Sobre el mural censurat, sobre la llibertat d’expressió

Durant la setmana passada vam organitzar un acte en reacció a l’imminent empresonament de Pablo Hasél, per fer ús de la llibertat d’expressió, amb la intenció de cridar l’atenció, en la mesura del possible, sobre aquests fets tan greus de repressió i censura. Sembla que ho vam aconseguir, no tant pels nostres propis mitjans com pels esdeveniments que han anat succeint arran de l’acte. Vam convidar a tothom a fer intervencions als seus barris, pobles i ciutats i ens vam convocar també al Parc de les Tres Xemeneies. Allà vam pintar diversos murals per la llibertat d’expressió. Una de les moltes intervencions fou un retrat del rei emèrit (titllat en el mural de Lladre, fill putatiu del dictador, etc.). En menys de 24 hores aquest mural (només aquest) fou tapat per operaris de BCNeta, que eren escortats per la Guàrdia Urbana. Com no podia ser d’altra manera, aquest acte flagrant i selectiu de censura va desencadenar la indignació.

El soroll mediàtic està sent monumental.

Davant tot aquest enrenou vull compartir el meu posicionament sobre alguns aspectes:

En el primer fil que vaig fer llançava diverses preguntes, entre elles aquesta:

Aquest és el posicionament de @bcn_ajuntament, @bcnencomu, @AdaColau, @MarcSerraSole amb la llibertat d’expressió? De debò?

A mitjans de comunicació he expressat el meu desconcert i preocupació, tant si l’Ajuntament n’era conscient com si no ho era.

Si l’Ajuntament n’era conscient, em semblava un terrible i inadmissible acte de censura selectiva (de tots els murals, es tapa el que porta el rostre del rei emèrit i on se l’assenyala pels seus delictes,… casualitat?).

Si l’Ajuntament no n’era conscient, em sembla greu la certesa de què operaris, a les ordres de ves a saber qui, actuïn de forma descontrolada i sense uns protocols acotats que garanteixin la llibertat d’expressió.

També preocupa pensar en qui decideix què es tapa, quan, per què, sota quin criteri o amb quin objectiu.

Totes aquestes preguntes queden sobre la taula, amb l’exigència d’un esclariment.

Moltes em pregunteu si és cert que des de l’Ajuntament se m’ha contactat:

Sí, ha sigut així, m’han expressat que no hi havia un ordre polític de tapar el mural, que lamenten els fets, que investigaran el cas per tal que no es repeteixi i m’han ofert els mitjans, permisos i facilitats per restituir el mural i cobrir les despeses.

Jo he transmès que no necessitava una disculpa personal, ni un permís per repintar-lo. Fa anys que pinto a BCN i si hi ha un problema amb murals i grafitis no pivota sobre el meu mural de diumenge, ni sobre Les Tres Xemeneies, sinó sobre l’ordenança cívica, sobre la Guàrdia urbana (present en el moment de censurar l’obra) i BCNeta i sobre la manca de garanties en el lliure exercici de la llibertat d’expressió.

Per tant, els he fet saber que el que esperàvem des del col·lectiu de gent que tenim el carrer com el nostre marc d’acció artística, cultural i reivindicativa era un posicionament clar i inequívoc en favor de la llibertat d’expressió, en defensa de Pablo Hasél i tots els casos de censura i criminalització, i un esforç per depurar responsabilitats perquè no succeeixin més casos com aquest de la mà dels que vesteixen uniformes de l’Ajuntament. Només el temps ens dirà si això succeeix o si, passat el rebombori, tot queda igual.

En les passades hores, l’alcaldessa ha fet posicionaments públics al respecte. A partir d’aquí cadascú els valorarà com cregui convenient. És un posicionament tardà però sincer? És una petita i modesta victòria, ja que hem exercit prou pressió per motivar-ho? És un acte de campanya? Ho són també tots els que han fet un clam al cel des de les altres formacions?

No ho sé, són uns esdeveniments que estan plens de clarobscurs, interessos i permeteu-me l’expressió: “politiqueo”. No em correspon a mi jutjar-ho, ni vull que el mural es converteixi en un objeto arrojadizo de campanya electoral.

Com soc de veure el got mig ple, penso que és una petita conquesta que hem assolit amb els pocs mitjans que tenim a peu de carrer: la mobilització.

Si després de tot això tots els partits que han protestat per la tapada de mural fan un pas endavant de forma clara en favor de la llibertat d’expressió, a Barcelona, a cada ajuntament, barri, poble, i administració on tinguin alguna capacitat d’actuació, i atenen el clam popular per la llibertat d’expressió, potser haurem avançat una miqueta, però el camí és llarg i el punt de partida (que ve de llarg i ni molt menys és el meu mural) és un terrible context de censura, repressió i criminalització d’opinions. Una clara i alarmant manca de democràcia, una judicialització de les dissidències i un encobriment de lladres, d’abusos de poder, de conxorxes en tots i cadascun dels estadis d’aquest país i aquest estat.

Seguirem protestant i fent ús de la llibertat d’expressió i perquè es jutgi aquells que cometen els crims i no els qui els assenyalem.

#llibertatdexpressio #llibertatpablohasel #nocallarem