Folletó ruta 2025 Català v.2

Folletó ruta 2025 Castellà v.2

Es compleixen aquests dies d’estiu els cent noranta anys de les Bullangues de 1835 a Barcelona, una de les insurreccions més importants que han esclatat a la nostra ciutat i que més conseqüències transcendents i positives han tingut per a les classes pobres i per a l’embrionari moviment obrer.

Per entendre millor els fets de 1835, recordem, amb l’intent de no oblidar, esdeveniments importants anteriors als fets que avui rememorem els quals portaren la nostra societat a un estat de pobresa moral i cultural així com a uns nivells greus de misèria econòmica. Recordem, per exemple, allò que significà l’expulsió dels àrabs (420.000) a partir de l’any 1492 després de set segles d’arrelament, amb el legat d’una riquíssima cultura que encara avui assaborim; també l’evacuació forçosa dels gitanos i jueus (130.000); l’aliança amb l’Església fins al nivell en què el país tingué una governança monàrquica absolutista i una d’eclesiàstica (Tribunal de la Inquisició), rivalitzant entre elles amb riqueses i poder.

Durant els segles immediats ens trobem amb una Espanya arruïnada que ni tan sols va saber treure fruit de les seves bestials aventures a Amèrica; la sang dels indígenes més la dels esclaus africans que eren caçats, embarcats i venuts a les colònies americanes semblava perseguir la madrepatria; el malbaratament de les ingents quantitats d’or i plata que arribava de les colònies, junt amb la ineptitud de la dinastia borbònica que trobà la culminació amb Ferran VII (rei entre 1808 i 1833), protagonista dels moments més baixos del país, portaren a la decadència social i fallida econòmica de l’Estat. Sols dir que en diverses biografies o articles apareix aquell borbó descrit amb paraules com cobarde, vago, maleducado, desagradable.

Pel que fa a la Barcelona del s. XIX era una de les vint ciutats d’Europa que tenien més de 100.000 habitants; però el 1870 ja s’acostava als 300.000. L’any 1840 el 80% dels fills i filles eren nascuts a Barcelona; els caps de família, en canvi, es reduïen al 35%. Tan sols un 29% de les llars eren compostes íntegrament per persones originàries de la ciutat. Era molt normal viure dues famílies en un sol habitatge. El proletariat a principis de segle constituïa el 82% de la població barcelonina; el 10% dels adults declarava oficialment no tenir cap ingrés. I ja sabem com eren les jornades de feina per als homes,  dones i criatures; també sabem què cobraven i què menjaven.

2 En fosquejar aquell 5 d’agost, una massa de treballadors es va encaminar pel carrer Tallers cap a la muralla de la ronda de Sant Antoni, on es trobava la nova fàbrica de vapor de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia., la primera a Espanya a utilitzar les màquines de vapor. Els assaltants, alguns armats, varen incendiar la fàbrica més gran de filatures de la ciutat a la qual hi treballaven més de 700 treballadors. El propietari de la fàbrica, Narcís Bonaplata, que era capità de la Milícia Urbana i el titular de la concessió de la plaça de toros el Torín, escaldat per l’anterior destrucció de què havia estat objecte una altra de les seves factories a Sallent, s’havia atrinxerat a l’inte altra de veïna que estava al costat.

La mateixa nit de l’incendi de la Bonaplata també es va incendiar el Vapor Vell de Gràcia, la primera fàbrica de blanqueig de cotó propulsada per vapor, propietat del soci Joan Vilaregut. Encara el matí del dia 6 els manifestants van assaltar i van saquejar la Duana.