4 anys han passat del desallotjament de l’acampada de plaça Catalunya. Més d’un centenar de ferits, robatori de material de tota mena i conculcació de drets fonamentals, aquells que haurien de diferenciar una societat lliure d’un ramat de xais. +info

57 persones afectades per aquella agressió vam presentar una querella contra responsables policials i autors materials i intel·lectuals.

Han passat quatre anys, i allò que s’anunciava com un procediments dificultós, complex, s’ha anat transformant amb el temps en una burla i un escarni, un insult a la bona fe de gent que pensava que alguna cosa de cert hi podia haver en l’afirmació, repetida com un mantra en els nostres estats de dret, que “tothom és igual davant la llei”.

En aquests 4 anys l’administració de justícia, els governants, les autoritats, el “sistema” s’ha mofat dels nostres esforços, materials i econòmics, per substanciar, seguint les seves regles, una veritat que mig món havia pogut observar en directe durant aquell matí de violència gratuïta. Vam aportar proves, pagar despeses. Les nostres advocades van elaborar informes i presentar escrits rigorosos amb paciència infinita. La fiscalia va optar per no presentar-se en el procés, com si la violació de drets fonamentals de la ciutadania no tingués cap rellevància.

La resposta ha estat i és el silenci, la indiferència. Ni tan sols s’han dignat fins ara de comunicar-nos que la causa s’ha arxivat, ni perquè.

Tant de menyspreu contrasta brutalment amb la diligència amb què tot l’aparell judicial, la fiscalia, les màximes institucions catalanes, juntament amb una organització neo-feixista (Manos Limpias), van processar i finalment condemnar a anys de presó alguns de nosaltres per la manifestació de protesta contra el frau a la democràcia que el 15 de juny del mateix any es va perpetrar al parlament de Catalunya per part de CiU i PP.

Per un costat cossos i dignitats marcades, per l’altra una gavardina embrutada i una mica d’incomoditat per gent que anava a violar el mandat electoral votant una llei que no havia sortit a cap programa.

La conclusió és òbvia, prou sabuda i tanmateix cal repetir-la: els poders i els seus servidors tenen immunitat, teixen entre ells una xarxa atapeïda de complicitats i connivències. I utilitzen la llei a la seva conveniència.

I també és clar el missatge que se’ns envia: quedeu-vos a casa, obedients i submisos i cada quatre anys podreu manifestar-vos posant una papereta en un sobre. O bé protesteu, però sense fer nosa, sense entorpir l’exercici de privilegis, les pràctiques abusives, la consumació constant d’injusticies. Altrament us donarem la medicina de sempre: pallisses, multes i presó.

Som gent tranquil·la, de pau, com la majoria de la societat de què som part, però tenim  principis, valors i dignitat. I per això no cedirem a amenaces i xantatges, tot recordant que, com qualsevol persona, societat o poble, tenim dret a lluitar per allò en què creiem i a respondre a les agressions, vinguin d’on vinguin. Totes les cultures, les religions, els ordenaments reconeixen el dret a l’autodefensa allà on fallen o són absents els mecanismes de protecció que hauria d’oferir a tots els seus ciutadans un estat democràtic.

Col·lectiu Som27M

Barcelona, 27/05/2015