Els col·lectius que defensem el dret a l’habitatge de Ciutat Vella diem prou, diem #MaiMés

Avui fa 95 anys que Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou assassinat al Raval
10 març, 2018
40 anys de l’assassinat d’Agustín Rueda. Toni Àlvaro
14 març, 2018

Els col·lectius que defensem el dret a l’habitatge de Ciutat Vella diem prou, diem #MaiMés

13 març, 2018
 

[Comunicat]

Els col·lectius que defensem el dret a l’habitatge de Ciutat Vella diem prou, diem #MaiMés

#MaiMés opacitat dels jutjats #MaiMés desnonaments #MaiMés vides en joc #StopDesnonaments

• La notícia d’un veí que va cremar-se a l’estil bonze el passat divendres 9 durant el seu desnonament, va evidenciar que hi ha situacions d’emergència que els jutjats no comuniquen a les instàncies municipals encarregades d’abordar-les

• Des de fa mesos, les xarxes antidesnonaments han detectat, en diferents moments, llançaments no comunicats als Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge, malgrat ser famílies en situacions de precarietat

El passat dissabte 10 de març vam saber que el dia anterior un veí del barri de la Ribera, en un acte de total desesperació, es va cremar a l’estil bonze davant de la comitiva judicial que havia d’executar el seu desallotjament, desprès d’un procés judicial impulsat pel propietari: Banc Sabadell. La notícia es va conèixer precisament mentre múltiples col·lectius de Barcelona i rodalies es reunien per coordinar esforços davant la cada vegada més alarmant situació d’emergència habitacional. A més, el mateix dia que aquest veí es jugava la seva integritat física i la vida mateixa, només a Ciutat Vella es coneixien vuit desnonaments de famílies en situació de precarietat, dels quals dos van ser aturats per la mobilització de les xarxes antidesnonaments del districte.

El problema més greu, però, són precisament tots els desnonaments que els jutjats es neguen a comunicar a les institucions responsables de respondre a les situacions d’emergència habitacional —en aquest cas les Oficines d’Habitatge i els Serveis Socials dels Districtes— i que ara mateix no resolen el problema però són el darrer recurs per evitar que desenes de famílies acabin al carrer cada mes. Des de fa mesos, els col·lectius que treballem contra els desnonaments hem detectat, en diferents moments, desnonaments dels quals no es tenia coneixement i que la mateixa Oficina d’Habitatge ignorava en no haver-ne estat notificada.

Aquesta comunicació és potestat del jutjat corresponent i és el magistrat o magistrada titular qui interpreta, amb criteris arbitraris, si la situació de la família és de precarietat i emergència i, per tant, si és necessari posar la seva situació en coneixement de l’Ajuntament. Aquesta potestat sembla que està donant cobertura a l’assenyalament de desnonaments que, quan hem conegut per casualitat, hem pogut comprovar de manera directa que responien a situacions d’emergència, però en els quals el jutjat ha decidit arbitràriament deixar en total desemparament la família afectada.

Aquest sembla ser el cas del veí que tristament es va convertir en notícia, el qual volem denunciar que no és un cas aïllat sinó la màxima expressió de la situació insostenible que vivim. Com ell, centenars de veïnes i veïns de Ciutat Vella s’estan veient empesos a situacions límit, ja sigui per les pujades impossibles dels preus dels lloguers, ja sigui per les conseqüències d’una bombolla hipotecària l’onada expansiva de la qual sembla no acabar-se mai. Si a això li afegim les males pràctiques i l’abús de poder que suposa que des de l’aparell judicial es decideixi quan una família requereix de suport institucional davant del seu desnonament, ens trobem amb què l’emergència social es multiplica per l’absolut desemparament institucional.

Per això, des dels col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge i contra els desnonaments a Ciutat Vella, exigim al Banc Sabadell responsabilitats en aquest cas i mesures negociades i encaminades a solucions basades en la consecució de lloguers socials, en tots els casos de precarietat dels habitants dels immobles de la seva propietat. A les instàncies corresponents de l’aparell judicial, exigim que comuniquin tots els desnonaments que s’assenyalin, per tal que es puguin afrontar de manera efectiva les situacions d’emergència. I a l’Ajuntament de Barcelona que dugui a terme les mesures al seu abast per reclamar als jutjats el compliment d’això. Els tribunals semblen oblidar que el Comitè dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides va dictaminar l’any passat que l’Estat espanyol va violar els drets humans d’una família en situació de vulnerabilitat que va ser desnonada, precisament per no proporcionar-se-li un habitatge alternatiu al moment del desnonament. El comitè va recomanar a l’Estat expressament que s’adoptessin mesures adequades per garantir la coordinació entre jutjats i serveis socials, per tal d’evitar situacions en què persones desnonades quedin sense habitatge.

Hem de recordar a tothom —administracions, propietaris, jutjats…— que el principal bé en joc aquí és la vida i la integritat de centenars de persones sotmeses a una situació vital insostenible i que han de tenir la màxima empara i protecció.

Contacte premsa: 608 658 149

Acció Raval, Acció Reina Amàlia, Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic, Associació de Veïnes i Veïns de l’Òstia, Barceloneta diu Prou, Casa de la Solidaritat, Ciutat Vella No Està En Venda, Comissió d’Habitatge de la Barceloneta, Eix Sant Gil, El Lokal, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Raval no Resignat, Resistim al Gòtic, Salvem les Drassanes, Stop Desnonaments Raval.

Comments are closed.