La batalla per Barcelona. A la memòria de Manuel Vázquez Montalbán i de Ka la Trava (cat/cas)

Suspès provisionalment el judici pel desallotjament del Àgora Juan Andrés (cat/cas)
16 octubre, 2018
Celebració dels 31 anys de resistència lokal a l’Àgora (cat/cas)
21 octubre, 2018

La batalla per Barcelona. A la memòria de Manuel Vázquez Montalbán i de Ka la Trava (cat/cas)

18 octubre, 2018
 

La batalla per Barcelona

A la memòria de Manuel Vázquez Montalbán, mort fa 15 anys a Bangkok, nascut fa 79 anys al Raval i de Ka la Trava desallotjat avui.

Simplificar la realitat per acomodar als interessos del sistema forma part dels mitjans, dels tertulians i dels personatges a sou. Intentar entendre-la, descriure-la i sobreviure és obligació de la gent comuna, dels desposseïts. Ara resulta que la batalla per Barcelona, ​​la de sempre entre la Rosa de Foc, la Barcelona rebel, popular i la Barcelona de la burgesia, de l’oligarquia es resumeix en a qui votaràs a les eleccions de maig i tots els moviments de base, els que sorgeixen des del carrer es resumeixen en aquesta elecció. I no és només així.

La Barcelona rebel vota o no vota depèn de la situació i de la confiança que tingui, el que si fa sempre és lluitar, s’organitza, defensa els seus drets, denúncia i construeix. Pateix, es desespera, està molesta, veu diàriament com la desallotgen de casa seva, la fan fora de la seva feina o li donen un treball precari amb el qual no arriba.

La batalla per Barcelona està viva, es dóna entre els interessos creats i els aparells de l’estat al seu servei i la solidaritat i el suport mutu de la gent. Està en una situació límit, greu, està en joc l’equilibri inestable, trencat a favor de constructors i inversors. En aquesta batalla val tot, es donen tots els abusos, totes les baralles i competències per sortir millor parat, per situar-se bé per protegir-se, entre elits per repartir-se el poder, entre els de sota per por a l’altre, l’estrany, al qual posa en joc la meva precarietat, la meva seguretat i la dels meus.

També hi ha molta gent d’aquella Barcelona popular que sap que el camí és ajuntar-se, que entén que el seu problema és el de molts i diferents, que l’única manera de guanyar és resistir, sumar i construir cada dia en petits gestos que es converteixen en grans moviments.

El lokal compleix 31 anys i aquest dissabte ho celebrarem al Agora Juan Andrés, ens recordarem del que s’ha viscut des de l’inici fins avui, defensarem el barri i la seva gent com el nostre territori en el qual volem seguir, en el qual aportem la nostra cultura llibertària. Volem aquest barri i aquest món mestís, lliure, irreverent, desobedient i generós. Seguirem donant suport a la creació de xarxes, alertes, grups i espais on ajuntar-nos, lluitar, construir. I ens recordarem de Salvador Seguí, de Teresa Claramunt, de la revolta de les dones, del maquis urbà i també de Manolo Vázquez Montalbán, veí del Raval, persona senzilla intel·ligent tímida i lluitadora que sempre va reivindicar en els seus escrits i en la seva vida aquest Raval rebel. Totes elles ens acompanyen quan cridem, quan sortim al carrer, quan ens reunim per fer-nos més forts i més justos

en castellano

La batalla por Barcelona

A la memoria de Manuel Vázquez Montalbán, fallecido hace 15 años en Bangkok, nacido hace 79 años en el Raval y de Ka la TRava desalojado hoy

Simplificar la realidad para acomodarla a los intereses del sistema forma parte de los medios, de los tertulianos y de los personajes a sueldo. Intentar entenderla, describirla y sobrevivirla es obligación de la gente común, de los desposeidos. Ahora resulta que la batalla por Barcelona, la de siempre entre la Rosa de Foc, la Barcelona rebelde, popular y la Barcelona de la burguesía, de la oligarquía se resume en a quien votarás en las elecciones de mayo y todos los movimientos de base, los que surgen desde la calle se resumen en esa elección. Y no es solamente así.

La Barcelona rebelde vota o no vota depende de la situación y de la confianza que tenga, lo que si hace siempre es luchar, se organiza, defiende sus derechos, denuncia y construye. Sufre, se desespera, está molesta , ve diariamente como la desalojan de su casa, la echan de su trabajo o le dan un trabajo precario con el que no alcanza.

La batalla por Barcelona está viva, se da entre los intereses creados y los aparatos del estado a su servicio y la solidaridad y el apoyo mutuo de la gente. Está en una situación límite, grave, está en juego el equilibrio inestable, roto a favor de constructores e inversores. En esta batalla vale todo, se dan todos los abusos, todas las peleas y competencias por salir mejor parado, por situarse bien para protegerse, entre élites por repartirse poder, entre los de abajo por miedo al otro, al extraño, al que pone en juego mi precariedad, mi seguridad y la de los mios.

También hay mucha gente de esa Barcelona popular que sabe que el camino es juntarse, que entiende que su problema es el de muchos y diferentes, que la única manera de ganar es resistir, sumar y construir cada dia en pequeños gestos que se convierten en grandes movimientos.

El lokal cumple 31 años y este sábado lo celebraremos en el Agora Juan Andrés, nos acordaremos de lo vivido desde el inicio has hay, defenderemos el barrio y su gente como nuestro territorio en el que queremos seguir, en el que aportamos nuestra cultura libertaria. Queremos este barrio y este mundo mestizo, libre, irreverente, desobediente y generoso. Seguiremos apoyando la creación de redes, alertas, grupos y espacios donde juntarnos, luchar, construir. Y nos acordaremos de Salvador Seguí, de Teresa Claramunt, de la revuelta de las mujeres, del maquis urbano y también de Manolo Vázquez Montalbán, vecino del Raval, persona sencilla inteligente tímida y luchadora que siempre reivindicó en sus escritos y en su vida ese Raval rebelde. Todas ellas nos acompañan cuando gritamos, cuando salimos a la calle, cuando nos reunimos para hacernos más fuertes y más justos

Comments are closed.