A QUI HO VULGUI SABER Atenció!!

El passat 27 de gener, a les 12h, un representant de INVERACTIVA acompanyat d’un “pistoler de la patronal” i un manyà es van presentar al carrer Pau Alsina 4 amb la intenció d’entrar per la força. L’anterior propietari, després d’expulsar a totes les persones humils que hi vivien, amb la intenció de treure’n més benefici, la va posar en subhasta i va ser comprada per aquesta empresa especialitzada en buidar de “cucs” (aquest es el seu vocabulari) de les finques que compren. El mateix voltor ha comprat recentment la finca del núm.18 del mateix carrer i de nou ha “eliminat els cucs”, fent-los fora al carrer.

Cada dia de la nostra VIDA se’ns passa per la cara la llei, la qual estem obligats a complir, per molt injusta que sigui, sota infinitat de coaccions penals, judicials o administratives. Però l’anomenada justícia (burgesa) empara i protegeix a qui fa fortuna amb un bé tan bàsic com és l’habitatge.
Els mossos d ́esquadra, un cop els matons van trencar el pany a cops de martell, només van identificar les persones solidàries que es van acostar per donar suport a les inquilines de la finca del número 4.
Aquestes pràctiques executades per matons de gimnàs, en molts casos vinculats a grups neonazis o amb antecedents per violència contra les persones, són justificades des de la carronya del periodisme més ranci o de l’anomenat democràtic amb el fantasme del “monstre de l’okupació”.
Que pot dir una feixista com l’Ana Rosa Quintana, la qual té 44 pisos turístics!?

Les okupacions d’habitatges on es viu habitualment, el que seria una violació de domicili, representen el 5% de totes les denúncies per okupació (dades 2023).
Dit d’una altra manera, el 95% d’okupacions, són habitatges buits en la seva gran majoria propietat de bancs, Sareb, fons voltor, especuladors en definitiva de major o menor grandària.
Però hi ha qui s’oblida que en l’anomenada Espanya, hi ha més de 4 milions d’habitatges buits, sense comptar un altre tipus de finques que podrien ser transformades en habitatges.
Algú s’oblida que el passat any es van desnonar 15.000 habitatges; quantes persones hi ha darrere de cada desnonament, quant patiment, tristesa i solitud i suïcidis induïts per la cobdícia?

No ens calen més dades; el capitalisme es sustenta en l’explotació, la mort i la despossessió dels béns naturals i els mitjans de producció de la gran majoria.
Es sustenta en la violència, que es materialitza de mil maneres contra les persones més humils, les migrants, les persones malaltes, les sexualitats dissidents, la gent gran, amb persones al seu càrrec, … en definitiva, contra la classe treballadora, el poble.
I ens dóna igual si governa una dreta neofeixista que ja no s’amaga o una esquerra que va renunciar a l’abolició de la propietat privada, que rescata la banca, que es compra xalets, que retarda l’edat de jubilació, que finança l’estat sionista d’Israel o dóna suport al genocida turc d’Erdogan.
Una esquerra que no baixa al fang on es troben cada vegada més persones, serveix com a catifa perquè el rostre més cruel del capital agafi el relleu a les institucions de l’estat.

Per no parlar dels nacionalismes que privatitzen els serveis públics, manen cents d’antidisturbis a treure ulls en una manifestació o voten en contra de la subvenció al transport públic.

La propietat privada és el robatori de les nostres vides, de la nostra força de treball, dels béns naturals, dels cossos, de la nostra llibertat i emancipació.
Per alguna cosa ens definim com a anarquistes.
Ens anomenen utòpiques, quan l’utòpic és continuar apostant per un sistema capitalista i una forma d’organització social anomenada estat.
Okupem per sortir d’una vida basada en el “tant tens, tant pots viure amb dignitat”, perquè el que ens ofereix la propietat privada (rentistes, constructors, administració o fons d’inversió) no és vida, sinó una esclavitud moderna, una vida basada en l’esclavitud dels diners.

Okupem per defensar les classes populars del major drama social d’una ciutat, que en el seu dia va ser anomenada “La Rosa de Foc”, Barcelona, on la classe treballadora tenia una consciència basada en la solidaritat entre iguals. Una ciutat dominada per infinitat d’organismes horitzontals, capaços de trobar respostes en el moment, autogestionar les necessitats materials, morals, culturals, organitzatives i pedagògiques per a la gran majoria.

No esperem res, ho volem tot, perquè és el nostre dret natural, històric i de classe.

Seguirem obrint habitatges, continuarem posant la nostra força creativa a trencar les portes que ens impedeixen viure sota un sostre, seguirem apostant per l’emancipació de les oprimides i excloses pel binomi estat-capital.

Seguirem apostant per basar les nostres vides en la millora d’allò que estigui al nostre abast per a la nostra gent, classe, veïnatge, comunitat.

Anarquistes per una vida digna

Solidaritat amb el poble Palestí!
Solidaritat amb el poble Kurd!