Algú recorda als agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang? El 2011 van ser condemnats a penes de 3 anys de presó per greus tortures contra un jove de Trinidad Tobago. A la sentència no només queden detallades les llargues hores de martiri físic i psicològic sinó que també se’ls condemna per manipulació d’atestats i fals testimoni.
documental 4F
Els dos agents, ajudats per quatre companys del cos que no han pogut ser identificats, van tramar, segons el jutge, un muntatge policial que pretenia empresonar a la víctima que acabaven de torturar.
Però aquest no va ser un cas aïllat. Víctor Bayona i Bakari Samyang són els mateixos policies que la nit del 4 de Febrer del 2006 van torturar físicament i psicològica a Patricia Heras i a 4 joves més. També en aquell cas van manipular els atestats i van mentir al judici, acusant a joves innocents de delictes que no havien comès. La diferència és que en aquella ocasió van ser emparats per interessos polítics de les altes esferes i el cas va quedar impune.
Còmplices d’aquella mentida que va destruir la vida d’uns joves de poc més de 20 anys i que va portar la Patri al suïcidi són l’aleshores Alcalde de Barcelona Joan Clos, la Jutgessa d’Instrucció Carmen García Martínez, els aleshores regidors Carles Martí i Jordi Hereu, el Cap d’Informació de Guàrdia Urbana Víctor Gibanel, i per descomptat, els agents Víctor Bayona i Bakari Samyang, entre els que no han pogut ser identificats.
El dolor és massa gran com per deixar que els culpables dormin tranquils, per això hem vingut aquí a explicar la veritat a través de la difusió de la investigació videogràfica de 15Mbcn.tv “4F: ni oblit ni perdó”.
Perquè ni oblidem ni perdonem, no pararem fins que tothom conegui la veritat sobre el cas 4F i des d’aquí prometem als responsables d’aquest muntatge, que per molt que la justícia institucional no els castigui, nosaltres no deixarem que morin tranquils.
LLISTA DE PETICIONS
Després de 12 anys tancat, l’antic Palacio del Cinema de la Via Laietana torna a obrir les seves portes durant 24h. sota el nom de CINEMA PATRICIA HERAS. Dedicat a la jove que es va treure la vida l’any 2011 per demostrar la seva innocència, avui hem vingut aquí per difondre la veritat sobre el cas que la va dur a la presó, a ella i a 3 innocents més: el cas 4F.
foto: @monicontomate
Hem escollit aquest indret perquè estem a pocs metres d’on van començar els fets d’aquell 4 de febrer del 2006, però també per reivindicar un espai de cultura massa emblemàtic, que porta massa temps tancat. Aquest cinema on ja venien els nostres avis a amenitzar la post guerra pertany avui al Grup Balañá. Aquest nom és ben conegut a Barcelona, per ser el propietari d’una gran quantitat d’espais d’oci de la ciutat, entre els que destaquen la Plaça de Toros Monumental o el Teatre Principal de Les Rambles que porta ja 7 anys tancat sense cap intenció de ser reobert.
No hem vingut a trencar res ni a emportar-nos res: simplement volem fer ús durant 24h. d’un equipament que porta 12 anys en desús, en una ciutat on la cultura s’està convertint, ara més que mai, en un luxe impagable, on falten espais per la creació i on sobren espais buits, tot plegat, a l’espera de la impossible recuperació de la bombolla immobiliària.
La gestió comunitària d’aquests espais és una mesura que s’està duent a terme a molts països, que té un cost insignificant per l’admnisitració i que donaria centenars de llocs de treball al mateix temps que posaria en valor la creativitat desbocada dels joves d’aquesta ciutat que avui no troben cap sortida a la seva producció cultural mentre se’ls demana que vagin a servir cafès a l’estranger.
Aquest cap de setmana del 8 al 9 de Juny, el Cinema Patricia Heras obre les seves portes per reivindicar tot això, però sobretot, per estrenar el documental “4F: NI OBLIT NI PERDÓ”, que ens mostrarà la veritable cara d’aquesta ciutat més enllà del Parc Temàtic.