Bona tarda Ravaleres!!!!

Primer de tot vull agrair a les veïnes que any rere any, amb esforç i il·lusió feu possible l’organització de les Festes del Barri. Gràcies, sou molt grans!
I també vull donar les gràcies a totes les que heu volgut que el pregó d’aquestes Festes el faci jo, l’Antonia, la infermera del CAP.

L’entomo com un reconeixement a totes les treballadores sanitàries que des de fa més de 30 anys intentem millorar la salut del barri des dels centres d’ Atenció Primària. El del Raval Sud i el del Raval Nord al qual jo pertanyo.

La majoria de nosaltres treballem al Raval per decisió pròpia, com a opció personal, per amor al barri.

Per les nostres consultes veiem passar la vida de totes vosaltres i les dificultats en el dia a dia per superar els problemes, però també aprenem de la vostra força i resistència, la capacitat d’establir vincles, d’organitzar-vos, de la solidaritat i el suport mutu i en aquest aprenentatge, sempre estarem en deute amb vosaltres.

Atenem a les veritables veïnes, a les “ravaleres”, aquelles que sostenen la vida del barri perquè se l’estimen i en son part activa d’ell. Atenem a les més vulnerables i fràgils: les persones sense sostre, les migrades, les putes, les que consumeixen drogues, les que fugen de múltiples violències i ens omple d’orgull poder-ho fer des de fa tants anys.

Des de la consulta i sobretot des dels domicilis detectem les vulnerabilitats i desigualtats que patiu, i amb la nostra feina intentem que aquestes disminueixin.

En aquest intent per part nostra de millorar les vides i disminuir les desigualtats, l’ajuntament i les administracions no ens ho posen fàcil.
Les polítiques repressives, el pla endreça, les especulatives que afavoreixen el capital venent la ciutat als turistes, les que pugen els llogues dels pisos socials i permeten que les famílies es quedin fora dels seus habitatges desprotegint als infants. Al CAP veiem el resultat de totes aquestes polítiques en forma d’insomni, ansietat, consums, depressió, pics de tensió arterial, en definitiva, veiem com deterioren la salut de les veïnes.

Senyors del consistori, aquestes polítiques no ens ajuden i tindrien vostès que assumir la responsabilitat que se’ls pressuposa, tenir cura de les persones i millorar la vida d’aquestes de la mateixa manera que ho intentem fer nosaltres. Els esforços si no es fan des de totes les polítiques no tenen sentit.

La majoria del símptomes que veiem al CAP tenen una causa social al darrera. Sabem que el Sistema de Salut tan sols incideix en un 20% de la salut de les persones i que la resta depèn dels condicionants socials de la mateixa, es a dir, depèn de les circumstàncies en que les persones neixen, creixen, treballen viuen i envelleixen.

A les infermeres no ens acostumen a convidar a fer pregons. Estic segura que si li pregunto al Sr Batlle el nom de la seva infermera no sabria dir-me’l. Però vosaltres sou diferents, vosaltres coneixeu a la Rosa, la Lola, la Lupe, l’Anna, la Montse… perquè sabeu de la importància que tenen les cures, de com sostenen la vida i de lo necessari que és fer-ho en col·lectivitat i això que no és fàcil de trobar, diu molt del Raval.

A totes les que lluiteu des dels marges, a les que desobeïu, a les que us organitzeu sense demanar permís: aquest pregó és per vosaltres.

A les que poseu el cos per evitar un desnonament, a les que ho feu per protegir al barri de discursos feixistes: aquest pregó és per vosaltres.

A les veïnes que abraceu i feu petons, a les que balleu, a les que canteu i crideu ben fot “el barrio no se vende el barrio se defiende”, aquest pregó és per vosaltres.

Teniu l’alegria per bandera, reivindiqueu-la sempre, feliciteu-vos les Festes perquè en teniu molt a celebrar: la xarxa de suport mutu i solidaritat que heu construït, la capacitat d’organització col·lectiva que ha fet possible coses impensables a priori com que el Lokal es pugui quedar al barri, o que per fi hagin començat les obres del nou CAP del Raval Nord gràcies a la lluita conjunta de veïnes i treballadores, o tenir un espai preciós i delicadament cuidat com és el Àgora de Juan Andrés.

Sr Batlle, podeu anar traient espais d’autoorganització com heu fet amb l’antiga Massana, la Tancada o el que preteneu fer amb el Casal de Joves de Ciutat Vella, vosaltres ens voleu callades i dividides però ens trobareu dempeus i organitzades perquè la xarxa comunitària, la nostra xarxa, està feta de persones i no d’espais i perquè sabem de sobres que el Raval existeix perquè resisteix i som moltes les que volem que segueixi existint.
Mereixeu celebrar-vos i gaudir de les Festes, sentiu-vos la resistència, perquè ho sou!!

Visca el Raval i visca la Festa Major!!

Antonia Raya