El passat 5 d’abril vam saber que ens havia deixat Pere López Sánchez. Des de Virus volem transmetre a tota la seva família i la seva gent, a totes les persones amb les quals va fer camí i bregar contra aquest món de destrucció i en destrucció, tot el nostre suport, afecte, amor i solidaritat davant la seva pèrdua. En diferents moments, Virus ha compartit aquest camí amb ell, i aquesta tristesa també és nostra.

Immers a la conflictivitat social de la dècada dels 1970 i part de les primeres experiències d’investigació militant a Barcelona, Pere també va ser testimoni dels processos de desarticulació de les lluites obreres i la cooptació institucional de les lluites veïnals. Davant això i a contracorrents del seu temps, va escollir un camí personal, militant i intel·lectual propi i diferent del de les hegemonies tant vitals com polítiques i acadèmiques d’aquell moment. La Neus i ell van fer l’aposta vital d’anar a viure a la muntanya i Pere va iniciar una feina d’investigació crítica imprescindible.

Des de llavors, el seu treball va ser el d’un compromís ferm per construir un pensament autònom estretament lligat amb les pràctiques i la memòria de les classes subalternes. Amb una mirada pròpia i genuïna sobre les lluites a la ciutat i per la ciutat, li va donar el lloc que li correspon a les pràctiques i la intel·ligència col·lectiva de les classes populars. Des d’ Un verano con mil julios y otras estaciones (Siglo XXI, 1993; Virus 2025) fins a Rastros de rostros en un prado rojo y negro (Virus, 2013), va saber teixir com pocs una relació entre passat i present a la memòria social urbana, que avui segueix sent un punt de referència tan ineludible com insuficientment valorat.

Definit per Manuel Vázquez Montalbán com un «urbanista rigorós que concebia la ciutat com el resultat històric de la dialèctica entre relacions de propietat, poder i supervivència», Pere va veure a El centro histórico. Un lugar para el conflicto (1986) els mecanismes de poder de classe de les polítiques urbanístiques, els episodis de lluita de classes que són les remodelacions urbanes, i va anticipar en tota la seva complexitat el que avui generalment coneixem com a gentrificació (un concepte que mai li va agradar, poc amic com era dels anglicismes). Més endavant, ampliant el focus a la metròpoli capitalista, va jugar un paper fonamental a obres col·lectives crítiques del model Barcelona, com Barcelona marca registrada. Un model per desarmar (2004) i més recentment Barcelona metròpoli-empresa. Crítiques pràctiques per desarmar la marca (Virus, 2023).

Als darrers anys va estar al centre de les seves preocupacions la relació entre la qüestió rural, el territori i la metròpoli. Tant a l’aposta vital que van fer a la dècada dels 1980 com a les seves preocupacions teòriques i polítiques, estava present la lluita per la conquesta de territoris d’autonomia central a les lluites contemporànies. No en va, una de les últimes obres que va coordinar, Ensayos de agitación rural. Rehabitar el campo vaciado (El Salmón, 2022), era part d’una lògica, que ha travessat la seva vida, que uneix de forma inseparable pràctica i pensament.

Pere, ens has deixat un llegat immens i sobretot molt viu de pensament útil per a les lluites que tenim entre mans i les que ens esperen. Moltes gràcies per tot el que ens has donat, i esperem poder recollir-lo donant-li la dignitat de la memòria que tu els has donat a totes les gents anònimes i invisibles, totes les i els ningú que poblen el teu treball.

Que la tierra te sea leve, compañero.