La justícia francesa empresona l’activista Enric Duran després de dotze anys d’exili

L’activista conegut com el Robin Hood dels bancs va ser empresonat el passat 12 de juny per presumptament fer intercanvis entre l’euro i les criptomonedes amb una persona que hauria enviat diners provinents d’un frau de comerç electrònic. Duran, que no va retornar mig milió d’euros en préstecs bancaris per a destinar-los a alternatives al capitalisme en 2008, considera que és un atac del sistema capitalista per “criminalitzar l’ús de les criptomonedes”

setembre 24, 2024

El passat 12 de juny, l’activista català Enric Duran va ser empresonat de manera preventiva al centre penitenciari d’Osny-Pontoise, a 40 quilòmetres de París. Després de tres mesos i mig a presó, els pròxims dies 27 i 30 de setembre acudirà a declarar als tribunals de justícia de Nanterre, acusat d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals per suposadament haver executat intercanvis entre l’euro i les criptomonedes amb una persona que hauria aconseguit els diners de manera fraudulenta. L’activista considera que la justícia francesa està “criminalitzant les transaccions de criptomonedes, una activitat legal, però no regulada”.

Segons ha explicat la seua mare a la Directa, Fina Giralt, Enric Duran va ser arrestat per la policia francesa a les set de la vesprada del passat 10 de juny a París, a l’allotjament que havia llogat per dormir, i va estar dos dies en comissaria fins que el van enviar a presó. “Segurament el van seguir fins al seu pis. Ell va deixar de comunicar-se amb nosaltres i l’endemà vam saber que l’havien detingut”, afirma Giralt, qui considera que la policia francesa “ha aprofitat que ell ha estat buscat per la justícia espanyola per agafar-lo ara sota el pretext de l’intercanvi de les criptomonedes”. L’any 2008, Enric Duran va generar un intens debat públic en anunciar que havia “robat” 492.000 euros a diferents entitats bancàries, amb préstec que no tenia intenció de retornar amb l’objectiu de promoure un debat entorn del model financer capitalista i especulatiu i destinar els diners a fins socials. El conegut com a Robin Bank o el Robin Hood dels bancs va ser acusat d’un delicte d’estafa a 39 entitats bancàries i de falsedat documental, causa que va ser arxivada en 2023 per prescripció del delicte.

“Han aprofitat que ell ha estat buscat per la justícia espanyola per agafar-lo ara sota el pretext de l’intercanvi de les criptomonedes”, denuncia Fina Giralt, mare de l’activista

Segons explica Fina Giralt, l’usuari amb qui Enric Duran va intercanviar monedes hauria comès un frau entre el 3 de juny i el 20 d’agost de 2024, per vendre productes per internet que després no enviava als compradors. Els diners que aconseguia de les vendes els intercanviava per criptomonedes amb diverses persones, entre elles l’activista català —l’únic que fins ara hauria estat detingut en la causa. Segons assegura el mateix Duran en un escrit enviat per la seua família als mitjans, ell només va intercanviar monedes entre el 20 de novembre i el 13 de desembre de 2023, i del 5 de març fins al 20 d’abril de 2024, diversos mesos abans del període de temps en què s’hauria comès l’estafa de comerç electrònic.

Enric Duran afirma en l’escrit que desconeixia l’origen dels diners, la qual cosa ha intentat demostrar aportant a la causa la conversa que va mantenir amb l’usuari a través de la plataforma de compra i venda de criptomonedes localCoinswap. “El client em va mentir dient que volia invertir en bitcoin els ingressos del seu negoci de comerç electrònic. Les mentides van seguir des del principi fins al final”, subratlla. Segons apunta en la nota de premsa, tot i que la seua advocada, Laura Ben Kemoun, ha aportat una còpia de la conversa, la justícia “mai ha estat interessada a llegir-la”. I rebla: “Sense el meu historial com el Robin Hood dels bancs, no hauria passat aquests mesos en presó. Amb l’experiència de l’interrogatori, algú pot creure que la policia francesa estava més interessada a trobar una raó per inculpar-me que en la veritat”.

L’activista considera que aquest cas ha de servir per denunciar com la “justícia francesa està criminalitzant el comerç de les criptomonedes”. Exposa que aquests intercanvis no estan regulats entre persones físiques i microempreses, només en cas de mitjanes i grans empreses. “Fins i tot, els grans bancs desconeixen l’origen il·lícit dels fons, per tant, és impossible que una persona individual ho puga saber”, postil·la.