Interludi Poètic
Núria Martínez
Gerard Horta
TAULA 3: Assetjament als drets sexuals i reproductius
Dolores Juliano
Montserrat Cervera
Actuació
Tancament
Accidents Polipoètics
Crida a la #Desobediència2014: 29 de març a les 18:30 a Plaça CatalunyaLes reformes dels ministres de Justícia i Interior del PP ultrapassen la fina línia divisòria que separa una democràcia –encara que formal i encarcarada– i un nou tipus de règim autoritari. A les retallades, que en aquests anys d’anomenada crisi han afectat tots i cada un dels drets conquerits per les generacions treballadores anteriors, s’hi afegeix com a complement indispensable la retallada de llibertats, amb l’acompanyament de límits, imposicions i prohibicions que tenen com a fi dificultar o impedir l’organització i el mateix exercici de la protesta social .
En poques paraules: un cop privats de drets, pretenen que ens resignem a no lluitar per recuperar-los.
Entrem així en una fase en què s’opera una separació radical entre els conceptes de legalitat i legitimitat social. Una fase en què la desobediència esdevé una eina irrenunciable en la pugna per la defensa de valors bàsics en una societat que sigui lliure i democràtica, i alhora el camí que obri pas a l’afirmació de la justícia, la solidaritat, la sobirania i l’empoderament popular i l’eradicació de tota mena d’abusos i explotacions.
Actualment ja assistim a l’extensió de comportaments col·lectius que plasmen l’aspiració d’amplis sectors a un canvi regenerador de les regles del joc, inspirades pels interessos dels anomenats mercats: les lluites per l’habitatge, per la sanitat i l’educació públiques, pel dret al transport i als serveis bàsics obren nous paradigmes de mobilització.
La negativa a acatar les últimes agressions dels ministeris de Gallardón i Jorge Fernández Díaz s’emmarca en aquesta efervescència i n’esdevé part fonamental. A la manifestació del dia 29 hi anirem sense la documentació, per dificultar les identificacions per part d’un poder que les utilitza per fitxar i reprimir –via multes arbitràries i persecucions judicials– la dissidència. I animem a tots i totes a venir-hi amb les cares ocultes amb mocadors, màscares o com bonament us plagui, per reconèixer-nos en l’altre que es mostra com nosaltres i defensar el nostre dret a l’anonimat front una policia encaputxada i emprada cada cop més obertament en funció de guàrdia pretoriana, defensora d’un status quo que assigna al poble el paper de sospitós habitual.
Al seu concepte de manteniment de l’ordre públic, imposició del silenci i la passivitat, oposarem la nostra voluntat d’autogestió dels espais públics i d’organització des de baix per la construcció d’una societat que es fonamenti en els principis de cooperació i no de competició, de repartiment dels recursos i no de concentració de la riquesa, de respecte cap a persones i medi ambient i no de mercantilització de tot allò que és viu.
Que vagin aprovant lleis, sense nosaltres i contra nosaltres: les desobeirem.
I no ho farem per caprici, sinó per supervivència, per compromís, perquè tenim clar que no farem ni un pas enrere en els nostres drets i llibertats. Perquè d’entre les runes del seu sistema col·lapsat i esquerdat, emergirem totes nosaltres, anònimes desobedients, impulsades per noves legitimitats i nous sentits comuns, amb potència i creativitat il·limitades, amb una intel·ligència col·lectiva que es multiplica imPAHrable per les xarxes com un tsunami a punt d’esclatar als carrers dels nostres barris, pobles i ciutats. Perquè ens mou un desig incontenible i irreprimible de voler viure, d’una vida digna, lliure i en comú, entre nosaltres. Perquè l’emoció i la urgència que embat els nostres cossos, ens porta a aixecar-nos de nou i retrobar-nos –després de tant de temps i separacions– en el camí que ens porta al demà que ja clareja en els nostres cors. Cap allí anem.
El 29 caminarem juntes de nou.
#Desobediència2014