Sobre l’autonomia del moviment veïnal i la relació amb el poder i els partits

Ja hi som, ja estem una altra vegada en campanya electoral per veure qui guanya i es fa amb el poder a l’Ajuntament de Barcelona i els partits, els mitjans i alguns col·lectius tornen una altra vegada a jugar amb les lluites que des de baix es manifesten des del malestar, la desesperació per una vida millor. Anem a dir la nostra perquè nose digui per nosaltres el que no és (entenem per la nostra la de molta gent).

No som apolítics al sentit de no tenir criteris i no fer política, som autònoms i independents dels partits i no necessitem que experts professionals decideixin i opinin per nosaltres. Apostem per l’autoorganització i per establir noves formes de fer política lluny de partits i al marge del poder.

Som autogestionaris, ens autofinancem amb el nostre esforç per tenir llibertat de decisió i responsabilitat sobre els nostres actes. Volem i demanem transparència i no tenim espònsors, volem demostrar que és l’única manera de ser lliures i que així et vegin els altres. No donem lliçons ni volem que ens les donin, des de la pràctica és com ens veu la gent si fem el que diem, a nosaltres i a tothom.

No volem representar ni que ens representin, no lluitem per guanyar imatge ni poder, lluitem per aconseguir drets per a tothom, amb els nostres criteris i les nostres maneres i disposats a ajuntar-nos amb tots els que compartim (no cal que tot) però si uns mínims i que desrés cadascú faci el seu propi camí.

Denuciem als poders que ens toquen per grau de responsabilitat sobre la terrible situació en què ens trobem. En primer lloc els poders econòmics, els poders fàctics i reals que manen en aquesta ciutat, els que no es veuen i carreguen la seva responsabilitat sobre altres (indústria turística, indústria cultural, bancs i promotors), els responsables de la corrupció, els que corrompen i sempre surten indemnes.

En segon lloc els poders polítics. No oblidem la responsabilitat en el model Barcelona dels governs socialistes amb el suport d’Iniciativa per Catalunya, posteriorment de Covergéncia i Unió. Per això denunciem la hipocresia i el doble llenguatge d’exigir a altres alguna cosa del que han estat i son responsables sense haver demanat disculpes i menys admetre errors.

Depenent d’aquests poders polítics, les diferents policies i la justícia, que sempre han obeït i han actuat en base a unes lleis dictades per al privilegi d’uns pocs i en contra de la majoria de la població.

Tot això comporta a una situació molt greu a la ciutat i que coincideix amb un govern municipal que va despertar unes expectatives de canvi i millora per a la majoria de la gent que no s’han complert. Un govern que l’oligarquia d’aquesta ciutat va rebre amb ungles i dents, que no ha empassat que una dona i que no fos de les grans famílies fora alcaldessa de Barcelona. Un govern que va guanyar en minoria i que ha hagut adaptar-se a aquesta situació amb una burocràcia que en molts casos impedeix l’aplicació de les seves iniciatives i un govern que no ha fet autocrítica ni ha explicat públicament el perquè dels frens a la seva gestió. Un govern que com tots s’ha hagut d’adaptar a les regles de joc.

Estan en joc moltes coses i no serà fàcil lluitar de forma justa, visible i eficaç però estem en això. Cada vegada hi ha a Barcelona més moviments de base que entenen l’emergència i que aprenen a el dia a dia a enfrontar-se a tots aquests poders per subsistir i resistir. Per això ens molesta el paternalisme dels partits (alguns més que altres) que segueixen actuant com si els veïns necessitéssim d’ells per trobar solucions però com saben del desprestigi de la clase política, necessiten l’estratègia de fer aparèixer com a autònoms i independents als moviments que els segueixen.

La culpa no és dels pobres, la culpa és dels rics i els poderosos, encara que també sabem que la pobresa no és garantia de justícia i bondat i que els de baix bevem de la cultura de dalt, de guanyar i competir i fotre-li la vida al del costat per poder viure jo. El patim cada dia, la brutícia, la violència, el malestar i lluitem perquè portem fent-ho tota la vida, i moltes mesures ja s’han provat i no han funcionat, perquè no és fàcil però si possible i perquè sense saber ni creure en mesures màgiques , anem construint en les accions diàries, en les assemblees que sorgeixen per carrers, en tècnics i professionals que ens acompanyen, exigint als poders públics (els que ens toquen) que compleixin amb la seva obligació i que si no ho fan el lluitarem.

Així que avisem a tots, volem respecte, volem que es facin les coses bé, sabem que no som la majoria però si que som i que no permetrem que ningú parli per nosaltres i per tots i que lluitarem cada desnonament, cada demanda, cada abús , cada reivindicació com a pròpia, que no permetrem que narcos, fons voltor, bancs, terrasses i negocis s’apropiïn del nostre territori, que el barri és de les veïnes i no permetrem que ens els treguin i ens expulsin d’ell. Aquesta serà la lluita pr Barcelona i no qui guanyi les eleccions.

en castellano

Sobre la autonomía del movimiento vecinal y la relación con el poder y los partidos

Ya estamos en el lio, ya estamos otra vez en campaña electoral para ver quien gana y se hace con el poder en el Ayuntamiento de Barcelona y los partidos, los medios y algunos colectivos vuelven otra vez a jugar con las luchas que desde abajo se manifiestan desde el malestar, la desesperación por una vida mejor. Vamos a decir la nuestra para que nose diga por nosotros lo que no es (entendemos por la nuestra la de mucha gente).

