Davant la controvèrsia generada els últims dies a l’entorn de la Sala Baluard, i en concret sobre el seu paper sanitari amb les persones que usen drogues, des de diversos col·lectius i entitats del Raval i Ciutat Vella considerem necessari posar de manifest la complexitat de la qüestió de la qual s’està parlant, així com sobretot posar de relleu la feina en favor del barri, de les persones usuàries i de la salut pública que realitza aquest equipament. En aquest sentit, i manifestant la nostra solidaritat amb el malestar que pateixen habitants de Drassanes per algunes situacions que afecten la seva convivència, considerem que, lluny d’estar provocades per la presència de la Sala, són conseqüència de les manca de recursos dels serveis d’atenció a les persones consumidores. Només el reforç dels serveis i la capacitat d’atenció del CAS Baluard (a més de la posada en marxa d’altres mecanismes i estratègies de suport social i sanitari) poden aconseguir pal·liar-les.

COVID i el consum de drogues

Els mal anomenats narcopisos complien, tot i ser un dels problemes més greus del barri, funcions de venda i consum de drogues, així de pernoctació per a les persones consumidores. Els últims anys, el desitjat tancament de molts d’aquests punts per part de la policia no ha estat acompanyat d’un reforç proporcional dels serveis d’atenció. Això ha provocat el trasllat del problema als carrers i el consegüent col·lapse dels serveis d’atenció a les persones que usen drogues del barri, inclosa la Sala Baluard. La majoria de les actuacions han estat de caràcter repressiu i no han anat gaire acompanyades d’actuacions en el terreny de la prevenció, la reducció de danys i el tractament.

Malgrat les advertències continuades a la Generalitat i l’Ajuntament per part de veïnat, col·lectius i entitats veïnals, en diverses reunions i a través de comunicats de premsa, la crisis
sanitària del Covid-19 ha accelerat els efectes dels quals ja havíem advertit.

Què passa a Drassanes?

Ara, més que mai, els espais de Reducció de Danys són imprescindibles. No obstant, la manca de recursos dels quals disposen deixa amb poques opcions a les persones que usen drogues, les quals es veuen obligades a consumir i dormir al carrer, com ha passat recentment al campament instal·lat durant setmanes als solars abandonats de Drassanes.

Aquest increment de persones en múltiples condicions de vulnerabilitat ha fet créixer la
percepció d’inseguretat entre algunes veïnes i veïns de la zona, que sovint assenyalen com a
causa la proximitat de la Sala Baluard arribant a demanar el desmantellament o trasllat d’aquest servei.

Humilment i sense menysprear la greu situació per la qual està passant el veïnat de la zona de Drassanes, pensem que el trasllat d’aquest centre no farà desaparèixer aquest problema ja que el tràfic continua funcionant al nostre barri. La venda de drogues a Ciutat Vella no s’ha aconseguit eradicar mai de manera definitiva i, durant els últims 10 anys, s’hi han sumat altres fenòmens: la massificació turística i l’especulació immobiliària, que ha deixat un gran nombre de pisos buits, molts dels quals convertits en punts de venda de drogues.

Cap d’aquests factors desapareixerà amb el desmantellament de Baluard. Ben al contrari. La Sala ofereix, precisament, un espai de consum supervisat de manera higiènica, que evita la multiplicació del consum a portals o cantonades del barri, així com la proliferació d’espais de consum a l’interior de finques. Ofereix, també, una atenció sanitària que directament salva vides, detectant i/o evitant l’ús de substàncies adulterades o possibles sobredosis que, de produïr-se a l’espai públic, serien indetectables i en molts casos podrien arribar a tenir desenllaços fatals. Això sí que significaria un retorn a altres èpoques del barri a les quals no volem tornar.

Què fem?

Sabem que el problema és complex i les solucions no són senzilles, però cal recordar la important funció dels espais de reducció de danys, així com dels centres de tractament a tots els barris i reivindicar recursos perquè els seus serveis no col·lapsin, perquè puguin fer una feina d’acompanyament tant a les persones usuàries dels centres com a la resta del veïnat.

Com hem vist a altres zones del barri, la intervenció policial “tranquil·litza” alguns carrers durant algunes setmanes o mesos, però la venda i el consum es trasllada a d’altres. No ens cansarem de repetir que l’acció policial per si sola no soluciona el problema, tal i com recentment reconeixia fins i tot el regidor de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona.

Ara fa falta que la Generalitat, en col·laboració amb l’Ajuntament, aportin més recursos per
reforçar aquest i altres espais de reducció de danys, així com per eliminar les barreres d’accés a altres serveis com els espais d’acollida a persones que usen drogues. A més, és necessari impulsar iniciatives que contribueixin a minimitzar les desigualtats i la injustícia social, incloses la penalització de l’especulació, l’expropiació de pisos i locals abandonats pels bancs o la suspensió de desnonaments de famílies, entre d’altres.

Entitats signants:

El loKal, Acció Raval, Guerrilla Raval, Jardins de Sant Pau, Ateneu del Raval, Metzineres, Raval
Rebel, Salven Drassanes, La negreta, Vecines en red, AA VV Xarxa veïnal del Raval, Resistim
Gotic, Plataforma Cap Raval nord, AA VV Gótic, Acció Riera Baixa.