Dissabte, 12 de juliol de 2014, a les 12, a la plaça de Castella (C. Tallers)
Itinerari llibertari pel Raval Nord

(1) El nostre itinerari reconeixerà llocs de lluites radicals, per exemple contra l’esclavisme maquinista industrial: aquí hi hagué la fàbrica Bonaplata, que fou assaltada i destruïda pels propis treballadors el 1835, al veure com la nova maquinària deixava sense feina a molts d’ells.

– (2) Al davant, on ara hi ha la plaça, l’antiga fàbrica de tabacs, lloc de treball de moltes noies i dones que consumien les seves vides preparant a preu fet –a destajo– el tabac bo per als burgesos i la picadura infumable per als treballadors.– (3) Passarem per la plaça de la Palla, indret de lluites per la subsistència a la gran vaga de 1903. També el 19 de juliol de 1936 veïns del barri i d’altres militants alçaren una barricada contra l’alçament feixista.– (4) Al carrer de Ferlandina, l’espai on més locals tingué l’associacionisme obrer entre 1880 i 1938: Sociedad de operarios sombrereros de la sección de plancha, 1901.– Sociedad de Oficiales Cerrajeros, 1908.– Sociedad de mozos de carbonerías, campanya per la jornada de les 8 hores, gener 1931.– Extrema Izquierda Republicana (Ángel Samblancat), juliol 1933… .– (5) Ferlandina n. 20. A l’entresol i 1er pis hi hagué la seu de nombroses entitats de signes llibertaris: Centro barcelonés de Estudios psicológicos (1887).– Sociedad de Obreros Tipógrafos de Barcelona (1888…).– Teresa Claramunt, Amalia Domingo Soler i Ángeles López de Ayala, Belén de Sárraga, fundaren el 1889 la Sociedad Autónoma de Mujeres, moviment organitzat de dones obreres. El 1891 passaren aquí.– Círculo la Luz del Porvenir, (1892…).– Luz y unión. Revista Espiritista. (1900).– Centro Radical, (1918)– Sindicato del ramo de la metalurgia, (1930).– (6) Antic convent (1630), fou caserna d’infanteria (1845-1940). Fou assaltat l’estiu de 1891; el mateix any es descobrí un pla per alliberar els presos polítics de Montjuïc.– (7) L’ avui Bar Castells fins fa uns anys era el Bar Ciclista, lloc de trobada d’insurgents i revolucionaris; Josep Canela, secretari del sindicat del metall de la CNT, la nit del 26 de novembre de 1920 fou assassinat per pistolers del Sindicat Lliure. El 12 de juliol del 47, davant la porta de la Casa de Caritat els anarquistes mataren l’infiltrat confident Eliseo Melis, que havia arribat a ser Secretari General de la CNT. També morí Manuel Pareja. (8) A tocar hi hagué una de les poques i primeres escoles públiques per a nenes i nens de la ciutat, El Corralet.– (9) A Canaletes, l’Estudi General (Universitat) fou construït el 1536. També els seus estudiants foren els actors de diversos actes insurreccionals tant contra l’Estat com contra l’Església.