Acció sorpresa estem ocupant el districte de Ciutat Vella. Raval Rebel/Resistim al Gótic. BBVA/Cerberus ens vol desnonar
7 novembre, 2019
Sobre les altres formes de fer política (cat/cas)
11 novembre, 2019

¡¡¡ Malditas elecciones !!! (cas/cat)

7 novembre, 2019
 

Ya lo cantaba Chicho Sánchez Ferlosio en sus coplas populares, de lo que se trataba era de engañar al pueblo para parecer que algo cambiaba, parecer que decide sobre su futuro y su vida. Cuando el terreno de juego está tan marcado poco hay que hacer, pero eso mucha gente ya lo sabe y vota como mal menor o contra alguien, cada vez menos votos son fieles y apasionados, aunque aún los hay que confían. El verdadero problema es qué hacer ante tanto dominio, ante tanta injusticia. Como sacar tanto malestar acumulado para defender una vida digna y una libertad y justicia para tod@s.

Mientras una nueva campaña electoral aumenta el descrédito hacia las clases políticas, mientras la mediocridad, la chulería, el desprecio y la mentira se hacen espectáculo televisivo, mientras los responsables de nuestras miserias cotidianas se presentan como salvadores, esta vez sí va de verdad, de los más desfavorecidos. Todo empeora y nuestro malestar aumenta.

En el terreno de juego institucional y de poder cada vez se juega menos la capacidad de decidir, los que mandan de verdad están por encima de este teatro. Controlan el dinero, controlan las inversiones, controlan la capacidad de reprimir. No dependen de procesos electorales, controlan las infraestructuras, los medios de comunicación y las instituciones internacionales.

A pesar de todo cada vez son más cuestionados. Vivimos un ciclo de protestas que crece. En condiciones adversas, difíciles, los pueblos se organizan y resisten. De forma inesperada surge desde abajo una energía y una capacidad de respuesta y de organización, diferente en cada lugar que desborda partidos, sindicatos e instituciones y hace su propio camino. Siempre en la calle.

Y ahí es donde nos ponemos de acuerdo, ahí es donde se juegan las grandes políticas, donde cada vez les cuesta más poner orden. Donde el discurso democrático pasa a ser discurso y práctica autoritaria, mientras el poder se endurece porque rompió el consenso social, la gente actúa, protesta y construye comunidad a un precio muy alto.

Hay que darle fuerza, hay que acompañar, hay que apoyar, hay que estar ahí, sin dirigir, sin dominar, dando propuestas. Con humildad, inteligencia y disposición. Así cada día se paran desahucios, se ocupan viviendas vacías para familias en situación de emergencia, se practica el apoyo mutuo y la solidaridad y después cada cual que haga lo que considere, se abstenga o vote pero en la medida de sus posibilidades y de sus capacidades luche.

Son tiempos difíciles, dan miedo porque el poder se ve cuestionado y está dispuesto a todo por mantener sus privilegios. A la vez son tiempos de esperanza pues se abren posibilidades.

Confiemos y hagamos todo lo posible para que así ocurra. Salud y libertad.

¡¡¡Malditas elecciones!!! (català)

Ja ho cantava Chicho Sánchez Ferlosio en les seves cobles populars, del que es tractava era d’enganyar el poble per semblar que alguna cosa canviava, sembla que decideix sobre el seu futur i la seva vida, quan el terreny de joc està tan marcat que poc cal fer. Però tot això molta gent ja ho sap i vota com a mal menor o contra algú, cada vegada menys vots són fidels i apassionats, tot i que encara n’hi ha que confien. El veritable problema és que fer davant tant domini, davant de tanta injustícia. Com treure tant malestar acumulat per defensar una vida digna i una llibertat i justícia per a tothom.

Mentre una nova campanya electoral augmenta el descrèdit cap a les classes polítiques, mentre la mediocritat, la xuleria, el menyspreu i la mentida es fan espectacle televisiu. Mentre els responsables de les nostres misèries quotidianes es presenten com a salvadors, aquest cop sí va de debò, dels més desfavorits. Tot empitjora i el nostre malestar augmenta.

En el terreny de joc institucional i de poder cada vegada es juga menys la capacitat de decidir, els que manen de veritat estan per sobre d’aquest teatre. Controlen els diners, controlen les inversions, controlen la capacitat de reprimir. No depenen de processos electorals, controlen les infraestructures, els mitjans de comunicació i les institucions internacionals.

Malgrat tot cada vegada són més qüestionats. Vivim un cicle de protestes que creix. En condicions adverses, difícils, els pobles s’organitzen i resisteixen. De forma inesperada sorgeix des de baix una energia i una capacitat de resposta i d’organització, diferent en cada lloc que desborda partits, sindicats i institucions i fa el seu propi camí. Sempre al carrer.

I aquí és on ens posem d’acord, aquí és on es juguen les grans polítiques, on cada vegada els costa més posar ordre. On el discurs democràtic passa a ser discurs i pràctica autoritària, mentre el poder s’endureix perquè va trencar el consens social, la gent actua, protesta i construeix comunitat a un preu molt alt.

Cal donar-li força, cal acompanyar, cal donar suport, cal ser-hi, sense dirigir, sense dominar, donant propostes. Amb humilitat, intel·ligència i disposició. Així cada dia s’aturen desnonaments, s’ocupen habitatges buits per a famílies en situació d’emergència, es practica el suport mutu i la solidaritat i després cadascú que faci el que consideri, s’abstingui o voti però en la mesura de les seves possibilitats i de les seves capacitats lluiti.

Són temps difícils, fan por perquè el poder es veu qüestionat i està disposat a tot per mantenir els seus privilegis. Alhora són temps d’esperança, ja que s’obren possibilitats.

Confiem i fem tot el possible perquè així passi. Salut i llibertat.

Comments are closed.