalitat i la impunitat policial”.

+ info la Directa

La marxa d’ahir, impulsada per l’Assemblea de Barri del Raval, Rereguarda en Moviment, ACEGAL, el FAGC o la FAVB, entre d’altres, però sobretot per l’entorn d’amistats de la víctima, va començar a la confluència del carrer de l’Aurora i la rambla del Raval, que a dos quarts de vuit del vespre ja estava tallada al trànsit per l’aglomeració de gent. La pancarta de capçalera mostrava la indignació amb el lema “Prou brutalitat, prou impunitat #justíciajuanandrés”.

Eren més d’un miler les persones que circulaven pels estrets carrers del barri amb permanents crits

contra la violència policial. La primera parada es va fer al punt exacte de la seva mort, davant del número 16 del carrer de l’Aurora, on tot el veïnat que va ser testimoni del que després van qualificar com a “brutal pallissa” observava la gentada des dels balcons amb respecte i proximitat. Tothom coneixia el cas i en comentava la gravetat quan les manifestants passaven per davant de botigues, portals o terrasses de bars.

En Gerardo, un amic molt proper d’en Juan Andrés va prendre el megàfon i va voler homenatjar-lo tot dient que havia mort “un marica, sí, una persona, veïna del barri, natural de Jerez, aficionada als comics, que parlava quatre idiomes, que era sensible amb la gent i amb el que passava al barri, que es preocupava pels problemes de la gent”, trencant així la imatge “més deshumanitzada i estigmatitzada” de la primera versió oficial difosa pel Departament d’Interior on només es feia referència a la seva edat i al fet que s’hagués mostrat “molt agressiu” la nit dels fets, o a la versió dels sindicats de la policía catalana, segons la qual l’home hauria mossegat els agents i per això aquests estarien en tractament retroviral. Aquesta segona fou molt criticada i desautoritzada per la direcció sindical de CCOO. En Gerardo, tot seguit, ha donat les “gràcies de tot cor al veïnat valent que s’ha atrevit a trencar el silenci malgrat la por”.

Un minut de silenci davant del cordó policial

Quan la protesta va enfilar el carrer Nou de la Rambla una vintena d’agents antiavalots es van col·locar en formació davant la porta de la comissaria, equipats amb escuts, porres i cascs. Mentrestant, a l’interior de l’edifici, els agents de seguretat ciutadana adscrits a la comissaria –de la mateixa unitat USC-ABP Ciutat Vella que va protagonitzar l’incident fatal del 5 d’octubre– s’amagaven rere el mostrador del vestíbul. A l’exterior, amb un megàfon, les convocants demanaven tranquilitat i que es mostrés la ràbia mitjançant un minut de silenci davant dels policies. Després d’això va esclatar una cridòria generalitzada contra els uniformats: “assassins”, “mercenaris”, “terroristes”, entre els adjectius més utilitzats. La tensió va créixer fins al punt que un manifestant va trencar amb un martell un dels vidres blindats de la façana de la comissaria, sense que la cosa anés a més.

Els carrers de Sant Ramon i d’en Robador van ser la ruta escollida, no de forma casual. Dijous al matí, un enorme dispositiu de la Guàrdia Urbana va desallotjar quatre pisos i va precintar quatre locals comercials d’aquesta zona amb la justificació que s’hi practicava la prostitució o d’altres activitats sense llicència, incrementant notablement la crispació entre un veïnat que se sent perseguit i estigmatitzat. És per això que les treballadores sexuals del barri s’han sumat a la marxa des d’un bon començament. La pressió policial, de fet, està unint a sectors del Raval que fins ara patien un major aïllament.

Durant tot el recorregut es van enganxar a les parets grans cartells amb siluetes, lemes i fins i tot una gran imatge de la cara d’en Juan Andrés, que es va posar sota la placa indicativa del carrer d’en Robador –just davant de la Filmoteca de Catalunya– i després d’un nou emotiu parlament es va viure l’ovació més llarga i sentida de la nit. Davant la seu del Districte de Ciutat Vella, on hi ha el despatx de la regidora Mercè Homs, es va fer l’última parada, no sense abans agrair la presència de tothom i recordar que qualsevol informació, testimoni, imatge o prova en relació al cas es pot fer arribar als advocats de l’acusació popular a través d’aquest blog.

Els Mossos perden l’únic testimoni que avalava la seva versió dels fets

L’opinió unànime ahir expressada als carrers del Raval cada cop s’assembla més a la versió que agafa força entre els mitjans de comunicació, gràcies a una investigació que avança amb rapidesa i que a dia d’avui ha deixat als Mossos d’Esquadra sense l’únic testimoni que avalava la seva versió exculpatòria de la mort. El veí amb qui s’havia barallat en Juan Andrés la nit del 5 d’octubre –poc abans de l’arribada de les quatre patrulles de mossos d’esquadra– ha fet un gir en la seva declaració inicial, i davant dels instructors de la investigació ha reconegut que va veure com els mossos d’esquadra “pegaven” a la víctima quan estava “a terra immobilitzat”. Altres dos testimonis que van declarar dijous i divendres van confirmar que l’home havia rebut una “pallissa”. Es preveuen més declaracions de testimonis dilluns i dimarts al matí, mentre s’espera l’arribada al jutjat d’un informe de la Unitat contra el Crim Organitzat de la Policia Nacional espanyola. El seu contingut serà clau perquè la jutgessa decideixi o no la imputació penal dels policies implicats en l’incident.