Des del dia 1 d’abril està en vigor la Vaga de Lloguers. Ja no és moment de discutir sobre si té sentit, ja està en marxa. Després de molts dubtes de tota mena, la necessitat es va imposar. Milers de famílies no podran pagar el lloguer, no podran afrontar les seves necessitats bàsiques per la crisi i el confinament i no podien esperar que els debats sobre la seva oportunitat es tanquessin.

És una situació extrema, és una situació difícil i greu. Cal felicitar la convocatòria, cal felicitar la valentia i la voluntat de crear un instrument útil per donar suport mutu i solidaritat a la gent més necessitada i cal demostrar als grans propietaris, bancs, fons d’inversió, les administracions públiques que no tenen impunitat per fer com si res, que no permetrem que se’n surtin amb la seva. No cobrem, no paguem.

L’objectiu de la vaga no és que ningú pagui el lloguer, l’objectiu de la vaga és organitzar-nos per donar suport a les vaguistes, les que no poden pagar. L’objectiu no és enfrontar-nos amb qui seguirà pagant el lloguer. L’objectiu no és guanyar espai polític o representatiu. L’objectiu és suspendre els lloguers mentre es doni el confinament. L’objectiu és preparar-nos i experimentar una forma de lluita que sempre havia estat al cap i al cor, amb dubtes, amb pors i que ara es va mostrar com una obligació. Que s’aturin els desnonaments, que els habitatges buits passin a ser habitatge públic de lloguer social.

L’objectiu és guanyar el que puguem, amb imaginació, amb sentit comú i valentia. Escoltant a la gent necessitada i adaptant-nos a la seva situació, informant primer de les possibilitats i fent costat a les seves necessitats i qui decideixi fer el pas, que no es trobi sol, que tingui un espai, fort i ben organitzat per poder afrontar l’emergència.

Així s’està fent amb les necessitats bàsiques. Autoorganització, suport mutu, solidaritat. Regularització ja. Les comunitats s’organitzen amb els seus temps i les seves maneres. Es tracta d’ajuntar-nos per poder ser més forts i d’anar avançant de la forma més àgil i directa possible, la menys burocràtica. La situació ens ha obligat i la gent ja està en marxa. Ànims, provem si podem i si no, alguna cosa haurem après, més gent s’haurà ajuntat i noves formes seran necessàries. Sobre la marxa és com s’aprèn millor. Salut i sort.

Sobre la Huelga de alquileres y el Comité de Huelga del Raval

Desde el dia 1 de abril está en vigor la Huelga de Alquileres. Ya no es momento de discutir sobre si tiene sentido, ya está en marcha. Tras muchas dudas de todo tipo, la necesidad se impuso. Miles de familias no podrán pagar el alquiler, no podrán afrontar sus necesidades básicas por la crisis y el confinamiento y no podían esperar a que los debates sobre su oportunidad se cerraran.

Es una situación extrema, es una situación difícil y grave. Hay que felicitar la convocatoria, hay que felicitar la valentía y la voluntad de crear un instrumento útil para dar apoyo mutuo y solidaridad a la gente más necesitada y hay que demostrar a los grandes propietarios, bancos, fondos de inversión, y a las administraciones públicas que no tienen impunidad para hacer como si nada, que no vamos a permitir que se salgan con la suya. No cobramos, no pagamos.

El objetivo de la huelga no es que nadie pague el alquiler, el objetivo de la huelga es organizarnos para apoyar a las huelguistas, las que no pueden pagar. El objetivo no es enfrentarnos con quien seguirá pagando el alquiler. El objetivo no es ganar espacio político o representativo. El objetivo es suspender los alquileres mientras se de el confinamiento. El objetivo es prepararnos y experimentar una forma de lucha que siempre había estado en la cabeza y en el corazón, con dudas, con miedos y que ahora se mostró como una obligación. Que se paren los desahucios, que las viviendas vacías pasen a ser vivienda pública en alquiler social.

El objetivo es ganar lo que podamos, con imaginación, con sentido común y valentía. Escuchando a la gente necesitada y adaptándonos a su situación, informando primero de las posibilidades y apoyando sus necesidades y quien decida dar el paso, que no se encuentre solo, que tenga un espacio, fuerte y bien organizado para poder afrontar la emergencia.

Así se está haciendo con las necesidades básicas. Todo forma parte de lo mismo. Autoorganización, apoyo mutuo, solidaridad. Regularización ya. Las comunidades se organizan con sus tiempos y sus maneras. Se trata de juntarnos para poder ser más fuertes y de ir avanzando de la forma más ágil y directa posible, la menos burocrática. La situación nos ha obligado y la gente ya está en marcha. Ánimso y suerte, probemos si podemos y si no, algo habremos aprendido, más gente se habrá juntado y nuevas formas serán necesarias. Sobre la marcha es como se aprende mejor. Salud y suerte.