Manifest de les treballadores d’atenció primària @rebelioprimaria
9 juny, 2020
(en relació a la gestió de la pandèmia del coronavirus)
Les treballadores d’Atenció Primària som responsables i estem compromeses amb la nostra feina i amb la població a la atenem. Creiem en el valor de la nostra tasca, en l’atenció global a les famílies i la comunitat, des de la perspectiva biopsicosocial i espiritual. Defensem una Sanitat 100% Pública i Universal.
La característica de les treballadores de l’Atenció Primària és la nostra capacitat d’adaptació, transformació i evolució en la nostra feina ja que,
Estem fent front a tota una pandèmia a pesar de TOTES les dificultats! Les pròpies d’una epidèmia d’un virus desconegut fins a les imposades per la incompetència de la classe política.
Ens organitzem, si podem, en equips interdisciplinaris com ara les UBA3 (unitats de treball que inclouen professionals de gestió i serveis, infermeres i metgesses).
Ampliem la nostra cartera de serveis fent controls de Sintrom®, cirurgia menor, infiltracions, dermatoscopia, ecografies, etc. Ho assumim com a propi, sense els recursos necessaris, amb la finalitat d’evitar desplaçaments, escurçant les llistes d’espera i augmentant la nostra capacitat de resolució.
Continuem treballant amb la dificultat que suposa: la manca d’autonomia en la prescripció, la limitació imposada pels proveïdors secundaris per a fer estudis complementaris en els nostres pacients que ho requereixin donada la dificultat per incidir en la llista d’espera, la manca de reconeixement de la capacitat resolutiva de les infermeres i el menysteniment en el reconeixement de les auxiliars administratives en la desburocratització de les consultes.
Des de la reforma de l’Atenció Primària continuem aprofundint en el maneig dels pacients amb malalties cròniques i patologies terminals, per exemple, elaborant informes per a garantir que es respectin les decisions terapèutiques d’aquests pacients a tots els nivells assistencials.
Constantment insistim a coordinar-nos amb tots els nivells assistencials, tasca gens fàcil, tan virtualment com presencialment, per a fer possible un seguiment acurat i centrat en les persones, en els seus desitjos i necessitats.
I aquesta enorme tasca s’ha dut a terme durant més d’una dècada d’infradotació pressupostària, que ha precipitat en una progressiva pèrdua de recursos i de professionals. Des del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP) es reivindica, tot seguint les recomanacions internacionals, que s’hauria de destinar el 25% de la despesa pública als equips d’Atenció Primària (EAP). Recordem que aquesta xifra està molt lluny del que ens han assignat als pressupostos del 2020, tot i el discurs repetitiu sobre la importància de l’Atenció Primària en boca dels polítics.
Durant la crisi sanitària degut a la pandèmia pel coronavirus la capacitat resolutiva de l’Atenció Primària s’ha posat al límit de les seves possibilitats. Desgraciadament, s’ha fet evident aquesta dècada de retallades en recursos i en personal, i la persistència de polítiques de gestió sanitària fetes des d’una visió centrada en l’hospital i el benefici econòmic (pex: Ferrovial style).
Per a un veritable enfortiment de l’Atenció Primària, que va molt més enllà de declaracions d’intencions amb més repercussió mediàtica que real, demanem que:
Es doti a l’Atenció Primària dels recursos necessaris. Això ha de permetre garantir unes condicions adequades per les treballadores, que actualment pateixen unes càrregues de treball incompatibles amb l’Atenció de Qualitat. També facilitarà la dignificació dels contractes (la fi dels contractes mensuals) i la resolució de les oposicions pendents (des de fa més d’un any), per a consolidar la situació laboral del personal interí i eventual.
Es disposi de suficient material de protecció individual per a totes les treballadores, així com la formació continuada en la gestió de situacions de pandèmia; amb adequació i simplificació dels protocols i revisió periòdica de les mesures d’utilització del material de protecció.
Es garanteixi la recuperació del sou retallat (5%) el 2010, les pagues extres que ens deuen i la inclusió de les DPO en el sou base, doncs s’ha demostrat que no ens calen incentius econòmics per a fer la nostra feina.
Es recuperin els dies de lleure i vacances perdudes des de les retalladles per a poder gaudir del descans merescut.
Es promogui la desburocratització de la feina de l’Atenció Primària, en especial la corresponent a les baixes laborals, i en relació amb els diferents agents implicats en la seva gestió, com ara les MATEPSS i l’ICAM. Fins i tot en una situació d’estat d’alarma i crisi sanitària, ens han continuat condemnant mitjançant canvis constants de normatives i codificacions diagnòstiques referents a les situacions relacionades amb el Covid-19 a més de perpetuar mecanismes de control sobre les baixes- Tot això ha provocat una sobrecàrrega de feina burocràtica que es podria haver evitat en un moment com aquest.
Es garanteixi l’adequada atenció i estudi dels pacients complexos atesos a Atenció Primària tenint accés a les proves complementàries i a les valoracions específiques (en cas que sigui necessari) dels especialistes hospitalaris en els plaços adients per a poder mantenir una atenció de qualitat (sense que sigui el criteri hospitalari el que prevalgui sobre la indicació establerta des d’Atenció Primària).
S’obrin tots els CAP, en tot el seu horari i es mantingui l’horari d’atenció fins a les 20h del vespre per garantir l’accessibilitat a tota la població, sobretot a la classe treballadora. Hi ha altres maneres de garantir la conciliació famililar que no impliquen una reducció del servei. Cal mantenir les persones contractades. Calen professionals a l’estiu i cal augmentar-los a la tardor (Sobretot si fem cas a Adrià Comella: sobre un rebrot de casos de Covid-19 «no especulem, ho donem per sentat que hi serà»).
S’avaluï de manera IMMEDIATA el risc psicosocial després del primer embat de la PANDÈMIA i s’ apliquin les mesures preventives.
Es reforcin les Unitats Bàsiques de Prevenció de Salut Laboral, per garantir l’adequada cura de les professionals en risc o malaltes, cosa que hagués permès un accés ràpid als tests de detecció diagnòstica del Covid-19 i la proactivitat en la detecció de portadors asimptomàtics, evitant convertir-nos en potencials vectors de la infecció.
Es consolidi el paper del Servei de Vigilància Epidemiològica, per a què, en situacions com la de l’actual pandèmia, pugui fer un seguiment acurat dels contactes estrets dels casos de Covid-19 confirmats o en investigació. Creiem que com a professionals i equips de professionals compromesos amb la nostra feina, tenim el deure ètic i la responsabilitat, de fer públiques i denunciar les nostres reivindicacions, fruit d’un procés de reflexió sobre l’experiència després de viure els moments més crítics de la pandèmia deguda del coronavirus.