“Aturem les Guerres: Jornada Antimilitarista i Solidària amb Palestina”
Dissbte 29 de juny de 2024
Plaça del Diamant
.- 12h a 20h – Referèndum popular i paradetes amb llibres antimilitaristes al carrer
.- 12h – Visita al refugi antiaeri de la plaça del Diamant.
.- 13h – Poesia contra el bel.licisme
.- 18h a 19:30h-20h – Xerrada a càrrec de Dominique Salomon (Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS), Salah Jamal ( Comunitat Palestina), Iñaki García (El Lokal)
.- 20:30h a 23h – Concert amb Silvia Tomás, Jaume Arnella, Mateolika, Josep Roderic, Jofre FM i Jo Solana
Organitza:
Aturem les Guerres Gràcia
Agita’t Gràcia
SODEPAU
CGT Acció Social Metall BCN
ATUREM LES GUERRES
JORNADA ANTIMILITARISTA i SOLIDÀRIA AMB PALESTINA
En el que portem de segle, el planeta ha viscut prop de 400 conflictes bèl·lics amb tota la destrucció que suposen (morts, ferits, traumatitzats, desplaçats forçosos, destrucció ecològica i tot tipus d’abusos i vulneracions dels drets humans fonamentals…). Aquestes guerres han estat també un gran negoci i un sistema de promoció personal pels que s’han aprofitat d’elles.
Actualment són guerres particularment brutals i properes al nostre context geopolític i geoestratègic aquelles que es produeixen a l’Àfrica: la del Sudán, i el conflicte al Congo, ambdues amb milers de víctimes i amb milions de persones desplaçades. A Europa, la guerra a Ucraïna ens impacta molt més directament i comporta una creixent militarització i despesa militar dels diferents Estats Europeus. La carrera armamentística dins la UE compta amb el suport de tota mena de partits polítics.
Les estratègies per afavorir hegemonies geopolítiques i estratègiques, el control de matèries primes clau, el control de recursos clau com l’aigua, la lluita per l’hegemonia cultural i ideològica són elements que expliquen aquest context militarista i de creixent militarització de les societats, i en concret la nostra.
El genocidi a Gaza i l’ocupació de Palestina
El genocidi a Gaza i l’ocupació de Palestina ens impacta i interpel.la molt directament. La creació de l’Estat sionista d’Israel fruit del antisemitisme secular europeu, i del genocidi perpetrat al llarg de la segona guerra mundial contra jueus europeus (i contra altres col·lectius i persones: gitanos, republicans espanyols, anarquistes, comunistes i gent demòcrata opositora) per les forces polítiques racistes i nacionalsocialistes, afavorí la construcció d’un Estat colonial en el territori de la Palestina històrica, i l’expulsió d’una part considerable de la població indígena.
L’ocupació de Palestina ha tingut diversos episodis tràgics i lamentables. Actualment assistim a un genocidi en tota regla, i a la implantació generalitzada d’un Règim d’Apartheid als territoris ocupats: Gaza i Cisjordània. Ja es comptabilitzen més de 40 mil persones mortes, milers de ferits, mutilats, i milions de desplaçats. El sionisme ideologia europea amb un perfil nacionalista i amb clars trets racistes i colonialistes és clau per entendre aquesta situació. El sionisme també el tenim a Catalunya, i hi influeix ideològicament i molt en certs partits nacionalistes espanyols i catalanistes.
A Gràcia som solidaris amb Palestina, amb la població gazatí i aquella de Cisjordània, assetjada pels colons sionistes i racistes amb el suport de l’exèrcit israelià. Donem suport a l’alliberament de tots els presos i preses palestines, i dels presos en general víctimes d’aquest conflicte. Donem suport a la resistència del poble palestí per avançar en una pau justa que els permeti viure tranquil·lament i amb justícia social en tot el territori de Palestina. Cridem al boicot a Israel, i fem nostres els propòsits del BDS (boicot, desinversió, i sancions). Aquesta solidaritat amb Palestina és estratègica en el combat antiimperialista i antimilitarista; és així mateix una aposta política i una estratègia per impactar en altres conflictes derivats i inter-relacionats a la Mediterrània.
– NO A LES GUERRES, IMPULSEM UN MOVIMENT ANTIMILITARISTA. ATUREM LES GUERRES
A Gràcia volem mantenir la tradició antimilitarista que caracteritzà la Revolta de les Quintes al segle XIX, així com altres revoltes i aixecaments antimilitaristes: Setmana tràgica (1909), 19 de juliol del 1936 (aturant el cop militar i falangista-totalitari), campanya No a l’Otan, Mili KK i Moviment d’objecció i Insubmissió.
En aquest sentit diem i afirmem que:
.- Cal generar consciència antimilitarista als barris, poblacions i llocs de treball. Cal aconseguir la implicació d’organitzacions veïnals, sindicals, del món de la cultura i tot tipus d’organitzacions politicosocials.
.- Cal el desmantellament dels blocs militars i denunciar la cursa armamentista. Cal fer campanyes contra els pressupostos i les despeses militars. Cal potenciar l’Objecció Fiscal. Cal desarticular els mites bel·licistes, patriarcals, supremacistes i militaristes.
.- Cal una transformació del sistema econòmic i social que posi l’economia al servei de les persones i no a les persones en funció de l’economia. Cal construir una teixit d’economia comunitària fonamentada en el suport mutu i la sensibilitat ecològica i feminista. Un model econòmic que no es fonamenti en el creixement, la desigualtat i la competència que fan possible el desenvolupament d’una indústria armamentista i la carrera pel desenvolupament dels mitjans militaristes. Cal desenvolupar i difondre mites que fomentin el suport mutu, l’ecologia i el feminisme. Cal crear una cultura comunitària i solidària.
.- En cas de conflicte bèl·lic cal donar suport als desertors i objectors de consciència i als refugiats que fugen del conflicte. Cal fer crides a la no col·laboració de la població en el desenvolupament del conflicte i donar suport a tot tipus de resistència a la militarització, des de la insubmissió a l’exèrcit fins a la Vaga General. Creació de xarxes civils de resistència pacífica. Bloqueig del transport d’armament a les zones en conflicte…
.- En cas de conflicte bèl·lic cal organitzar concentracions de denuncia, cassolades, elaboració de pancartes, organització de tot tipus de trobades informatives, de denúncia, reivindicatives o festives al voltant de la demanda de la Pau; estratègies de resistència no-violentes, o directament de sabotatge del militarisme. En el cas de l’Estat Espanyol, denunciar l’OTAN i els bancs col·laboracionistes, corporacions, indústries i organitzacions polítiques o sindicals que hi col·laboren. No a les despeses militars, sí a la despesa social.
.- Cal que la Comunitat Internacional prohibeixi les guerres com a sistema per resoldre conflictes. També s’han d’establir mitjans per impedir agressions militars i els mecanismes de mediació adequats per a fer-ho possible.
.- Cal perseguir penalment les persones i organitzacions que impulsen i es lucren amb els conflictes bèl·lics. Cal eliminar la indústria armamentista i, especialment, tot l’armament nuclear.