Torna el Tattoo Circus, la trobada anual enfocada a la recaptació de fons per al suport a presxs o projectes anticarceraris mitjançant la realització de tatuatges, pírcings, escarificacions o altres formes de modificació corporal, així com xerrades, menjadors vegans, concerts, exposicions i tallers. És possible gràcies a la col·laboració de totes les persones que participen voluntàriament abans, durant i després de l’esdeveniment. Ningú rep cap mena de remuneració per participar, ja que s’apel·la a la solidaritat i a la col·laboració de qui es decideixi implicar. Tota l’organització és assembleària i horitzontal.

Aquest any totes les activitats seran al EAO LA TERMINAL, al carrer de la Glòria 16 de l’Hospitalet.

Més info a: https://www.instagram.com/tattoocircuskcn/
DISSABTE 1

11h Maternitats empresonades i altres crueltats. A càrrec d’Alícia Alonso, Trena i Madrecitas

La presó és un símbol de la penalitat patriarcal, de sotmetiment i d’opressió, on la dominació s’exerceix en nom d’un principi simbòlic (la seguretat i l’ordre), amb un idioma propi, un estil de vida (o una manera d’estar, de parlar, de comportar-se) que perpetua les relacions de dominació del patriarcat i les discriminacions de gènere, classe, raça, estatus migratori, entre altres.

Parlarem de maternitats i infàncies supervivents en espais de reclusió, de les seves “legalitats” i efectes, així com de les seves xarxes de resistència.

Tot això ho anirem desgranant en l’exposició.

12 h Taller de cianotipia: envío de postales a preses

16 h El poble gitano enfront del racisme institucional amb Antonio Cortes i Jordi Perales.

L’antigitanisme responsabilitza a les persones gitanes de la seva pròpia exclusió obligant-les a la renúncia de la seva cultura i identitat. Sense aquesta renúncia i assimilació, les persones gitanes no són reconegudes com a iguals en dignitat i drets, és en definitiva el càstig a la diferència gitana. Encara que oficialment en l’actualitat no existeix una legislació antigitana com a tal, l’antigitanisme continua plenament vigent a través de l’exclusió social, però també en l’àmbit material i simbòlic, alguna cosa que queda patent en la sobrerepresentació de les persones gitanes en les presons. Veus activistes gitanes ens parlaran sobre aquest racisme estructural específic des del cos i l’experiència.

18 h Palestina: la resistència des de les garjoles del sionisme.

Com se sobreviu a les presons de l’entitat colonial d’Israel? Com ho fan més d’11.000 presos, les seves famílies i persones properes? Per què per a la lluita palestina lxs segrestadxs a aquestes presons continuen sent l’ànima de la resistència? Parlarem amb un company palestí exiliat a Barcelona del col·lectiu Falestin, com tants palestins, va estar tancat entre unes reixes on es tortura i es porta a l’extrem l’apartheid.

També estarà amb nosaltres una companya palestina que ha viscut la presó com a xarxa de suport (o acompanyament) i ens compartirà com s’organitzen les famílies i veïnes per mantenir viva la solidaritat i no defallir.

Un espai per reflexionar sobre com tombem els murs de les presons, l’ocupació colonial i l’apartheid.

DIUMENGE 2

11h Posant en pràctica presents antipunitius: Reapropiant-nos de la justícia comunitària. A càrrec de AAMAS, Sin Poli i A l’aguait.

Com posem en pràctica el desmantellament de la cultura del càstig en les nostres xarxes? Transformem el present per deixar anar la cultura punitiva imposada per les estructures de dominació i ens posem mans a l’obra per teixir en conjunt l’altra justícia que sempre ha estat del poble, la justícia transformativa i comunitària. Aprenem juntes a superar els reptes dels conflictes comunitaris des d’una mirada interseccional despolicialitzant els discursos i les nostres pràctiques. A càrrec de l’Assemblea d’afectades pel masclisme i el patriarcat, Sin Poli i a l’Aguait.

16h Violències colonials, estats i narcotràfic: 533 anys afrontant la repressió a Abya Yala.

Les veus de la diàspora kichwa (Ecuador), el poble maputxe (Chile), el poble nasa (Colòmbia) i comunitats del sud-est mexicà, ens convidaran a repensar la solidaritat internacionalista amb unes lluites i territoris on el colonialisme continua disparant als mateixos cossos que fa 533 anys.

La repressió des de l’estat, però també des d’una maquinària colonial que s’expressa com capital transnacional o narcotràfic, vol arrasar amb les cosmovisions i savieses ancestrals, enverinar els territoris, exterminar altres formes de vida possibles. Parlem amb una resistència comunitària que perviu enfront d’assassinats, desaparicions, presó, amenaces i criminalització.

18 h “Quien roba a unx lladrón…” Sobre expropiacions i la lluita contra la propietat i l’autoritat.

En un dels països més rics del món, on l’Europa colonial ha basat la seva riquesa en el robatori i l’explotació, hi ha persones que es neguen a legitimar la propietat privada i reconèixer que robar només és possible quan es fa de rics a pobres.

Així ho marquen les lleis, però ellis van voler donar-li la volta: qüestionar la propietat privada i la seva ordre.
Això els va portar a passar per presó, però també a trobar-se i reflexionar sobre les expropiacions, la riquesa, la rebel·lia i l’autonomia. Un diàleg entre diferents generacions i els contextos que els han acompanyat (i també abandonat). Una invitació al debat, a l’intercanvi, i sempre, a mantenir la solidaritat viva dins i fora dels murs.