No somos apolíticos en el sentido de no tener criterios y no hacer política, somos autónomos e independientes de los partidos y no necesitamos que expertos profesionales decidan y opinen por nosotros. Apostamos por la autoorganización y por establecer nuevas formas de hacer política lejos de partidos y al margen del poder.

Somos autogestionarios, nos autofinanciamos con nuestro esfuerzo para tener libertad de decisión y responsabilidad sobre nuestros actos. Queremos y pedimos transparencia y no tenemos esponsors, queremos demostrar que es la única manera de ser libres y que así te vean los demás. No damos lecciones ni queremos que nos las den, desde la práctica es como nos ve la gente si hacemos lo que decimos, a nosotros y a todo el mundo.

No queremos representar ni que nos representen, no luchamos por ganar imagen ni poder, luchamos por conseguir derechos para todos, con nuestros criterios y nuestras maneras y dispuestos a juntarnos con todos los que compratamos (no hace falta que todo) pero si unos mínimos y que después cada cual haga su propio camino.

Denuciamos a los poderes que nos tocan por grado de responsabilidad sobre la terrible situación en que nos encontramos. En primer lugar los poderes económicos, los poderes fácticos y reales que mandan en esta ciudad, los que no se ven y cargan su responsabilidad sobre otros (industria turística, industria cultural, bancos y promotores), los responsables de la corrupción, los que corrompen y siempre salen indemnes.

En segundo lugar los poderes políticos. No olvidamos la responsabilidad en el modelo Barcelona de los gobiernos socialistas con el apoyo de Iniciativa per Catalunya, posteriormente de Covergéncia i Unió. Por eso denunciamos la hipocresia y el doble lenguaje de exigir a otros algo de lo que han sido y son responsables sin haber pedido disculpas y menos admitir errores.

Dependiendo de estos poderes políticos, las diferentes policías y la justicia, que siempre han obedecido y han actuado en base a unas leyes dictadas para el privilegio de unos pocos y en contra de la mayoría de la población.

Todo esto conlleva a una situación muy grave en la ciudad y que coincide con un gobierno municipal que despertó unas expectativas de cambio y mejora para la mayoria de la gente que no se han cumplido. Un gobierno que la oligarquía de esta ciudad recibión con uñas y dientes, que no ha tragado que una mujer y que no fuera de las grandes familias fuera alcaldesa de Barcelona. Un gobierno que ganó en minoria y que ha teido que amoldarse a esta situación con una burocracia que en muchos casos impide la aplicación de sus iniciativas y un gobierno que no ha hecho autocrítica ni ha explicado publicamente el porque de los frenos a su gestión. Un gobierno que como todos se ha tenido que adaptar a las reglas de juego.

Están en juego muchas cosas y no va a ser fácil luchar de forma justa, visible y eficaz pero estamos en ello. Cada vez hay en Barcelona más movimientos de base que entienden la emergencia y que aprenden en el dia a dia a enfrentarse a todos estos poderes para subsistir y resistir. Por eso nos molesta el paternalismo de los partidos (algunos mas que otros) que siguen actuando como si los vecinos necesitáramos de ellos para encontrara soluciones pero como saben del desprestigio necesitan la estrategia de hacer aparecer como autónomos e independientes a los movimientos que les siguen.

La culpa no es de los pobres, la culpa es de los ricos y los poderosos, aunque también sabemos que la pobreza no es garantía de justicia y bondad y que los de abajo bebemos de la cultura de arriba, del ganar y competir y joderle la vida al de al lado para poder vivir yo. Lo sufrimos cada dia, la suciedad, la violencia, el malestar y luchamos porque llevamos haciéndolo toda la vida, y muchas medidas ya se han probado y no han funcionado, porque no es fácil pero si posible y porque sin saber ni creer en medidas mágicas, vamos construyéndolas en las acciones diarias, en las asambleas que surgen por calles, en técnicos y profesionales que nos acompañan, exigiendo a los poderes públicos (los que nos tocan) que cumplan con su obligación y que si no lo hacen lo pelearemos.

Así que avisamos a todos, queremos respeto, queremos que se hagan las cosas bien, sabemos que no somos la mayoría pero si que somos y que no permitiremos que nadie hable por nosotros y por todos y que pelaremos cada desahucio, cada demanda, cada abuso, cada reivindicación como propia, que no permitiremos que narcos, fondos buitre, bancos, terrazas y negocios se apropien de nuestro territorio, que el barrio es de las vecinas y no permitiremos que nos los quiten y nos expulsen de él. Esta será la lucha pr Barcelona y no quien gane las elecciones.