A l’agost seguirem obrint de dilluns a divendres a les tardes de 17 a 21 h. Seguirem pendents del que passi, del que vindrà i farem el que puguem de la millor manera. A cuidar-se, a descansar i a preparar-nos. Salut.

Ara mateix no se sap el que vindrà. Hi ha qui creu que tornarem a la nova normalitat amb la fe que el sistema ens resoldrà la vida i entre ells hi ha molta gent de baix que per por i / o interès, defensa com a millor solució o com la menys dolenta la defensa de l’ordre i la llei. I és molta gent. El sistema capitalista democràtic liberal, d’explotació, representació funciona a tota marxa, intenta posar ordre en el caos, s’adapta. Té mitjans i força. Ha aconseguit gairebé eliminar aquells frens, aconseguits a força de lluites, perquè les forces de l’ordre tinguin autonomia per intervenir defensant els interessos del poder i ataquin els interessos de la gent. Ha aconseguit que la justícia i la política obeeixin a aquests interessos modificant lleis o fent-les paper mullat quan es necessita. Cal no oblidar que aquest sistema és el que millor ha perfeccionat l’explotació, la submissió i el guany i continua fent-ho.

Som minoria amb possibilitats. Els que diem No a aquest sistema i confiem que l’única possibilitat de canvi vindrà per la voluntat i organització de la gent, que no serà un futur prometedor sinó en el dia a dia, en tot el que fem que ens fa el que som. En anar d’un costat a un altre de la necessitat d’organitzar-nos a la incapacitat per fer-ho, de les dificultats per posar-nos en comú a l’evidència que quan ho fem soms forts i savis. D’aguantar la nostra vida a compartir-la tot i les dificultats.

Dels que ja no aguantem salvadors del poble però sabem que hi ha de ser generosos i lúcids per fer aliances malgrat les diferències, perquè «Van per nosaltres» perquè «Negres tempestes agiten els aires» perquè aprenents de totalitarisme hi ha a tot arreu i sempre són els que més criden, assenyalen i acusen. Necessitem esforços col·lectius, autònoms, independents, generosos, valents i humils. Lucio Urtubia no és només un nom personal. Va néixer d’una tradició d’organització anarcosindicalista i llibertària heterodoxa, d’acció, va créixer en l’experiència del maquis, de les joventuts llibertàries a l’exili i dels nous grups autònoms. Gràcies a tot això va posar en escac a un gran banc i es van recolzar una infinitat de lluites arreu del món, i sempre va cridar a la unitat de l’anarcosindicalisme. És per això que reconeixem en ell aquestes formes col·lectives de fer.

Les nostres possibilitats són ajudar, acompanyar, compartir i fer créixer les formes d’organització autònomes, que serveixin i creixin en les lluites en els moviments, que canvien, moren i neixen no de la competència entre activistes sinó de la mateixa necessitat dels moviments.

Moments convulsos, difícils de canvi i confrontació en què el poder es reforça per la seva pròpia debilitat i en el qual els pobles, les persones, les comunitats busquem desesperadament defensar i construir una vida justa i lliure. Salut

Somos minoría con posibilidades, los que decimos No

En agosto seguiremos abriendo de lunes a viernes por las tardes de 17 a 21h. Seguiremos pendientes de lo que pase, de lo que venga y haremos lo que podamos de la mejor manera. A cuidarse, a descansar y a prepararnos para lo que viene. Salud.

Ahora mismo no se sabe lo que viene. Hay quien cree que volveremos a la nueva normalidad con la fe de que el sistema nos resolverá la vida y entre ellos hay mucha gente de abajo que por miedo y/o interés, defiende como mejor solución o como la menos mala la defensa del orden y la ley. Y es mucha gente. El sistema capitalista democrático liberal, de explotación, representación funciona a toda marcha, intenta poner orden en el caos, se adapta. Tiene medios y fuerza. Ha conseguido casi eliminar aquellos frenos, conseguidos a fuerza de luchas, para que las fuerzas del orden tengan autonomía para intervenir defendiendo los intereses del poder y ataquen los intereses de la gente. Ha conseguido que la justicia y la política obedezcan a estos intereses modifcando leyes o haciéndolas papel mojado cuando se necesita. No hay que olvidar que este sistema es el que mejor ha perfeccionado la explotación, la sumisión y la ganancia y continúa haciéndolo.

Somos minoría con posibilidades. Los que decimos No a este sistema y confiamos que la única posibilidad de cambio vendrá por la voluntad y organización de la gente, que no será un futuro prometedor sino en el dia a dia, en todo lo que hacemos que nos hace lo que somos. En ir de un lado a otro de la necesidad de organizarnos a la incapacidad para hacerlo, de las dificultades para ponernos en común a la evidencia de que cuando lo hacemos somos fuertes y sabios. De aguantar nuestra vida a compartirla a pesar de las dificultades.

De los que ya no aguantamos salavadores del pueblo pero sabemos que hay ser generosos y lúcidos para hacer alianzas a pesar de las diferencias, porque «Van a por nosotros» porque «Negras tormentas agitan los aires» porque aprendices de totalitarismo hay en todos lados y siempre son los que más gritan, señalan y acusan. Necesitamos esfuerzos colectivos, autónomos, independientes, generosos, valientes y humildes. Lucio Urtubia no es solo un nombre personal. Nació de una tradición de organización anarcosindicalista y libertaria heterodoxa, de acción, creció en la experiencia del maquis, de las juventudes libertarias en el exilio y de los nuevos grupos autónomos. Gracias a todo ello puso en jaque a un gran banco y se apoyaron un sinfin de luchas en todo el mundo, y siempre llamó a la unidad del anarcosindicalismo. Es por eso que reconocemos en él estas formas colectivas de hacer.

Nuestras posibilidades son ayudar, acompañar, compartir y hacer crecer las formas de organización autónomas, que sirvan y crezcan en las luchas en los movimientos, que cambian, mueren y nacen no de la competencia entre activistas sino de la propia necesidad de los movimientos.

Momentos convulsos, difíciles de cambio y confrontación en los que el poder se refuerza por su propia debilidad y en el que los pueblos, las personas, las comunidades buscamos desesperadamente defender y construir una vida justa y libre. Salut.