Context

L’Horta Alliberada és un espai veïnal obert 24/7 al barri de Sants, d’accés lliure i gratuït. El solar és un espai okupat des de l’any 2016 i autogestionat entre totes les veïnes que hi participen. Fins fa pocs mesos l’espai havia funcionat amb una petita barraca per emmagatzemar les eines que amb els anys s’havia anat degradant i havia deixat de ser funcional. Per això hem decidit renovar-la substituint-la per una nova caseta de fusta, acompanyades en el procès d’autoconstrucció pels compis de Contraconstruccions.

Reflexions i aprenentatges compartits arran de les jornades d’autoconstrucció d’una caseta de fusta a l’Horta Alliberada de Sants el cap de setmana del 26-27 de juliol de 2025

No es tracta tant del què, sinó del com. I no és que aixecar una casa de fusta d’uns 22m² en un sol cap de setmana sigui una cosa baladí o senzilla. Però fer-ho integrant en un mateix procés la formació i la construcció per a gairebé trenta persones té els seus reptes.

Així que l’aposta era triple:

1. Autoconstruïr col·lectivament un nou espai d’emmagatzematge a l’Horta Alliberada;

2. Compartir el coneixement, les habilitats, la maquinària i les eines de treball, formar-nos i empoderar-nos juntes;

3. Fer-ho de forma militant, organitzada, autogestionada, segura i compromesa, però alhora divertida i inclusiva.

Entenem l’autoconstrucció com un fenomen integral que, més enllà del pur acte tècnic i visible de la construcció física, contempla diversos processos, rols i tasques. Algunes d’aquestes són llargues i costoses, tant en termes energètics i de forces; d’altres requereixen de temps; tot sense oblidar els recursos econòmics i emocionals. En aquest cas hem procurat repartir-ho tot en diverses jornades de treball.

Feines visibles i reconegudes combinades amb d’altres silencioses i sovint oblidades. Els dissenys de la obra, trucades, assemblees, reunions prèvies, la preparació del terreny, el desmuntatge de la caseta vella, el trasllat del material a un magatzem provisional, la inversió econòmica en nous materials (fusta, ancoratges, cargoleria, fungibles), la descàrrega dels nous materials a l’Horta Alliberada, la organització de la comissió d’intendència i la cuina, la preparació dels tallers formatius, els micro-fonaments, la construcció in situ, els processos posteriors d’avaluació, valoració, crítica i autocrítica…

Bona part d’aquests processos acaben tenint lloc al mateix temps i són profundament influïts per les dinàmiques i els biaixos que estructuren el món que habitem i que, de manera directa o indirecta, reproduïm en les nostres vides: masclisme, sexisme, capacitisme, racisme, classisme…

Després de les diverses jornades que ens han portat a la construcció de la nova caseta de fusta, en aquest text recollim algunes reflexions al voltant de tot allò que hem viscut, amb la intenció de que puguin ser útils per altres col·lectius que vulguin emprendre processos d’autoconstrucció o de treball col·lectiu semblants.

(1) Valorem entusiasmades que, tant dissabte com diumenge, de 8 del matí a 8 del vespre, unes vint i cinc persones de mitjana, membres del col·lectiu, veïnes o simpatitzants de l’Horta Alliberada participessin en els tallers d’autoconstrucció. Ens sembla un nombre ambiciós i potent de massa crítica, que respon a la crida que es va fer des del col·lectiu, i que ens permet seguir somiant i plantejant reptes i projectes d’aquesta magnitud, o més grans.

(2) Pel que fa a l’aspecte més tècnic, unes setmanes abans de les jornades, a partir d’un esbós dissenyat durant una assemblea de l’Horta Alliberada ens fem una idea de les dimensions, la ubicació, el volum i el material necessari. Però el projecte segueix viu; es desglossa el material i s’aconsegueix portar a lloc. Un cop començades les jornades els canvis son molt ben rebuts: canvis de mides, alçades, pendents del teulat o ubicacions de portes i finestres. Per aixecar aquesta caseta vam escollir la fusta, el material que millor s’integra en un oasis ple de natura i arbres en mig de la gran ciutat. Tota l’estructura (forjat, parets i teulat) descansa sobre 11 fonaments de formigó de la mida d’un cubell d’ús domèstic. Amb aquesta configuració que uneix fusta i formigó en un conjunt d’elements independents, aconseguim crear una estructura sòlida i resistent que, en cas fos necessari, es podria desmuntar per ampliar-la o canviar-la de lloc sense impacte ni residu.

(3) Estem molt contentes de que tantes persones s’acostin, algunes per primer cop en la seva vida, a l’ús d’eines i maquinàries de tall, de muntatge, de maçoneria, de construcció amb fusta, etc…

En el món que habitem, bona part de les nostres feines són d’àmbit digital, amb jornades de feina que ens absorbeixen quasi completament i ens deixen un espai mínim o nul per intervindre materialment en la construcció, reforma o reconfiguració dels espais que habitem. Històricament aquestes intervencions s’han articulat en pràctiques i sabers que les classes populars desenvolupaven i cultivaven de manera autònoma, abans de que la industria immobiliària les colonitzés i les convertís en oficis assalariats i bens de consum. Així ens sembla important que l’acostament als oficis i a la tècnica generi interès i atracció. Creiem fermament que hem d’anar reforçant la base material que fonamenta l’autogestió constructiva, trencant poc a poc les barreres que se’ns han imposat respecte a la tècnica i el seu món. En el món que estem construint autogestió i autoconstrucció van agafades de la mà.

