Hi ha molta decepció. Quan parles amb la gent, el normal és mostrar cansament i preocupació quan no por davant el que ve i les dificultats per afrontar-lo, personalment i col·lectivament.

Les forces reaccionàries mostren el seu poder cada vegada més descaradament. Compten amb molts suports en l’estat, en els diners, en els mitjans. Els converteixen en els abanderats de la llibertat, del progrés i en el seu nom reprimeixen i exploten als més desfavorits, els febles.

Aquest any la campanya de l’estiu va d’okupes, sempre va de criminalitzar de forma basta, exagerada en tots els mitjans a qui defensa de forma directa el dret a l’habitatge enfront dels interessos especuladors. La realitat, aquesta que no surt a les portades, mostra la lluita pels seus drets i la seva dignitat de la població migrant, de les treballadores precàries. No es mostra i no es veu el que passa. Malgrat tot la gent s’organitza, lluita, com pot i té suports. I a vegades guanya o interromp els processos que des de dalt es pretenen desenvolupar impunement.

Tant interès, tants mitjans no és per casualitat, és perquè saben que hi ha malestar, perquè saben que el que ens preparen serà més fort i ens farà més mal i ens volen debilitar, confondre i atemorir. No les tenen totes.

Ve mal la tardor i no estem en el millor dels moments. Cal reforçar-se, cal ajuntar-se, cal crear mecanismes que ens siguin útils. Cal fer caixes de resistència, suport mutu i solidaritat. De veritat, no de discurs. Cal defensar espais propis, lliures, segurs. Cal donar suport a col·lectius, organitzacions, sindicats que no obeeixin a interessos partidaris o de poder i que no es facin enrere.

Hi haurà molts desnonaments, molta misèria. Ens voldran submisos i callades i no serà fàcil mantenir-se i créixer que és el que necessitem.

Així que ànims als que resisteixen i lluiten per interessos de tots i totes, cadascú com pot, aportant més o menys, sempre alguna cosa. Massa fronts, massa conflictes, massa danys entre nosaltres que cal evitar, minimitzar i resoldre. Són temps en els que hem de donar el millor de cadascú. No són de queixa, són de lluitar, de responsabilitzar-nos.

Cal buscar el bo des de la memòria, la més llunyana i la més propera, del que ha funcionat i es manté. De les lluites i de la gent i no repetir errors, fantasies i il·lusions vanes.

I si no es veu amb forces, apartar a un costat perquè altres ho facin. Acompanyar i donar aire als que ho intentin i no amargar-los la vida. Salut i sort.

Sobre la necesidad de luchar, de resistir en los malos momentos. Salud y ánimos

Hay mucha decepción. Cuando hablas con la gente, lo normal es mostrar cansancio y preocupación cuando no miedo ante lo que viene y las dificultades para afrontarlo, personal y colectivamente.

Las fuerzas reaccionarias muestran su poder cada vez más descaradamente. Cuentan con muchos apoyos en el estado, en el dinero, en los medios. Los convierten en los abanderados de la libertad, del progreso y en su nombre reprimen y explotan a los más desfavorecidos, a los débiles.

Este año la campaña del verano va de okupas, siempre va de criminalizar de foma burda, exagerada en todos los medios a quien defiende de forma directa el derecho a la vivienda frente a los intereses especuladores. La realidad, esa que no sale en las portadas, muestra la lucha por sus derechos y su dignidad de la población migrante, de las trabajadoras precarias. No se muestra y no se ve lo que ocurre. A pesar de todo la gente se organiza, lucha, como puede y tiene apoyos. Y a veces gana o interrumpe los procesos que desde arriba se pretenden desarrollar impunemente.

Tanto interés, tantos medios no es por casualidad, es porque saben que hay malestar, porque saben que lo que nos preparan será más fuerte y nos hará más daño y nos quieren debilitar, confundir y atemorizar. No las tienen todas consigo.

Viene mal otoño y no estamos en el mejor de los momentos. Hay que reforzarse, hay que juntarse, hay que crear mecanismos que nos sean útiles. Hay que hacer cajas de resistencia, apoyo mutuo y solidaridad. De verdad, no de discurso. Hay que defender espacios propios, libres, seguros. Hay que apoyar colectivos, organizaciones, sindicatos que no obedezcan a intereses partidarios y que no se echen para atrás.

Habrán muchos desahucios, mucha miseria. Nos querrán sumisos y calladas y no va a ser fácil mantenerse y crecer que es lo que necesitamos.

Así que ánimos a quienes resisten y luchan por intereses de todxs, cada cual como puede, aportando más o menos per siempre algo. Demasiados frentes, demasiados conflictos, demasiados daños entre nosotrxs que hay que evitar, minimizar y resolver. Son tiempos en los que tenemos que dar lo mejor de cada cual. No son de queja, son de luchar, de responsabilizarnos.

Hay que buscar lo bueno de la memoria, la más lejana y la cercana, de lo que ha funcionado y se mantiene. De las luchas y de la gente y no repetir errores, fantasias e ilusiones vanas.

Y si no se ve con fuerzas, apartarse a un lado para que otrxs lo hagan. Acompañar y dar aire a quienes lo intenten y no amargarles la vida. Salud y suerte.