(4) Mirant enrere, creiem que el plantejament de les jornades com una activitat seriosa i compromesa – amb la seguretat de totes les participants i amb la millora del propi espai de l’Horta Alliberada – ens va permetre assolir l’objectiu proposat de la millor manera possible. L’aposta pels tallers, els formularis d’inscripció, la inversió econòmica per materials i despeses variades, la diversitat d’eines i maquinària aportada, el format dels tallers pensat per integrar-se en el propi procés de construcció, l’espai de valoració informal al final de cada jornada…

En el mateix sentit, però amb menció apart pel seu èxit específic, volem mencionar el paper destacat de les tasques de cures durant tot el cap de setmana. Des de la disposició dels pisos de veïnes properes a l’Horta Alliberada per poder anar al lavabo, a descansar o guardar eines, fins a la comissió de cuina, que va aportar amb puntualitat i qualitat els esmorzars i dinars vegans, a més de fruita, begudes fresques i berenars.

(5) Les participants es van implicar durant tot el cap de setmana amb una actitud proactiva, responsable, compromesa, alegre i solidària. Un fet que va facilitar i molt el desenvolupament de les obres. Per exemple, els horaris de feina es van respectar en tota la seva durada, donant consistència als equips de treball i als vincles humans que s’estableixen durant el procés constructiu. O bé que qui aprenia a utilitzar una o altre màquina o incorporava algun procés, ràpidament era capaç de transmetre aquest coneixement a la resta. De manera que aquesta transmissió de coneixements pràctics, en un primer moment jerarquitzada – des dels encarregats del taller cap a la resta – es convertia al cap de poques hores en un flux horitzontal i descentralitzat.

(6) Assumint ara el punt de vista de la crítica, en determinats moments del cap de setmana, la pròpia manera de treballar va deixar entreveure dinàmiques d’arrel masclista, ben connectades a altres rangs i rols de poder. Si per una banda som conscients que aquestes dinàmiques existeixen amb més o menys informalitat en qualsevol espai polític per molt que s’autodeclari ‘alliberat’, per l’altra també assumim la responsabilitat que pertoca directament als homes cis de l’espai. En aquest sentit, sense poder oferir una recepta o antídot, vam poder fer tresor dels diferents espais formals i informals de crítica i autocrítica que es van plantejar col·lectivament a finals de la primera jornada de feina. Ficar el dit a la nafra, fer manifestes les incomoditats i els malestars va ser el punt de partida per plantejar-nos solucions. El diumenge moltes d’aquestes mirades es van incorporar. Es van replantejar algunes dinàmiques, alguns rols de poder es van desdibuixar, deixant espai per a que altres persones s’impliquessin més directament, ocupessin espais de més participació, lideratge, visibilitat o responsabilitat durant la construcció.

Des de la perspectiva de l’Horta Alliberada com a col·lectiu i assemblea, aquestes situacions ens han inspirat una reflexió contundent al voltant de la distribució de les tasques durant les nostres jornades de treball ordinàries, on, de forma automàtica, qui s’ocupa de les tasques que tenen a veure amb construcció, eines i màquines de tot tipus solen ser principalment els homes cis. Per trencar aquests automatismes, ens hem proposat reestructurar les nostres jornades de treball ordinàries per generar espais de treball més inclusius on, més enllà dels objectius materials de cada cas, puguem prioritzar la transmissió dels sabers pràctics entre les diferents integrants del col·lectiu.

Tornant al cas de les jornades de construcció de la caseta, el temps va ser el factor limitant principal. El fet de disposar només d’un cap de setmana per aixecar la caseta sencera ens va obligar a prioritzar en diferents moments, especialment en les darreres hores del diumenge, la productivitat per damunt de la inclusivitat. Per evitar de repetir els mateixos errors, si tornéssim a organitzar unes jornades d’autoconstrucció que requereixin aquesta magnitud de treball intentaríem disposar, com a mínim d’una setmana sencera.

(7) La relació amb el barri, amb l’entorn més immediat, també va ser destacada. Veïnes van passar al llarg del cap de setmana mirant amb interès el desenvolupament de la caseta. Creiem que és important que la gent que del barri vegi també les diferents feines col·lectives que es desenvolupen en els espais autogestionats que habitem, que organitzem i que defensem. Encara que nosaltres ja ho sapiguem, l’imaginari mediàtic o les pròpies dinàmiques dels espais, fan que ‘des de fora’ es signifiquin els espais socials okupats com a llocs de festa, oci, catxondeo i descontrol. Més enllà dels tòpics, per a nosaltres, els espais autogestionats són també espais laboratori, on experimentem amb formes velles i noves de viure i construir juntes per fer cada dia més real el món que desitgem. En aquest sentit, considerem fonamental seguir generant i mantenint espais on posar a prova les nostres habilitats tècniques, demostrant-nos que sabem i podem fer els projectes que ens plantegem: la organització d’unes festes majors alternatives, el manteniment d’un hort, o l’aixecament d’un petit edifici de fusta en un cap de setmana.

Després de les jornades d’autoconstrucció del passat juliol, ens sentim amb cor de fer un petit afegitó a un adagio durrutià que sovint s’escolta pels nostres espais polítics. I és que ara sabem, que aquell nou món que portem als nostres cors només el podem fer entre totes posant-nos mans a la obra. Fusta a fusta, cargol a cargol.

Per acabar, volem enviar una forta abraçada d’agraïment a tota la gent que ha participat a les jornades i ens ha acompanyat en la nostra experimentació amb l’autoconstrucció.

Salut i autogestió l’Horta Alliberada i ContraConstruccions